La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Història de la pena de mort a Girona. Les execucions de reus condemnats a mort, fossin per crims i assassinats, o per dissidència religiosa (o religioso-social), com en el cas de les condemnes de la Inquisició, anaven envoltades de tot un cerimonial per fer-les exemplars. Habitualment, la pena capital es consumava al patíbul i a la forca. Als condemnats se'ls executava vestits de vesta morada els plebeus, i negra els nobles, essent els primers conduïts a peu i els segons cavalcant una mula. Els assistien fins el suplici uns quants frares franciscans, un dels quals, després de l'execució, des de dalt del patíbul encaria l'escarment amb una fervorosa plàtica. Si el cadàvera havia estat esquarterat, en penjaven un tros a cada portal de la ciutat, on sovint se'n veien uns quants, podrits els uns, ressecs els altres, i allà romanien fins que arribava alguna persona reial, que tenia el privilegi de fer-los llançar al fossar.

Execució a garrot. Gravat gironí del segle XIX

(Ampliar) - Execució a garrot. Gravat gironí del segle XIX.

Les execucions s'efectuaven fora de la ciutat. Una de les execucions que documentalment es coneix més antiga va ser la mort a la foguera, el 1322, de l'heretge gironí Pere Duran de Baldac, condemnat junt amb la seva dona i alguns dels partidaris, com ell mateix, de l'heretgia de fra Bonanat, processat pel bisbe Pere de Rocabert&icute; i l'inquisidor Burguet. També es documenta l'escapçament d'un gironí, teixidor de drap, a l'areny de l'Onyar, el 21 de març de 1361 (1). En el segle XV, quan s'executava algú, se'l degollava, l'esquarteraven després i clavaven el seu cap en una perxa que posaven al cim de la torre de defensa del pont de Sant Francesc (on actualment hi ha el pont de Pedra).
També en penjaven alguns a les forques situades a la Costa Roja, i a les que, en els segles següents, es varen muntar prop de l'Hospital de Sant Llàtzer de Pedret. En el segle XVII es seguia penjant els reus, i els seus cossos es cremaven en un indret que s'anomenava "el canyet" (2), però els caps s'exposaven ficats dins unes gàbies que posaven en un ganxos clavats entre les pedres de la torre de la presó.
Durant el segle XVIII prosseguiren les penjades i els afusellaments (3) , sobretot en el primer quart, després de la Guerra de Successió en la que Girona va optar per la causa de l'Arxiduc Carles, les quals tenien efecte respectivament a la Costa Roja i a l'areny. Durant la Guerra del Francès, en els anys d'ocupació napoleònica, hi hagué execucions a les forques que es varen aixecar al mig de la plaça de les Cols i a l'indret del Bou d'Or, al vessant de Pedret, perquè els francesos trobaven massa lluny la Costa Roja. Des del primer de gener de 1810 al 30 de novembre de 1813, s'executaren a Girona cent deu sentències capitals. L'any 1819 s'esquarterà per partida doble a la plaça del Rei (actual plaça del Vi), i el 1829 va tenir efecte a Girona l'últim esquarterament en la persona del famós malfactor Martí Plademunt, àlies "En Becaina", que s'executà als afores del portal de França, un altre indret escollit durant molts anys, i els seus membres exposats dins una gàbia als llocs que terroritzà amb les seves malifetes (4).

4 d'octubre de 1391. Joan I als jurats i prohoms de la ciutat de Girona. Els respon que condemnin a mort els pagesos forans que ataquin de nou la torre Gironella on es refugiaven els jueus

(Ampliar) - 4 d'octubre de 1391. Joan I als jurats i prohoms de la ciutat de Girona. Els respon que condemnin a mort els pagesos forans que ataquin de nou la torre Gironella on es refugiaven els jueus. Lletres reials. Ajuntament de Girona.

L'any 1828 el rei Ferran VII va abolir la pena de forca substituïnt-la per la de "garrot" (5) . El garrot era "ordinari" per al poble, "vil" per als delictes infamants, i "noble" per a les persones de qualitat. Al garrot "ordinari" els reus hi anaven conduïts en cavalleria major i amb caputxa enganxada a la túnica, al "vil" en cavalleria menor o arrossegats, i amb la caputxa solta com la portaven els reus de forca, i al "noble" en cavalleria menor ensellada amb gualdrapa negra.
En aquell moment, malgrat tot, a Girona només s'afusellava, i s'escullia com a marc de les execucions algunes raconades de la Devesa. Des de 1842 els afusellaments tingueren novament lloc a l'areny, fora muralles i prop de la palanca d'en Vila, que la gent anava a presenciar des del vell pont de Sant Francesc, i més tard, vora la font del Canó.
Durant la Guerra Gran s'afusellava més o menys clandestinament al peu de un garrofer que hi havia a l'indret que s'anomenava els "passejadors". El famós Marçal, cabdill de la Guerra dels Matiners (la Segona Guerra Carlina), va ser afusellat el 1855 fora el portal de la Barca.
. L'any 1858 es va començar a aplicar la pena de garrot. Les execucions en feien gairebé sempre vora l'Onyar, en els paratges de les fonts del Canó o del Rei, aleshores gairebé deshabitats, contemplades sempre per una gran gentada. Les últimes que varen tenir lloc de manera pública i solemne, cap el 1880, varen ser les dels lladres i assassins anomenats el "Menut de Pins" i el "Rellotger", amb el seu encobridor "En Savalls", pel segrest i assassinat d'un recaptador de contribucions. El primer era fill de Pins i feia partida amb el rellotger de Borrassà, home conegudíssim i molt considerat en tot l'Empordà, el que li permetia delinquir impunement. També es va execut pel mateix procediment "En Vellana", autor del segrest i assassinat d'un nen de tendra edat en circumstàncies repulsives, i després, tancant la sèrie, la d'en Joan Galceran, executat el primer de març de 1895. En Galceran era un pastor empordanès, conegut pel "pastor de la gralla", qui va matar dues dones després de violar-les, al molí de l'Armentera.
Les execucions varen deixar de ser públiques, i el mètode emprat, l'afusellament. El 20 de gener de 1945 es va executar la darrera pena de mort a Girona, com expliquem més avall.

13 de desembre de 1340. Pere III als oficials reials. Els mana que els presos que no estiguin inculpats per algun crim que requereixi pena de mort natural o de mutilació de membres, siguin alliberats en ésser pagada la fiança corresponent

(Ampliar) - 13 de desembre de 1340. Pere III als oficials reials. Els mana que els presos que no estiguin inculpats per algun crim que requereixi pena de mort natural o de mutilació de membres, siguin alliberats en ésser pagada la fiança corresponent. Lletres reials. Ajuntament de Girona.

Costumari relacionat amb les execucions públiques. Les execucions constituïen una mena d'esbarjo. L'entrada en capella d'algun reu determinava un moviment general d'expectació a tota la ciutat. No es parlava de res mes. Es deixaven les feines, es tancaven les botigues i tothom anava a l'indret de l'execució com si anés a un espectacle. El dia assenyalat es posava un drap negre a cada portal de la ciutat i en altres llocs públics. Des de l'entrada del reu en capella es deixaven en algunes cantonades unes taules cobertes amb un drap negre, damunt les quals es possava un crucifix, dos ciris encesos i una caixeta on recollir l'almoina que havia de servir per a fer dir misses per l'ànima del condemnat. En tenien cura els confrares de la Puríssima Sang, que no les feien vigilar.
El reu era portat al lloc de l'execució assegut en una cadira muntada en un carro, posada mirant enrera, i un sacerdot l'acompanyava. Segons ordenava la llei, li feien vestir l'hopa, una mena de sotana negra, i un casquet del mateix color. En els segles XVII i XVIII la Confraria de la Puríssima Sang cofava els condemnat amb una mena de barretina blanca. Formava part del seguici el Crist de la Confraria de la Sang acompanyat d'uns quants confrares designats, amb vesta i "cucurutxo", portant ciris encesos i anunciant el pas del seguici a so de campana.

Grup d'executats per garrot. Gravat 'No se puede saber por que', de la sèrie 'Los desastres de la guerra', de Goya. 1810

(Veure'l sencer) - Grup d'executats per garrot. Gravat 'No se puede saber por que', de la sèrie 'Los desastres de la guerra', de Goya. 1810. Viquipèdia.

Abans es feia passar el reu des de la presó, a l'entrada del carrer de la Força (l'actual placeta del Correu Vell) a la muralla de la Mercè, i per l'indret anomenat "el pas del botxí", possiblement per haver-n'hi viscut algun en altres temps, quan residia a la ciutat, baixaven a l'Onyar on sortien pel portal de l'Àngel.
S'arribava a terme on ja hi havia muntat el patíbul. Una gran gentada esperava l'arribada, i la tropa formava el quadre a l'entorn del cadafal. La sentència es complia sense tapar la cara al reu i enmig d'un silenci total. Ben aviat es sentien les bufetades que precedien el "perquè te'n recordis", volent que sempre més fos recordat aquell trist moment que havia de servir d'escarment a la mainada que les rebia. Els camperols feien hores de camí amb l'hereu a coll per donar-li la bufetada exemplar.
Després de mort el reu s'exposava el seu cadàver a la curiositat pública durant vuit hores, tal com havia mort, lligat de mans, peus, i braços, amb la llengua fora i els ulls sortits de les conques, amb un petit crucifix a les mans. Ben aviat es tapà la cara en el moment de l'execució, però se'ls la descobria en el de l'exposició. En els últims temps de les execucions en públic també els la tapaven durant les hores que romanien exposats.

Document fundacional de l'Arxiconfraria de la Puríssima Sang de 24 d'octubre de 1569. Sota l'advocacio de la Puríssima Sanch com digueram [...] era tanta la Devicio que en ella hia avia, en ella i alli se erigí una nova Confraria sota la mateixa Invocacio, lo Privilegi dela qual es del [...] següent: Nos Philippus Dei gratia Rex Castella, Aragonum etc. Com. Barcin. etc. Nos Didacus Hurtado de Mendoza, et dela Cerda ceps Melisi et Francho Villa Marchio Algizina de Consilio Sacra, Catholica, et Regia Magestatis...

(Ampliar) - Document fundacional de l'Arxiconfraria de la Puríssima Sang de 24 d'octubre de 1569. Sota l'advocacio de la Puríssima Sanch com digueram [...] era tanta la Devicio que en ella hia avia, en ella i alli se erigí una nova Confraria sota la mateixa Invocacio, lo Privilegi dela qual es del [...] següent: Nos Philippus Dei gratia Rex Castella, Aragonum etc. Com. Barcin. etc. Nos Didacus Hurtado de Mendoza, et dela Cerda ceps Melisi et Francho Villa Marchio Algizina de Consilio Sacra, Catholica, et Regia Magestatis... Imatge Fons Pedres de Girona.

La Confraria de la Puríssima Sang. Va ser fundada per reial privilegi el 24 d'octubre de 1569, document datat a Barcelona, amb la pietosa missió d'assistir als sentenciats a mort quan se'ls posava en capella, no deixant-los fins després de ser enterrat el cadàver.
La Confraria acostumaba a treure el Crist que concorria a la processó del Dijous Sant, quan els reus eren tres alhora o bé un de tot sol, quan aquest era fill de la ciutat. En els altres casos s'acompanyava el reu amb un Crist de petites dimensions que es guardava a la sala de Juntes de la Confraria. La dita popular gironina "sortirà el Sant Cristo gros" era l'amenaça que sovint es deia referint-se al que s'exposa.
La Confraria començà a prestar els seus serveis als reus l'any 1654 i, fins el 1864, va donar la seva assistència a 506 condemnats a mort (C. Rahola).
Després de comunicar la sentència al reu, els administrador de la Confraria, a despeses seves, s'encarregaven de donar-li allò que necessités o demanés. També eren els confrares els que posaven el drap negre a cada portal de la ciutat, i demanaven almoina pels carrers; el que recaptaven servia per costejar les despeses fetes amb motiu de l'assistència temporal al sentenciat i, en cas de diner sobrant, celebrar misses i el funeral que l'endemà de l'execució es cantava a la capella i al qual es convidaven els oficials i soldats de la guarnició de la ciutat.

Garrot vil. Ramon Casas. 1894

(Veure'l sencer) - Garrot vil. Ramon Casas. 1894. Representa una execució a Barcelona, el 1893. Viquipèdia. El motiu principal se centra en la gernació, agrupada al voltant del cadafal, on situa el botxí, el reu i els sacerdots. També participen a l'escena els Confrares de la Sang amb les característics vestes.

El dia de l'acompliment de la sentència, poc abans de sortir el condemnat s'exposava el Santíssim a la Capella de la Confraria i després els administradors, portant el penó i el Sant Crist, amb atxes enceses i vestits amb vesta, anaven a cercar el reu per acompanyar-lo processionalment al lloc del suplici. També hi anava un confrare duent un cistellet amb palla on posava unes ampolletes de cordial i de vi de "pair" per a donar-ne de tant en tant al condemnat o per si li venia algun desmai. Mentrestant les campanes tocaven a mort, i es disposava que uns quants religiosos anessin a l'indret on hi havia el cadafal.
Al moment d'acabar l'execució un dels administradors posava el "bastó de la Sang" damunt el cadàver perquè el botxí no pogués despullar-lo ni prendre-li res del que portés al damunt, cosa que podien fer per dret consuetudinari secular els encarregats de les execucions. Després els religiosos i els confrares, portant enlairat el Sant Crist i cantant o resant a cor el "Miserere mei Deus", acompanyaven el cadàver al convent del Carme, portat en baiard pels enterramorts, i sense, entrar al temple, anaven a enterrar-lo al claustre que ja se'n deia "dels penjats". En aquest claustre s'hi enterrà fins l'any 1835 quan es desamortitzà el convent. Després els cadàvers dels sentenciats varen ser enterrats en un racó del cementiri general, que, de forma irònicament cruel, anomenaven "el racó dels àngels".
El fossar destinat als sentenciats va ser obert el 1708, però el 1785 se n'obrí un altre al peu d'una columna, prop de la porteria. Per evitar el perill d'infecció es llençava damunt els cadàvers algunes quarteres de calç viva (C. Rahola). Els religiosos administradors que havien anat a l'església conventual, reservaven el Santíssim i, després de tocar a mort, anaven a cantar unes absoltes al mort i enterrat. L'endemà celebraven els funerals.

Vista general de la presó Provincial de Girona, emplaçada a l'antic convent de Santa Clara, a Salt. 1942-1950

(Ampliar) - Vista general de la presó Provincial de Girona, emplaçada a l'antic convent de Santa Clara, a Salt. 1942-1950. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'última execució a Girona. En finalitzar la Guerra Civil, a la demarcació de Girona, es varen produir 514 execucions: el 1939, 369; el 1940, 99; el 1941, 10; el 1942, 20; el 1943, 12; el 1944, 3, i una l’any 1945, la darrera. La gran majoria d’aquestes execucions varen tenir lloc en el cementiri de Girona, excepte tres a Salt i una a Figueres.
La majoria dels detinguts eren acusats pel nivell més greu, que era rebelión militar, el que implicava penes de mort o de trenta anys de presó. El 25 d’octubre de 1944, el funcionari de la presó de Girona Amalio Sierra ressenyava l’ingrés en el centre situat a l’antic convent de les religioses clarisses del Veïnat de Salt del presoner Josep Carrés de la Yglesia, de 54 anys, nascut a Reus, Tarragona, i de professió "comercio". L’havien detingut per adhesión a la rebelión i que en l’apartat d’antecedents figura aquesta lacònica anotació: "Última pena" (J.V. Gay).
El seu expedient s’allargà fins a tres mesos, per raó dels recursos presentats i demanda d’indult. Però en la seva fitxa penitenciària i en l’apartat Historia Judicial y observaciones s’inclou un breu i sinistre text: Sancionada por la justicia, amb data 19 de gener de 1945. Aquella matinada seria afusellat en el cementiri de Girona.
La inscripció de defuncions del Registre Civil de Girona es retardà fins a quatre dies respecte de la "defunció", i també, com era la fórmula habitual en l’apartat de causa de la mort: colapso cardíaco (en algunes inscripcions d’afusellats s’afegia: provocado por arma de fuego) (J.V. Gay). Com a sepultura s’assenyala el cementiri de Girona. I un detall final: Esta certificación se practica en virtud de comunicación de juzgado Militar nº 1 de liquidación de fecha de hoy (J.V. Gay).

Pelotó d'afusellament dels militars Felicià Montero i Dalmases, Joaquim Ruiz de Porras i Josep Borbon i Rich al castell de Sant Julià de Ramis. 13 d'octubre de 1936

(Ampliar) - Pelotó d'afusellament dels militars Felicià Montero i Dalmases, Joaquim Ruiz de Porras i Josep Borbon i Rich al castell de Sant Julià de Ramis. 13 d'octubre de 1936. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

A tall de cloenda. “Sigui quin sigui el concepte que mereixi la pena de mort, sobre la qual tant s’ha discutit, hem de desitjar, per sentiments d’humanitat i per esperit cristià, que no torni a aixecar-se el patíbul en el clos august de la noble i estimada Girona ni en qualsevol altre indret del món. I és amb aquest vot fervorós, que acabem el present assaig sobre un tema que, aquesta vegada, benvolgut lector, no haurà pas estat tan agradable com nosaltres, decantats més aviat, per temperament, a glossar els bells aspectes de la nostra histò:ria, hauríem volgut“.
Així acabava el seu treball "La pena de mort a Girona" Carles Rahola i Llorens. El 15 de març de 1939 moria afusellat a la tanca del cementiri de Girona, per les seves idees i els seus escrits. El 1978 l'Assemblea Democràtica d'Artistes va promoure la instal·lació a la Rambla de la Llibertat d'una obra denunciadora de l'horror de la pena de mort, un monument a Carles Rahola amb una part d'aquest text del seu llibre gravat en pedra de Girona.

Retrat de grup en un jardí. Assegut, a la dreta, Carles Rahola. 1935-1939

(Ampliar) - Retrat de grup en un jardí. Assegut, a la dreta, Carles Rahola. 1935-1939. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - Anteriorment, el 12 de juny de 1321, va tenir lloc un "Auto de Fe" en què va ser cremat un gironí seguidor de l'heretgia dels "beguards". L'execució de la sentència es va fer al peu de les escales de la Catedral, davant el rei Jaume II, dels Infants reials, dels bisbes de València i de Tortosa, i de molts abats. - Tornar al text

(2) - Una frase emprada a Girona per indicar que es pronosticava la mala fí d'algú, era la dita "acabar -o portar- al canyet", que té com a variant, responent a la història de la pena de mort a la ciutat, la d'"anar a parar a l'areny", o bé "serà canonge de l'areny". - Tornar al text

(3) - Durant el segle XVIII hi ha a Girona 218 condemnats a mort, dels quals 62 són penjats i 102 afusellats; de la resta no consta com va ser acomplerta la sentència (C. Rahola). - Tornar al text

(4) - Aquell esfereïdor espectacle degué impressionar molt al poble, que en servà un profund record que es va conservar i transmetre mitjançant una altra dita per a predir la mala fí d'algú: "fer la fí d'En Becaina". - Tornar al text

(5) - La reial cèdula deia: "He querido señalar con este beneficio la grata memoria del feliz cumpleaños de la Reina, mi amada esposa". Es referia a María Cristina de Borbón-Dos Sicilias. - Tornar al text


Bibliografia.

- "La pena de mort a Girona". Carles Rahola. 1975. 2 volums. Rafael Dalmau Editor. ISBN 232-0316-6.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les sevs tradicions i folklore". J. Gibert. 1946. Barcelona.
- "La darrera sentència de mort a Girona". J. Victor Gay. 2016. Revista de Girona, núm. 298.
- "Girona, 1939: quatre sentències de mort". Josep Clara. 2001. L'Abadia de Montserrat. ISBN 84-8415-278-2.


  • Nicolau Eimeric---Biografia de l'inquisidor general de la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del segle XIV.

  • La Girona dissident---Exposició al Museu d'Història dels Jueus que se centra en una època (segles XVI a XVIII) i fa referència a tot allò que comporta el concepte de dissidència.



  • Back - Index

    Escut de la Confraria de la Puríssima Sang. Gravat gironí del segle XIX

    (Ampliar) - Escut de la Confraria de la Puríssima Sang. Gravat gironí del segle XIX.

    Penjats a la forca. Apunt de Pisanello, detall, segle XV

    (Ampliar) - Penjats a la forca. Apunt de Pisanello, detall, segle XV. British Museum.

    Executat exihibit esquarterat. Gravat alemany de 1523

    (Ampliar) - Executat exihibit esquarterat. Gravat alemany de 1523. Viquipèdia.

    Escut de la casa o seu de la Inquisició a Girona. Segle XVIII

    (Ampliar) - Escut de la casa o seu de la Inquisició a Girona. Segle XVIII. Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona.

    Registres de l'actuació de la Inquisició a Girona. Segles XVI i XVII

    (Ampliar) - Registres de l'actuació de la Inquisició a Girona. Segles XVI i XVII. Arxiu Històric de Girona.

    Executat per garrot. Detall del gravat 'Por una navaja', de la sèrie 'Los desastres de la guerra', de Goya

    (Ampliar) - Executat per garrot. Detall del gravat "Por una navaja", de la sèrie "Los desastres de la guerra", de Goya. Museo del Prado.

    Executats a la forca. Detall de San Giorgio e la principessa, de Pisanello

    (Veure'l sencer) - Executats a la forca. Detall de San Giorgio e la principessa, de Pisanello. Verona, Chiesa di Sant'Anastasia. Viquipèdia.

    Executat per garrot, exposat. Gravat de Goya. 1777

    (Ampliar) - Executat per garrot, exposat. Gravat de Goya. 1777. Viquipèdia.

    Executat per afusellament. Detall del gravat 'Y no hai remedio', de la sèrie 'Los desastres de la guerra', de Goya

    (Veure'l sencer) - Executat per afusellament. Detall del gravat 'Y no hai remedio', de la sèrie 'Los desastres de la guerra', de Goya. Museo del Prado.

    Encàrrec de la Confraria de la Puríssima Sang a un dels confrares d'anar a acompanyar un reu. 28 d'abril de 1854

    (Veure'l sencer) - En aquest document es testimonia un d'aquests encàrrecs a un dels confrares: "Siendo el Instituto principal de la Hermandad de la Purísima Sangre de nuestro Redemtor Jesu-Cristo, asistir á los reos de muerte, á cuyo fin estan concedidas muchas Indulgencias por los Sumos Pontífices; se servirá V.[manuscrit] Comparecer en el Salon de ntra Capilla para acompañ:ar el reo als suplicio a las 2 y media en punto de esta tarde. Gerona 28 de abril de 1854 [fi del manuscrit] Si por ocupación, ú otramente, no puede asistir, sirvase entregar al andador, dos reales vellon, á fin de que otro ocupe su lugar á la asistencia del reo, lo que á mas de ser obligación del instituto lo agradecerán los Administradores de él.". Col·lecció particular. Girona.

    Exécution d'un assassin a Barcelone, de Gustave Doré, publicat a L'Espagne, 1874

    (Ampliar) - Exécution d'un assassin a Barcelone. Gravat de Gustave Doré, publicat a L'Espagne, 1874. Bibliothèque nationale de France

    Portada d'una invitació de la Confraria de la Puríssima Sang. Principis segle XX

    (Ampliar) - Portada d'una invitació de la Confraria de la Puríssima Sang. Principis segle XX. Arxiu Històric de Girona.

    Executat a la forca. Detall del gravat 'Tampoco', de la sèrie 'Los desastres de la guerra', de Goya

    (Ampliar) - Executat a la forca. Detall del gravat 'Tampoco', de la sèrie 'Los desastres de la guerra', de Goya. Museo del Prado.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés