La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Antecedents. La Via Augusta romana passava pel mig de la Gerunda fundacional. Després de travessar-la sencera pel carrer de la Força i la plaça de la Catedral, sortia per Sobreportes, el portal septentrional, i seguia pel carrer del Llop avall, travessava el riu Galligants, el planiol de Sant Pere i a redós de la muntanya de Montjuïc, per Pedret, deixava el riu Ter a occident, fins al Pont Major.
Amb aquest traçat, és de suposar que ja a l'època fundacional romana s'hi bastiria un pont per travessar el riu Galligants, de fet, habitualment, un rierol poc important de curs irregular, però, en canvi, un accident geogràfic notable que amb tota certesa determinà l'existència d'un pont que ens és conegut documentalment d'ençà de la primera meitat del segle XIII. És difícil imaginar-hi un pas a gual a l'època romana a partir d'August (63 aC - 14 dC).

El riu Galligants al seu pas pel barri de Sant Pere de Galligants. En segon terme, el pont del carrer del Llop. 1920-1930

(Ampliar) - El riu Galligants al seu pas pel barri de Sant Pere de Galligants. En segon terme, el pont del carrer del Llop. 1920-1930. Valentí Fragnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'any 1212 el noble gironí Bernat de Bellmirall va fer testament per raó de la seva anada a la guerra (va participar a la batalla de las Navas de Tolosa) cridat pel rei Pere el Catòlic. Entre les nombroses deixes n'hi ha una de força sorprenent: Pere donava uns quants sous per al pont del Galligants, evidentment per a l'obra del nou pont, que s'hi devia estar fent. Això reafirma que ja hi havia un pont vell, el que comunicava Sobreportes amb l'actual plaça de Sant Pere, probablement d'origen romà. Aquest segon pont s'havia d'edificar per donar accés, des del Galligants, al nou eix viari de la ciutat que actualment va pels carrers de la Barca, Calderers, Ballesteries, Argentería i la Rambla de la Llibertat; un eix que no va començar a funcionar fins pels volts del 1200, tal com ho demostren els primers documents d'aquests carrers. Va ser aleshores quan aquest nou pont sobre el Galligants esdevingué necessari.

Rèplica de la llinda d'un habitatge del carrer del Llop. La va fer construir Rafael Masó per al mur exterior del cementiri de Girona. L'original és al Museu d'Art

(Ampliar) - Rèplica de la llinda d'un habitatge del carrer del Llop. La va fer construir Rafael Masó per al mur exterior del cementiri de Girona. L'original és al Museu d'Art. Fotografia Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

El nom del pont... i del carrer. El nom del carrer el tenim documentat des de mitjans del segle XIV. Simó de Cors, el 1350-1360, llegava un casal que tenia "in vico vocato de Lupo". És en aquells anys que es comencen a trobar noms de carrers documentats en el burg de Sant Feliu, tot i que el nom de carrer del Llop segurament recollia una tradició més antiga. A la talla de 1360 figura "Lo carrer del Lop", i en el seu recorregut, a la banda de llevant, s'hi trobava el forn del burg de Sant Feliu. Els tretze veïns que foren comptats en aquesta talla segurament no eren tots els seus residents, alguns clergues exempts també hi viurien.
Al Museu d'Art de Girona es conserva una magnífica talla romànica del segle XII, una llinda de la porta d'un habitatge d'aquest carrer, peça en la que es va basar Rafel Masó per bastir el mur extern del cementiri municipal de Girona, que representa un llop devorant un nen.
Una llegenda, recollida per Carles Vivó, diu que en aquell carrer, quan passava una processó que baixava des de la Catedral cap a Sant Pere de Galligants, va aparèixer tot de sobre un gran llop que venia de Sant Daniel i que va matar i devorar allà mateix un escolanet que portava la creu processional, al davant de tots, fent fugir esparverats els capellans i tot el seguici. No se sap si l'escultura representa el fet esmentat o si, al contrari, la seva presència en aquell lloc va originar la llegenda. Podria ser la clàssica representació del pecador devorat pel pecat. En tot cas és curiosa la identificació que feien els antics gironins entre llops i lleons.

Grup de persones retratades a les escales del pont del carrer del Llop

(Ampliar) - Grup de persones retratades a les escales del pont del carrer del Llop. Autor desconegut. Primeres dècades segle XX.

El pont als segles XIX i XX. Tal com el coneixem per fotografies, era un petit pont metàl·lic d'una gran simplicitat, que creuava el Galligants a l'altura del carrer del Llop, l'actual pujada del rei Martí.
La dada més reculada d'aquest que s'en té és un projecte del 1868. El 1874 s'esmenta que el pont de fusta del carrer del Llop ha estat enderrocat per necessitats de defensa i fortificació de la ciutat durant la Guerra Carlina, a mitjans segle XIX, i també s'especifica que amb la construcció d'un pont d'obra al carrer de la Barca, aquest ha esdevingut innecessari. Els veïns de la zona varen fer arribar una instància demanant que no l'elimisessin, sol·licitud que no va prosperar.

El riu Galligants a l'alçada del barri de Sant Pere de Galligants. En primer terme, el creuament de l'aqüeducte espitllat. En segon terme, el pont del carrer de la Barca i el pont del carrer del Llop. 1930-1940

(Ampliar) - El riu Galligants a l'alçada del barri de Sant Pere de Galligants. En primer terme, el creuament de l'aqüeducte espitllat. En segon terme, el pont del carrer de la Barca i el pont del carrer del Llop. 1930-1940. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

El 1876, dos anys més tard, es varen tornar a queixar pel fet que per poder travessar el riu havien d'anar fins el pont del carrer de la Barca, i que, mitjançant una suscripció popular que volien fer, ja tenien emparaulat un ajut de 500 rals per fer de nou la passera de fusta. La pressió dels veïns va acabar donant resultats positius, i el setembre de 1876 l'Ajuntament signava un contracte amb Miquel Cat, veí de la plaça de Sant Pere, mitjançant el qual aquest es comprometia a fer un pont de fusta i a mantenir-lo en bon estat a canvi de poder ocupar amb fusta la plaça immediata a l'església de Sant Pere durant cinc anys.
La falta de manteniment del pont va fer necessari que el 1885 fos substituït per una passera amb estructura i baranes de ferro, la que va ser enderrocada el 1974, arran de les obres de construcció de la plataforma que cobreix parcialment el riu Galligants.

El tram final del riu Galligants. Travessen el riu: un aqüeducte, el pont del carrer de la Barca i el pont del carrer del Llop. 1900-1930

(Ampliar) - El tram final del riu Galligants. Travessen el riu: un aqüeducte, el pont del carrer de la Barca i el pont del carrer del Llop. 1900-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.


Bibliografia general

- "Els antics ponts de Girona". Maria Mercè Costa i Paretas.
- "Girona: rius, ponts, aiguats". Ramon Alberch, Pere Freixas, Emili Massanas, Joan Miró, 1982. Ajuntament de Girona.
- "El sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera. 2000. Història urbana de Girona. Vol. 4. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-98-7.


Excavació a la pujada del rei Martí. Article i reportatge fotogràfic dels treballs que varen permetre documentar les diverses fases de l’edificació existent, construïda al voltant del segle XIV, fins l'època romana.

La llegenda del carrer del Llop. Llegenda que dona nom al carrer, recollida per Carles Vivó.



Back - Index

Ponts antics

Vista del riu Galligants al seu pas pel barri de Sant Pere de Galligants. S'hi observa el pont del carrer del Llop. 1910-1920

(Ampliar) - Vista del riu Galligants al seu pas pel barri de Sant Pere de Galligants. S'hi observa el pont del carrer del Llop. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista des d'un punt elevat del riu Galligants al seu pas pel barri de Sant Pere. En primer terme, un aqüeducte, en segon terme, el pont del carrer de la Barca i darrera seu, el pont del carrer del Llop. 1905-1911

(Ampliar) - Vista des d'un punt elevat del riu Galligants al seu pas pel barri de Sant Pere. En primer terme, un aqüeducte, en segon terme, el pont del carrer de la Barca i darrera seu, el pont del carrer del Llop. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Un antecedent del pont del carrer del Llop: l'anomenat Pont Vell

(Ampliar) - Un antecedent del pont del carrer del Llop: l'anomenat Pont Vell. Planta del burg de Sant Feliu a final del segle XI i començament del XII. 6) Pont vell. 7) Portal de Sobreportes. 12) Riu Galligants. 14) Cementiri localitzat sota l'església de Sant Nicolau. (Dibuix de J. Sagrera, publicat a "El sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV")

Un antecedent del pont del carrer del Llop: l'anomenat Pont Vell

(Ampliar) - Un antecedent del pont del carrer del Llop: l'anomenat Pont Vell. Planta del burg de Sant Feliu durant la primera meitat del segle XIII. 1) Palau de l'abat i edificis del monestir de Sant Pere de Galligants. 2) Església de Sant Nicolau. 3) Hospital dels capellans. 4) Riu Galligants. 5) Pont vell. 6) Pont nou o d'avall. Fou construït en un moment incert del segle XIII per connectar un nou vial d'accés a la ciutat (actuals carrers de la Barca, Calderers i Ballesteries) que en aquell temps s'estava urbanitzant. 7) Mur de contenció del riu. Fou bastit en els primers anys del segle XIII per guanyar nous espais urbans sobe l'areny dels rius Onyar i Galligants. 9) Portal de Sobreportes. Mantenia l'estructura romana amb dues dobles torres bessones defensant el portal. 10) Església de Sant Feliu. (Dibuix de J. Sagrera, publicat a "El sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV")

El burg de Sant Pere de Galligants a mitjans del segle XIII

(Ampliar) - El burg de Sant Pere de Galligants a mitjans del segle XIII. 1) Pont vell. Situació del pont del carrer del Llop. 2) Pont Nou. Situació del pont del carrer de la Barca (Dibuix de J. Sagrera, publicat a "El sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV")

Goigs en alabansa de Nostra Senyora de la llet, que se venera en lo carrer del Llop de la ciutàt de Gerona

(Ampliar) - Goigs en alabansa de Nostra Senyora de la llet, que se venera en lo carrer del Llop de la ciutàt de Gerona. Imprès per Jaume Bro. Segle XVIII.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés