La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Biografia

Francesc Torres Monsó va néixer a Girona el 7 de novembre de l’any 1922. Va viure al carrer del Bisbe Lorenzana, prop del riu Onyar. Fins als 10 anys va anar al col·legi gironí La Salle. Va continuar la seva formació a l’institut. Durant els anys de la Guerra Civil Espanyola, del 1936 al 1939, inicia els estudis artístics assistint a les classes de l’Escola de Belles Arts amb el professor Joan Carrera, on aprèn la tècnica de modelar i fer motlles, i a les de dibuix del professor Josep Aguilera. Al final de la guerra -anys de penúria-, torna a reprendre l’institut, però no arriba a fer l’examen d’Estat que es feia en acabar el batxillerat.

Joan Carrera i Dellunder, impartint una classe d'escultura. A la dreta s'hi pot veure a Paco Torres Monsó.

A principis dels anys quaranta assisteix a les classes de dibuix del professor Joan Orihuel i munta el seu primer taller. Aprèn a treballar la pedra amb uns amics picapedrers, els Pruneda. L’any 1947 va a Barcelona per a treballar amb els escultors noucentistes Enric Monjó i Josep Clarà. Primer com a aprenent al taller d’Enric Monjó, on coneixerà Josep Maria Subirachs i Josep Martí Sabé, i a través d’ells Esther Boix, Ricard Creus, Joaquim Datsira i Emili Alba. Junts anaven a la cúpula del Coliseum del FAD a fer classes de dibuix amb model, on també va fer amistat amb Josep Guinovart. Més tard demana l’ingrés, també com a aprenent, a la torre museu de Josep Clarà. D’aquesta etapa, en són molts dels seus dibuixos de paisatges i d’apunts del natural i retrats, així com les primeres escultures: retrats realistes de familiars -Rosa (1946) i El meu pare (1947)- i nus femenins que seguien el cànon acadèmic après dels mestres noucentistes -Pagesa asseguda (1948)-. És a finals de la dècada quan torna a Girona, on comença a fer ceràmica i a realitzar feines de restauració al Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants.

- Casament de Francesc Torres Monsó i Rosa Rodríguez amb la presència d'Enric Marquès, el 10 de febrer de 1950. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona - CRDI

Inici de trajectòria artística i primers reconeixements

Període inicial, punt de partida de molts esdeveniments que marcaran el seu futur artístic i vital. L’any 1950 es casa amb Rosa Rodríguez Aguiló, i el mateix any participa en la fundació del grup Postectura. L’activitat expositiva comença amb la mostra que farà el grup a les Galeries Laietanes de Barcelona. En l’àmbit artístic, aquest fet significa l’abandó progressiu de les formes academicistes apreses i desenvolupades a la dècada anterior. Les seves escultures busquen l’expressivitat en formes simples i inacabades i en l’ús progressiu de la forma geomètrica que emmarca la figura representada. Bons exemples en són Picapedrer (1956) i La cega (1955). Guanyarà el concurs per a instal·lar la seva primera escultura en un espai públic, Les Foques (1950), a la plaça del Marquès de Camps de Girona. Inicia també la seva participació en molts esdeveniments artístics: Saló d’Octubre de Barcelona (assisteix a diferents convocatòries de la dècada), II Biennal Hispanoamericana d’Art (l’Havana, 1954), III Biennal Hispanoamericana d’Art (Barcelona, 1955), entre moltes d’altres. Inicia les sortides a l’estranger: l’any 1954 rep la primera beca, que convoca l’Estat francès a través del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona, per l’obra Grup d’alabastre (1953-1954), fet que li suposa una estada molt profitosa de tres mesos a París l’any 1955. Allà coneix l’obra de Giacometti i estudia al taller de Ferdinad Laznet, on perfecciona la tècnica de la ceràmica i aprèn a dominar la tècnica de l’esmalt. Al llarg de la dècada rep diferents premis: premi Aleijadinho de la III Biennal Hispanoamericana (Barcelona, 1955), primer premi d’escultura Immortal Girona (Girona, 1957), premi Julio González (Barcelona) i Gran Premi d’Escultura de la III Biennal d’Alexandria (Egipte, 1959).

Retrat de Josep Espinosa, Francesc Torres Monsó, Enric Marquès i Joaquim Casellas durant les fires de Sant Narcís de 1948
(Ampliar) - Retrat de Josep Espinosa, Francesc Torres Monsó, Enric Marquès i Joaquim Casellas durant les fires de Sant Narcís de 1948. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona - CRDI.

Un escultor consolidat

Etapa d’evolució formal que albira canvis. A l’inici de la dècada, gràcies a l’exposició que realitza a l’Ateneu de Madrid l’any 1961, rep la beca March per a estades a l’estranger, fet que li suposa una profitosa estada a Londres el 1962, on entra en contacte amb el cosmopolitisme de la ciutat i amb la riquesa dels seus museus. Al llarg de la dècada continua l’activitat expositiva: IV Saló de Maig (Barcelona, 1960), II Exposició Internacional d’Escultura Contemporània (Museu Rodin, París), Biennal de Salzburg (1966), René Metras (Barcelona, 1967), I Saló d’Escultura (Barcelona, 1968), entre d’altres. La seva obra es va transformant per a arribar, els darrers anys, a una important crisi de representació. Perd progressivament les formes definides per deixar rastres modelats i expressius dels volums treballats, acompanyats en molts casos d’una geometrització important de les formes representades. Bons exemples en són les obres Picador (1963), Espia atòmic (1965), Petit personatge (1965), Dona caminant (1966) i Figures creuades (1967).

Ampliar
(Ampliar) - Exposició "Torres Monsó, una illa habitada". Treball de Josep Maria Oliveras

Moment de crisi

Continua l’activitat expositiva: “Exposició d’art espanyol” (Milà, 1972), convidat al Saló de la Jeune Sculpture (París, 1974), “75 años de escultura” a la Galeria Biosca (Madrid, 1975), “Amnistia i drets humans” a la Fundació Miró (Barcelona, 1976), Galeria 3 i 5 (Girona, 1977), “Escultura siglo XX”, Galeria Laietana (Barcelona, 1978), Galeria Ciento (Barcelona, 1979). Tot i l’acceptació per part del públic d’una part de l’obra -els torsos tous Tors tallat (1974), Peça petita lligada (1978), Tors negatiu (1979)-, segueix l’etapa de crisi creativa que desembocarà en un fort qüestionament i en la descomposició progressiva de la forma que s’inicia a finals dels seixanta. Primer tindrà una llarga etapa d’inactivitat i, progressivament, treballarà la imatge pop que -amb ironia- ens ensenya un punt de vista crític i personal sobre la societat del tardofranquisme. D’aquest moment podem recordar: Dama ibèrica (1973), Columna Capitolina (1971), Pits, culs i melics (1975) i Chupa-chups (1973).

- Excursió a Sant Pere de Rodes. Entre els excursionistes s'observa la presència de Francesc Torres Monsó, Rosa Rodríguez, Enric Marquès i Julita, una amiga cubana, 1952. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona

Plenitud participativa

Inicialment segueix la tendència pop amb obres situades a l’espai públic: A, B, C, Q (1980) -també conegudes com a Lletres toves instal·lades davant la plaça de l’Hospital de Girona- o els Llapis (1981), llapis trencats situats en un lateral de l’Institut Santiago Sobrequés de Girona. Incrementa l’activitat expositiva, tant la col·lectiva com la individual, i comença la seva relació amb la Fundació Espais, que durarà fins al tancament del centre a principis del segle XXI. “Assembling” a la galeria Metrònom (Barcelona, 1982), “Quaderns de Viatge” a la Fundació Miró (Barcelona, 1983), “Torres Monsó. Disseny-Projectes-Utopies” a la Sala Municipal Fidel Aguilar (Girona, 1984), “Espanya, escultura multiplicada” al Ministeri AAEE i Ministeri de Cultura -exposició itinerant per diferents ciutats europees (1985)-, “Torres Monsó. Escultures-Sculptures” al Centre Cultural d’Albi (França, 1986), Galeria Theo (Barcelona, 1986), “Volums” (amb Gabriel) a la Fundació Espais (Girona, 1987), “Konstruktion-Destruktion 88" (amb Pep Admetlla) a la Sala Girona de “la Caixa” (Girona, 1988), Galeria Sebastià Jané (Girona, 1989). És un moment de síntesi creativa en què les seves obres es despullen de decoració objectual i simbòlica. Inicia un recorregut on l’aspecte conceptual de l’obra tindrà el protagonisme i, en un primer moment, farà un treball de depuració i síntesi de l’estructura de l’obra i del color (tendència formal minimalista que resumeix les preocupacions latents a tota l’obra). Són peces contundents -Escala (1984-1985), les sèries Black Hole (1983-1987) o El llarg viatge (1981-1988), “….”SOS (1988)- que contenen visions crítiques i moltes vegades àcides dels temes sobre els quals reflexiona l’artista: l’univers, la mort, l’ésser humà, la condició humana i l’existència….

Paco Torres Monsó i l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, durant l'exposició Torres Monsó. Una illa habitada
(Ampliar) - Paco Torres Monsó i l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, durant l'exposició "Torres Monsó. Una illa habitada".

Reconeixements i reflexió

L’any 1990, el Museu d’Història de la Ciutat organitza una important exposició sobre l’autor, una retrospectiva que dóna una visió seleccionada i de conjunt de l’obra realitzada. Moments de reconeixement públic, com els lliuraments de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, 1991) i el del Premi Athenea (Girona 2002), acompanyats d’un treball personal i introspectiu que, de forma constant, desenvolupa fins avui. L’obra evoluciona formalment, s’incrementa la instal·lació, l’activitat performàtica de l’artista, l’ús de la fotografia i la videografia, i conceptualment -sense perdre la ironia- pren un to àcid i descarnat. Les seves exposicions són destil·lats, síntesi de la seva curiositat intel·lectual: “Els quatre genets de l’Apocalipsi” a la Fundació Espais (Girona, 1995), “Torres Monsó. L’artista del mes” al Museu d’Art de Girona (1996), “Torres Monsó” a la Fundació Doctor Josep Trueta (Girona, 1997), “La vie en rose” a la Fundació Espais (Girona, 1997), Espai 22A, (Barcelona, 1998), “Balanç” a la Fundació Espais (Girona, 1999), “Torres Monsó” al Centre d’Art Contemporani de Sant Cebrià (França, 2000), “Dominus vobiscum” a la Fundació Espais (Girona, 2002), “Je t’attendrai” a l’Espai Volart de la Fundació Vila Casas (Barcelona, 2002), “Circ” a la Fundació Espais (Girona, 2004), “Konstruktion-Destruktion” (amb Pep Admetlla) al Museu d’Història de la Ciutat (Girona, 2005), “Miratges” a la Fundació Espais (Girona, 2007), “Anatomia d’una tesi visual”, Galeria No+Art 3.14 (Girona, 2008) i “Versus”, Sales Municipals d’exposicions (Girona 2009). D’aquesta etapa són les següents obres: Umbral (1999) -instal·lació-, Multiplicant (Por) (1994-95), Svàstica (fragment de la instal·lació “Creu gamada i sexes” [2000-2001]), Circ (2004).

Text de Carme Ortiz per al catàleg de l’expo a la Fundació Vila Casas *En aquests moments la professora Ortiz està treballant en l’elaboració de la tesi doctoral, centrada en l’estudi de l’obra i la trajectòria artística de Francesc Torres Monsó (Estudi de la trajectòria artística amb base biogràfica de l’artista gironí Paco Torres Monsó)

eldimoni.com
Article publicat al diari wwwl.eldimoni.com

L'artista, a la inauguració, de l'exposició "Torres Mons´, una illa habitada" a la Casa de Cultura el 2012.

"Les foques" (1950), escultura de Paco Torres Monsó a la plaça Marquès de Camps

Grup d'amics a Can Fontan de Sant Daniel. Entre aquest grup d'esquerra a dreta Emili Alba, Joaquim Casellas, Francesc Torres Monsó, Miquel Oliva i Prat, Enric Marquès i Pere de Palol el 1951, Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona - CRDI

Retrat d'Aulèstia, Emília Xargay, Rosa Rodríguez, Francesc Torres Monsó i Enric Marquès a la plaça dels Apòstols el 1951, Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona - CRDI

Inauguració del monument a Carles Rahola, obra de Francesc Torres Monsó promoguda per l'Assemblea Democràtica d'artistes de Girona. Assisteixen a l'acte el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Pere Pi i Sunyer, i l'alcalde de la ciutat, Ignasi de Ribot de Balle. Parlaments de les autoritats i de l'historiador Joaquim Nadal Farreras, descobriment de l'obra i ofrena floral. Autor: Pablo Garcia Cortés, Pablito. Col·lecció Ajuntament de Girona - CRDI

Francesc Torres Monsó 1975-1984. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona - CRDI

Paco Torres Monsó i Josep Maria Oliveras, durant la inauguració de l'exposició "Torres Monsó. Una illa habitada", el 25 de novembre 2012 a la Casa de Cultura.

"La mamaroca", escultura de Paco Torres Monsó davant Can Ninetes, a Santa Eugènia de Ter.

- Exposició "Torres Monsó. Una illa habitada". Reportatge fotogràfic i article de la inauguració de l'exposició a la Casa de Cultura.

- Relleu de Jaume I el conqueridor. Reportatge fotogràfic i article de l'escultura de Torres Monsó a la Gran Via de Jaume I de Girona.

- El picapedrer. Reportatge fotogràfic i article de l'escultura de Torres Monsó al Col·legi d'Aparelladors de Girona.

- La Mamaroca. Reportatge fotogràfic de l'escultura situada a l'entrada de Can Ninetes, al barri de Santa Eugènia.

- Monument a Carles Rahola. Article i reportatge fotogràfic de l'escultura ubicada a l'inici de la Rambla de la Llibertat.

- Les lletres toves. Conjunt escultòric situat davant l'edifici de Santa Caterina, a l'avinguda Pompeu Fabra.

Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés