Articles i reportatges publicats a la premsa

Index

Edifici de la Generalitat 1.500 persones durant la jornada de portes obertes

1.500 persones van visitar ahir el nou edifici de la Generalitat de Catalunya a Girona en el marc d'una jornada de portes obertes en motiu de les festes de Sant Narcís a Girona. Durant tot el dia es van realitzar 50 visites guiades, amb un total de 595 persones al voltant de les estances de la seu. Però els que ho van preferir van poder anar per lliure i visitar, entre d'altres, l'auditori, el Pati de les Magnòlies o el quadre restaurat -imatge- d'El Gran dia de Girona.


Publicat al Diari de Girona, 07/11/2010

Article original


"El gran dia de Girona" s'instal·la a la Generalitat

És una de les obres més destacades de l'art català del segle XIX i la que té les dimensions més grans

L'edifici de la Generalitat a Girona compta des d'aquest dissabte amb una de les obres més destacades de l'art català del segle XIX. Es tracta del quadre 'El gran dia de Girona' de Ramon Martí Alsina, un oli sobre tela que reflecteix una escena bèl·lica a la ciutat de Girona durant la Guerra del Francès. A més, aquest és el quadre català més gran que s'ha pintat mai amb més de cinc metres d'altura i dotze d'amplada. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha destacat el treball que hi ha darrere el quadre. D'altra banda, aquest dissabte també s'ha inaugurat una exposició al Museu d'Art de Girona que mostra dibuixos i pintures relacionats amb la creació de l'obra.

El quadre colossal 'El gran dia de Girona' té nova localització després d'haver estat durant un any al centre de restauració de la Generalitat a Sant Cugat del Vallès. Es tracta del quadre català que té unes dimensions més grans amb més de cinc metres d'altura i dotze d'amplada, i que des d'aquest dissabte ocupa bona part de la paret de l'Auditori Josep Irla de l'edifici de la Generalitat a Girona.

La monumental tela, unes de les obres més destacades de l'art català del segle XIX, reprodueix l'escena final de l'atac del 19 de setembre de 1809, quan la immortal Girona va resistit un violent atac de les tropes franceses. Al centre del quadre s'hi pot observar el general Álvarez de Castro, i al seu voltant els defensors de la ciutat entre cadàvers amb la silueta de les muralles de la ciutat al fons.

70 anys sense ser exposat

'El gran dia de Girona' veu la llum després d'estar 70 anys amagat als magatzems del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Després d'haver estat restaurat durant un any al centre de restauració de la Generalitat a Sant Cugat del Vallès, finalment el quadre de grans dimensions s'ha instal·lat permanentment a la seu del Govern a Girona.

Però el seu recorregut històric va anar més enllà. En un primer moment, la pintura va passar per mans privades del col•leccionista d'art Joan Font que va reunir més obres del pintor Martí Alsina, tot i això l'artista no la va veure mai exposada. L'any 1929, Font en va fer donació a l'Ajutnament de Barcelona i la tela va estar exposada al Palau de Belles Arts de Barcelona, fins que un bombardeig feixista, durant la Guerra Civil espanyola, li va provocar danys seriosos. A partir de l'any 1939 l'obra es va guardar a un magatzem perquè es va considerar que si no se'n podien agreujar els defectes i malmetre-la encara més.

Setanta anys desprès, doncs, l'obra, que és propietat del MNAC, estarà en exposició permanent a l'Auditori Josep Irla de l'edifici de la Generalitat a Girona, gràcies a un conveni de col·laboració signant entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Caixa de Girona i el MNAC.

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, durant l'acte d'inauguració de la nova instal·lació de l'obra, ha destacat 'l'important' treball de restauració que s'amaga darrere el quadre. Tresserras, per la seva banda, ha remarcat la 'constància, la voluntat d'exhaustivitat i la persistència', per part de l'artista Martí Alsina, però també per part les persones que han recuperar l'obra després que el bombardeig la deixés en condicions 'precàries', ha afegit Tresserras.

"Anatomia d'un quadre"

"Anatomia d'un quadre". Aquest és el títol de l'exposició que des d'aquest dissabte acull el Museu d'Art de Girona i que mostra els dibuixos i pintures relacions amb la creació del quadre colossal. A causa de les grans dimensions del quadre, el pintor Martí Alsina va realitzar un gran nombre de dibuixos i esbossos, que l'exposició reuneix gairebé tots aquests fulls que han pogut ser localitats fins ara. A la morta, també s'hi torben eles esbossos relacionats amb la pintura 'La companyia de Santa Bàrbara' i amb les "Heroïnes de Girona".


Mireia Recasens. Publicat al Diari de Girona, 25/10/2010

Article original


"El gran dia de Girona" ja es pot veure després de 70 anys

El conseller de Cultura va inaugurar la instal·lació permanent del quadre a l'edifici de la Generalitat a Girona. Del pintor realista Ramón Martí Alsina, és una de les obres més destacades de l'art català del segle XIX.

La inauguració de la instal·lació definitiva del quadre El gran dia de Girona, de Ramon Martí Alsina, a l'Auditori Josep Irla de l'edifici de la Generalitat, va fer que ahir fos una gran jornada per a Girona i per a tot Catalunya. Aquesta va ser la frase més repetida pels representants de les diferents institucions que van intervenir en l'acte inaugural de l'exposició.

El conseller de Cultura, Joan Manel Tresserras, va destacar que el fet que, després d'un llarg procés, l'obra per excel·lència d'Alsina s'exhibeixi finalment a Girona és el resultat reeixit d'una tasca col·lectiva, feta amb exhaustivitat. Tresserras va subratllar que aquest és un molt bon exemple de la feina abnegada i constant que duen a terme molts professionals catalans amb resultats substancials. I va reconèixer que, tot i que el d'ahir era un acte “desmesurat”, de tant en tant calia fer-ne per donar visibilitat a la tasca que realitza el govern català en matèria cultural.

L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va afirmar que era un goig i una satisfacció que l'obra hagi arribat a Girona, al seu emplaçament definitiu. Amb tot, Pagans va indicar que, si bé entre els historiadors hi ha un cert debat sobre la transcendència del dia que commemora el quadre –el 19 de setembre de 1809–, tothom va estar d'acord que el d'ahir era un gran dia per a la història de Catalunya i un grandíssim dia per a Girona.

La comissària de l'exposició, Lluïsa Faxedas, va explicar l'interès d'Alsina per l'esdeveniment que va pintar, adduint que l'artista havia participat del republicanisme català i que en El gran dia de Girona havia volgut reflectir la lluita i la resistència del poble opressor contra l'invasor.

El delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy, va fer referència a l'enriquiment artístic i cultural que representa per a Girona tenir aquest quadre i el president de Caixa Girona, Manel Serra, va expressar la satisfacció pel paper que l'entitat financera havia jugat en la recuperació del quadre. La subdirectora del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Cristina Mendoza, va voler reconèixer públicament la bona tasca feta per l'equip de restauradors i a més el temps rècord que havia emprat: un any. Va assegurar que, amb la restauració i l'exposició de l'obra, el MNAC aprovava una assignatura que tenia pendent des de feia 70 anys.


Núria Astorch. Publicat al Punt diari, 24/10/2010

Article original


"El gran dia de Girona" ja ha arribat

L'Auditori Josep Irla del nou edifici de la Generalitat acull l'enorme tela de Martí Alsina sobre el setge francès a la ciutat.

Si Ramon Martí Alsina hagués tingut una càmera fotogràfica i hagués viscut la Guerra Civil Espanyola, hauria estat Agustí Centelles. Però les seves armes per plasmar la història eren les pròpies de mitjans del segle XIX, i per tant de traç més lent i subjectiu. Per això Martí Alsina va pintar El gran dia de Girona revestint la resistència de la ciutat durant el setge de la Guerra del Francès d'un aire mític que mai no tenen les batalles quan es viuen de prop.

La llegenda, però, sí que es pot admirar des de la barrera: la que separa, invisible però perceptible, la Girona del 1809 de la de 2010. La dels prop de 150 anys de distància entre la creació d'un quadre monumental en mides i ambició i la seva ubicació al nou edifici de la Generalitat. I la que va crear a la inauguració d'ahir una enorme expectació per part d'un públic ampli i molt divers, que probablement volia comprovar amb els seus propis ulls si n'hi havia per tant.

No deixa de ser irònic que el franquisme exaltés la resistència "nacional" de la Girona immortal, quan va ser precisament una bomba llençada sobre el Palau de Belles Arts de Barcelona la que va esquinçar la tela, causant que dormís un son de 70 anys fins que es va decidir rescatar-la. L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, posava de manifest que, tot i ser un quadre "poc fidel a la veritat", es reconciliava amb la història gràcies al pas del temps. I sobretot, trobant una ubicació que tot i que Martí Alsina "mai hauria imaginat", l'alcaldessa es mostrava convençuda que és "el seu lloc".

El periple que ha dut el quadre fins a l'Auditori Josep Irla ha estat llarg i molt costós, però ha valgut la pena en paraules de Manel Serra, president de Caixa Girona, en tant que "el coneixement del passat ajuda a encarar el futur". No perquè sí, va ser el mateix Serra qui va comparar les figures d'Alsina i Centelles (l'obra del qual ara ocupa, precisament, les dependències de la Fontana d'Or).

Una restauració "modèlica"

L'encarregat de ressuscitar El gran dia de Girona ha estat l'equip del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya a Valldoreix, que va barallar-se amb els 5,4 per 11,9 metres de la peça. Durant un any van col·locar bandes de tela als perímetres, es van fer empelts i sutures, i afegits de fils de reforç als estrips. I tot, com explicava la subdirectora del MNAC (el museu propietari de la peça cedida), per aconseguir "una restauració modèlica", regida per "criteris de respecte a l'obra original".

Al projecte hi ha treballat un equip multidisciplinar de restauradors, fotògrafs, enginyers i científics; un equip al qual se li podrien aplicar unes paraules de Thomas Mann que va fer seves el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras: "Només el que és exhaustiu i persistent pot ser veritablement interessant". Segons Tresserras, en la conservació del patrimoni artístic català s'ha treballat a partir de la discreció, però de tant en tant "cal que es reconegui la feina dels grans professionals" del país, i actuar "amb audàcia" fent si cal "un gest desmesurat".

Tan desmesurat com el tamany del quadre, la tornada del qual a la ciutat no s'ha plantejat només com a un desembarcament aïllat, sinó com a un "projecte de ciutat" en paraules del director del Museu d'Art de Girona, Josep M. Trullén. Per això s'ha desenvolupat un projecte expositiu amb tres seus: la seu de la Generalitat que alberga el quadre; el saló de plens de la Diputació de Girona, on es pot veure Les heroïnes de Girona; i una gran mostra al Museu d'Art.

Aquesta porta per títol Anatomia d'un quadre. I és que suposa una lliçó d'anatomia en tota regla, en tant que dissecciona aquesta obra a partir de dibuixos, esbossos i altres quadres relacionats tant amb la seva creació, com amb el cicle d'obres de la Guerra del Francès de l'autor. Segons la comissària de la mostra, Lluïsa Faxedas, si es mostrava el quadre calia mostrar el seu context i "el com i per què Martí Alsina, el gran pintor del realisme català", es va embarcar en aquesta aventura.

La resposta es podria trobar, probablement, en la rivalitat professional que hi havia entre Alsina i Marià Fortuny; i també, en la celebració de l'exposició de Belles Arts de Madrid de 1864 un any després que el pintor comencés a treballar en l'obra que es convertiria en la seva "obsessió", com ho va definir Joaquim Folch i Torres. Faxedas va explicar que a la mostra madrilenya l'obra de temàtica històrica tenia molt bona acollida, i probablement Alsina va pretendre aconseguir "prestigi" amb un projecte magne, que desbanqués el seu jove rival. Malauradament, un cop enllestit el quadre el va mostrar a diverses persones de confiança, que li van desaconsellar que el presentés.

Va ser llavors quan el pintor va entrar en un procés de refosa que, de fet, no abandonaria fins a la mort: Martí Alsina mai no va donar per enllestida una obra que, paradoxalment, tindrà ara tot el reconeixement que no va poder aconseguir fa gairebé 150 anys.


Marta Pallarès. Publicat al Diari de Girona, 24/10/2010

Article original


"El gran dia de Girona" es presenta als gironins

El gran dia de Girona, el quadre de Ramon Martí Alsina (1826-1894) que mostra un episodi heroic dels gironins en la seva lluita contra els francesos, es podrà veure a partir d'avui i de manera permanent a l'auditori Josep Irla de l'edifici de la Generalitat a Girona. El quadre es presenta avui com a eix central de l'exposició Ramon Martí Alsina. El gran dia de Girona. Anatomia d'un quadre. La inauguració començarà a les 11 del matí al Museu d'Art, amb una visita comentada a l'exposició. Tot seguit, a l'auditori Josep Irla, intervindran els representants de les institucions i entitats que han promogut la restauració del quadre i l'exposició: el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans; el president de Caixa Girona, Manel Serra; la subdirectora del MNAC, Cristina Mendoza; el delegat del Govern, Jordi Martinoy, i la comissària de l'exposició, Lluïsa Faxedas. Durant l'acte, Música Antiga de Girona interpretarà Música del I Batallón de Voluntarios de Gerona. 1808, un petit himne eucarístic anònim que probablement feien servir els voluntaris gironins com a pregària abans d'entrar en combat, durant el setge del 1808. La partitura es conserva a l'arxiu capitular de la catedral de Girona.


Xavier Castillón. Publicat al Punt diari, 23/10/2010

Article original


"El gran dia de Girona" presenta el poble com a veritable heroi

L'artista Ramon Martí Alsina va pintar el quadre sobre la Guerra del Francès seguint l'ideari republicà.

Amenaçada per l'exèrcit napoleònic, la Girona heroica dels setges de 1808 i 1809 no defensava la corona borbònica espanyola, sinó el propi territori. Aquesta és la idea que va voler expressar l'artista Ramon Martí Alsina, home d'ideari republicà, al colossal quadre El gran dia de Girona, i amb aquesta intenció va convertir el poble gironí, i no cap autoritat, en protagonista de l'escena que reprodueix la fugida dels francesos aquella tarda del 19 de setembre de 1809, quan els gironins van frustrar una violenta ofensiva francesa. De fet, l'artista es va referir sempre en vida a l'obra com Els defensors de Girona.

La ciutat capitularia tres mesos després, comandada per Álvarez de Castro, perdent milers de vides que s'haurien pogut estalviar rendint-se aquell 19 de setembre, com es va recordar ahir en la presentació de l'exposició Ramon Martí Alsina. El gran dia de Girona. Anatomia d'un quadre. La presentació va tenir lloc a la nova seu de la Generalitat a Girona, on les properes setmanes quedarà exhibida la tela de Martí Alsina, cedida amb caràcter permanent pel MNAC.

La restauració de la tela i la seva col·locació té un pressupost de 200.000€, finançat per Caixa Girona, segons un conveni firmat per Arcadi Calzada.

La tela i el marc pesen 700 quilos. Es tracta de més de 50 m2 de pintura a l'oli que, com d'un pacient moribund, ha rebut sutures i ingerts per recuperar la seva vitalitat.

Manel Serra, president de Caixa Girona; Lluïsa Faxedas, comissària de l'exposició; Jordi Martinoy, delegat del Govern de la Generalitat; Josep M. Trullén, director del Museu d'Art, i Mireia Mestre, restauradora, van presentar ahir l'exposició, que a propòsit del trasllat a Girona de la tela, retrà homenatge a l'autor.

Així, la mostra es desenvoluparà a l'auditori Josep Irla de la Generalitat, però també a la Diputació de Girona, on s'exhibeix el quadre Les heroïnes de Girona, del mateix autor. La tercera seu de la mostra serà el Museu d'Art, on es podran apreciar esbossos i quadres preparatoris d'El gran dia de Girona, fins ara pràcticament inèdits. Visites guiades i un vídeo sobre el procés de restauració forment part de les activitats complementàries de la mostra, que deixa un dens catàleg.


Daniel Bonaventura. Publicat al Diari de Girona, 21/09/2010

Article original


«El gran dia de Girona» se sotmet a una restauració sense precedents

El quadre de Martí Alsina presidirà la seu de la Generalitat a Girona

El colossal quadre de Ramon Martí Alsina El gran dia de Girona (1863-1865) va iniciar ahir la penúltima etapa del viatge que l'ha de dur de l'ostracisme a l'exhibició en un lloc privilegiat a la ciutat en què s'inspira. Aquest llenç es va poder veure ahir desenrotllat al MNAC, a punt per ser restaurat a Valldoreix. La destinació final: Girona.

La Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) bullia ahir al matí amb gent tot al voltant d'aquest quadre de dimensions úniques al país (5,4 per 11,9 metres). El quadre havia estat desplegat i estès en aquest espai pels equips tècnics del MNAC, per sotmetre'l a una sessió fotogràfica minuciosa que permetrà fer el seguiment de tota la restauració.

Les feines, d'una complexitat extrema a causa del delicadíssim estat del conjunt, costaran 200.000 euros i duraran set mesos. L'oli serà recuperat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix, i quan la feina estigui enllestida, probablement la tardor de l'any vinent, serà dut al seu emplaçament fix: la sala Irla (antiga capella) de la seu de la Generalitat a l'antic hospital de Santa Caterina de Girona.


Carles Ribera. Publicat al Punt, 17/09/2009

Article original

Cadena de complicitats

El que va començar inicialment com una inquietud intel·lectual de la professora d'història de l'art de la UdG Lluïsa Faxedas, regidora de Cultura de l'Ajuntament gironí, ha acabat generant una cadena de complicitats que culminaran amb la recuperació d'El gran dia de Girona en una operació finançada per Caixa Girona en què estan implicades un bon nombre d'administracions i centres públics, entre els quals el Museu d'Art de Girona.

Una delegació d'autoritats gironines, amb el president del patronat del MNAC, Narcís Serra, com a mestre de cerimònies, van assistir ahir a la presentació d'aquests treballs de restauració. Tant el president de Caixa Girona, Manel Serra, com el delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy, van destacar la importància que el quadre tingui com a destinació la capital gironina.

La restauradora Mercè Doñate va destacar el fet que El gran dia de Girona és el quadre més gran pintada mai per un pintor català, tot i que va remarcar que no és només una obra rellevant per les seves dimensions, sinó també per la seva significació en la història de l'art català.

La cap de l'àrea de restauració del MNAC, Mireia Mestre, va explicar la minuciosa feina de restauració que se seguirà amb aquesta pintura, sens dubte una feina sense precedents en la restauració catalana. «Es farà una intervenció mínima, només la imprescindible per evitar al màxim l'afegit de materials aliens a la mateixa obra», va assegurar Mestre. Una tasca difícil, ja que la tela presenta uns estrips importants (com un de més de set metres que la travessa en bona part) fruit, segons es creu, del bombardeig que va afectar el Palau de Belles Arts, on era la peça llavors.

El gran dia de Girona no només ha tingut una existència dissortada (ha estat enrotllat als magatzems del MNAC des del 1939) sinó que va convertir-se en un maldecap per al seu autor. Martí Alsina, principal representant del realisme català del XIX, va començar l'empresa (inspirada en una jornada de resistència gironina heroica durant el setge de la guerra del Francès, del qual demà passat es commemora el bicentenari) com el projecte de la seva vida i va acabar perdent bous i esquelles en una pintura que no va firmar perquè, tot i destinar-hi dos anys de feina, no la va arribar a acabar mai.


"El Gran Dia de Girona" veu la llum després de més de 70 anys de magatzem

El MNAC comença a estudiar la tela de Martí Alsina, que quedarà definitivament instal·lada a la Generalitat de Girona.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) presentarà avui el quadre El Gran Dia de Girona, amb el qual l'artista Ramon Martí Alsina va voler reflectir un dels fets històrics dels setges napoleònics de Girona. L'obra, de grans dimensions, més gran que el Guernika de Picasso, es pot visitar des d'ahir a la Sala Oval del MNAC, on un nombrós equip de tècnics treballa per estudiar-lo abans que passi al servei de restauració de la Generalitat a Sant Cugat. Després de la restauració, aproximadament d'aquí a un any, la monumental tela es traslladarà definitivament a la capella de la nova seu de la Generalitat a Girona, l'antic Santa Caterina. Feia 70 anys que la peça reposava enrotllada als magatzems del MNAC i només existia una foto en blanc i negre de l'original, a banda de la còpia que hi ha al Museu d'Art de Girona.

L'obra presenta un estat "delicat", segons Mireia Mestre va dir a TV3, i té dos estrips "considerables" d'entre 5 i 7 metres, respectivament, que seran consolidats.

Genís Barnosell, professor d'història contemporània a la Universitat de Girona, explica al seu bloc que Martí Alsina, un dels "pintors de referència" del segle XIX, va voler commemorar un dels moments més dramàtics del setge de Girona de 1809: la defensa de la ciutat el 19 de setembre de 1809 davant d'un massiu assalt d'infanteria francès. Aquest èxit parcial, que no va evitar la capitulació final, va ser exaltat sense mesura de forma immediata i va passar a formar part del mite dels setges.

Martí Alsina va treballar febrilment en l'obra l'any 1863, va haver de llogar un taller molt gran, contractar models, comprar armes i uniformes de l'època i documentar-se per fer un treball pictòric fidel, de gran realisme. D'altra banda, dins el quadre se n'ha trobat un altre, anònim, sobre la batalla de Waterloo, també enrotllat.


Daniel Bonaventura. Publicat al Diari de Girona, 16/09/2010

Article original


Un altre gran dia per a Girona

No cada dia arriba un quadre de 5,40 per 11,90 metres que mostra la victòria dels gironins sobre les tropes franceses. Ahir "El gran dia de Girona" va fer el seu últim viatge.

Com remarcava ahir el director del Museu d'Art de Girona, Josep Maria Trullén, l'acord que ha permès la restauració i el trasllat definitiu a Girona d'El gran dia de Girona, el gran quadre en tots els sentits de Ramon Martí Alsina (Barcelona, 1826-1894), ha estat una operació feliç per a totes les parts implicades: el MNAC, propietari de la tela; el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació; la Fundació Caixa Girona, i també el Museu d'Art de Girona, que rep l'obra de Martí Alsina amb una gran exposició subtitulada Anatomia d'un quadre, que a partir del 23 d'octubre mostrarà esbossos i altres elements per situar l'obra en el seu context històric i artístic. El mateix quadre serà la peça estel·lar d'aquesta exposició amb tres seus: el Museu d'Art, la Diputació –on hi ha Les heroïnes de Santa Bàrbara, un altre oli de Martí Alsina– i l'auditori Josep Irla de la nova seu de la Generalitat a Girona, que des d'ahir a la tarda ja és l'espai definitiu d'exposició d'El gran dia de Girona, un monumental oli de 5,40 per 11,90 metres al qual Ramon Martí Alsina va dedicar bona part de la seva vida. L'obra, que mostra la victòria dels gironins liderats per Álvarez de Castro sobre l'exèrcit francès, explica també com el seu creador va anar derivant durant la seva llarga elaboració –que ell mateix va considerar inconclusa– des de l'academicisme fins a les influències dels modernisme.

De tot això parlaven ahir Trullén i la tinenta d'alcalde de Cultura, Lluïsa Faxedas, mentre observaven amb el delegat del govern, Jordi Martinoy, i el director dels serveis territorials de Cultura, Miquel Sitjar, com vuit operaris treien del camió procedent del Centre de Restauració de Béns Mobles de Valldoreix la gran tela enrotllada d'El gran dia de Girona, ja rehabilitada en tota la seva esplendor cromàtica. Ahir ningú la va poder veure, però ara s'instal·larà sobre un bastidor d'alumini i fusta i divendres el quadre es presentarà a la premsa. Després de l'exposició, El gran dia de Girona formarà part, juntament amb la farmàcia de l'antic hospital i les restes arqueològiques de les excavacions que es van portar a terme a Santa Caterina, del fons patrimonial que es mostrarà durant les visites guiades a l'edifici de la Generalitat.


Xavier Castillón. Publicat al Punt diari, 15/09/2010

Article original


El colossal quadre «El gran dia de Girona» ja és a la ciutat

La nova seu de la Generalitat va rebre ahir la monumental tela «El gran dia de Girona», de 1864.

Vuit robustos operaris van ser necessaris per traslladar una històrica tela, de pes físic proporcional als dels fets històrics que relata. El gran dia de Girona, una pintura a l'oli de 5,40 x 11,90 m, ja es troba a l'interior de l'auditori Josep Irla de la nova seu de la Generalitat a Girona, per presidir els actes ciutadans que acollirà l'antiga capella de l'hospital de Santa Caterina.

La monumental tela que el mestre del realisme Ramon Martí Alsina va pintar l'any 1864 va arribar ahir enrotllada procedent del centre de restauració de la Generalitat a Sant Cugat del Vallès, i no es desenroscarà fins divendres vinent, quan es mostrarà per primera vegada en públic després de la seva restauració.

Gironins heroics

L'obra reprodueix l'escena final de l'escomesa del 19 de setembre de 1809, tres mesos abans de la capitulació, quan l'heroica i soferta Girona va repel·lir un violent atac francès. Amb Álvarez de Castro al centre, l'escena reprodueix els defensors de Girona, drets entre cadàvers, amb la silueta de les muralles al fons, contemplant l'enemic francès fugir amb la cua entre cames.

La historiadora de l'art i regidora de Cultura de Girona, Lluïsa Faxedas, que va tenir la idea i va proposar recuperar el quadre per a la ciutat de Girona -fins aleshores conservat als magatzems del MNAC-, va ser ahir present a la maniobra de trasllat, acompanyant el director dels Serveis Territorials de Cultura, Miquel Sitjar, i el delegat del Govern, Jordi Martinoy, entre altres representants del món cultural gironí.

La tela va estar exposada al Palau de Belles Arts de Barcelona fins que un bombardeig feixista la va danyar seriosament, durant la Guerra Civil espanyola. Setanta anys després, el quadre es tornarà a exhibir. Divendres vinent, les autoritats mostraran la tela i explicaran la seva incorporació a l'exposició d'homenatge a l'autor, organitzada pel Museu d'Art de la Ciutat.

L'obra, que és propietat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), estarà en exposició permanent a l'Auditori Josep Irla de l'edifici de la Generalitat gràcies a un conveni de col·laboració signat entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Caixa de Girona i el MNAC.


Daniel Bonaventura. Publicat al Diari de Girona, 15/09/2010

Article original


Index