La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Les innocentades. El 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, es commemora la massacre dels Innocents fent bromes a familiars i amics, festa semblant a l'anglosaxona Dia dels Folls o la francesa Peix d'abril, totes dues celebrades l'1 d'abril. A casa nostra, tradicionalment, la festa començava a les tres de la tarda per acabar a la mateixa hora del dia següent, el mateix tremps que es creia que va durar la degollació dels infants de Betlem pels soldats d'Herodes. Era el dia de les enganyifes i de les bromes més o menys pesades atès que era lícit "enganyar però sense danyar". En alguns aspectes, la festa tenia trets de bogeria i de llicència , com les festes de Carnestoltes i d'algunes que a l'època medieval tenien lloc en algunes catedrals: la de l'"ase" i dels "boigs", i les dels "innocents", més pròpiament la del "bisbetó".

El dia dels Sants Innocents a Girona

(Ampliar) - El dia dels Sants Innocents a Girona. Estampes nadalenques a la Girona del primer quart del segle XX. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.

A mitjans del segle XIX els enganys i les bromes més o menys maliciosos, en aquesta diada, eren a l'ordre del dia. Hi havia qui clavava monedes al sòl, en uns carrers que no eren encara empedrats, per riure's dels vianants que provaven de recollir-les; qui trobava més graciós deixar-les roents per divertir-se amb els esgarips de dolor i de ràbia de qui volia agafar-les, i qui lligava la moneda amb un fil per retirar-la d'una estrebada quan algú intentava recollir-la. Deixar un barret abandonat, amb una grossa pedra dins, invitant al cop de peu del vianant, era ben corrent en la diada.

Vailets que pengen una llufa. Segle XIX

(Ampliar) - Vailets que pengen una llufa. Segle XIX. Imatgeria popular. Ajuntament de Barcelona.

Els botiguers consideraven fer una gràcia lliurant als parroquians paquets de cendra o de sorra en substitució del queviures o gèneres encarregats, així com posar filferro o fils de cosir dins els macarrons i altres pastes semblants; en coure'ls, hom es trobava amb una olla totalment plena de fils i del tot inservible. Es despatxaven pastissos farcits de cartró o espart, llonguets plens d'estelles i coses similars. Als carrerons foscos es posaven cordills lligats de banda a banda perquè s'hi entrabanquessin els vianants, o bé que col·locats a determinada alçària fessin caure els barrets de la gent distreta.
Als aprenents se'ls atabalava enviant-los a cercar els "neulers" o a comprar "ungüent d'estaca'm aquí", "xarop de cargol", "polvos d'ossos de renoc" o altres ingredients de la farmacopea còmica. La mainada es divertia "cosint velles"; anaven a les esglésies a cosir les amples faldilles de les dones que, en acabar els seus resos, es trobaven agafades amb la veïna per les faldilles, quan no se les trobaven cosides a l'alçada de la cintura.

La festa dels Sants Innocents al carrer. Segle XIX

(Ampliar) - La festa dels Sants Innocents al carrer. Segle XIX.

Enviar cartes anònimes o paquets falsos era cosa molt corrent. Ningú no es creia obligat a deixar diners, ni a l'amic de més confiança, temerós que en reclamar-los obtingués per resposta "que els innocents te'ls tornin". La premsa destinava articles a noves fantàstiques, sovint un enfilall de bestieses, i si aquests dies eren de temporada teatral, la companyia representava unes bufonades, tergiversant actors i actrius els respectius papers.
La característica de la diada eren les "llufes", ninots de paper retallat que en els seus origens eren budells bufats o fulles de col arreplegades pels mercats, que la mainada, dependents de botigues i noies de certa edat, procuraven penjar mitjançant una agulla torçada a l'esquena dels passants, sobretot a les dones, les folgades faldilles de les quals permetien fer-ho ense córrer gran risc que se n'adonessin. Al passeig "sota les voltes" i en general al principals carrers de la ciutat, no es veia més que mainada dissimulant alguna "llufa" preparada, i sovint esclataven els crits d'indignació d'alguna víctima. També hi havia els qui embrutaven la cara o l'indument amb un guant ple de fum d'estampa o de mangra que portaven lligat a l'extrem d'un bastó que anaven brandant.

Llufa del dia dels Innocents. 28/12/1981

(Ampliar) - Llufa del dia dels Innocents. 28/12/1981. Dani Duch. INSPAI - Diputació de Girona.

A finals del segle XIX i principis del XX, es feia creure als infants que avui arribaria un rei d'una terra on tot es feia al revés de nosaltres. Un cop arribat, també les coses d'aquí anirien al revés, i calia fer-ho perquè el rei no es trobés en terra estranya; així els deixebles podrien renyar i pegar els mestres; els homes estirarien els carros menats per cavalls i ases; la gent caminaria amb les mans, tot seguint l'estil de les auques del món al revés, que la mainada comprava amb avidesa.

Les innocentades dels mitjans de comunicació gironins del 1981

(Ampliar) - Les innocentades dels mitjans de comunicació gironins del 1981. Article del diari "El Punt" del 29/12/1981.

Les innocentades dels mitjans de comunicació gironins del 1988

(Ampliar) - Les innocentades dels mitjans de comunicació gironins del 1981. Article del "Diari de Girona" del 29/12/1988.

La festa del "bisbetó". Aquesta festa dels "innocents" ja es troba a la litúrgia catòlica a començaments del segle XIII, però sense el nen-bisbe. En el segle XIV la farsa del "bisbetó" ja estava adoptava a totes les seus de Catalunya.
L'elecció del "bisbetó" gironí tenia lloc a la Sala Capitular de la Seu, entre els escolans del temple, després de les vespres de Sant Nicolau de Bari (1), i el dia de Sant Esteve es feia la d'un "abató" entre els de la Col·legiata de Sant Feliu.
Un i altre tenien la seva mitra i el seu anell "dels nens", i el seu bàcul, segons consta en els inventaris dels dos temples. Els dos escollits repartien càrrecs eclesiàstics entre els seus companys, i després, cada un d'ells en el seu dia, esperaven que s'acabessin les completes per entrar en el respectiu temple cantant el "Tedeum", com si s'hagués tractat d'una elecció important. Formats cerimonialment es dirigien a l'altar major on l'elegit pronunciava l'oració "Concede nos", i beneïa després els presents.
A la tarda del dia anterior, els canonges i altres adscrits al cor deien les segones vespres de Sant Joan apò:stol. A l'acabament, al "Magnificat", compareixia la comitiva. El "bisbetó" vestia de pontifical, però tots es quedaven fora del cor fins que, acabada l'oració de l'evangelista, començava la memòria de l'endemà, la dels Sants Innocents. Llavors aquests entraven en funcions cantant la seva antífona, treien el bisbe del seu soli i hi entronitzaven el "bisbetó", i cada un d'ells prenia part a l'ofici que venia després. En acabar, el "bisbetó" concedia la seva benedicció episcopal.
En aquest dia els minyons omplien la diada. A l'ofici matinal era el "bisbetó" qui predicava, després dos escolans pronunciaven l'antífona "Prínceps ecclesiae", en veu alta la primera paraula i apagada la resta. Celebraven les cerimònies com si fossin els capitulars i beneficiats, i eren servits per aquests com si fossin escolans, al cor ocupaven els seients superiors i els canonges havien de servir-los els llibres i les palmatòries.
Al segle XV el "bisbetó" confirmava el seu pontificat durant tota la vuitada dels Innocents, mantenint les seves prerrogatives de presidir en el cor, predicar i beneir. El 1475 l'ardiaca de Besalú demanà que s'acabés aquella paròdia, però el Capítol no tenia intenció de suprimir-la, i cercant una transacció confià l'afer al bisbe Margarit, el qual, per certs abusos que s'havien comès en els darrers anys, determinà reformar el costum i suprimir el que fos més exageradament impropi.

El 'bisbetó' de Montserrat

(Ampliar) - El 'bisbetó' de Montserrat. Principis segle XX. Autor desconegut.

La fi del "bisbetó" gironí. El que havia passat era que, a poc a poc, aquest costum tradicional, ingenu en els seus començaments, havia anat degenerant i amenaçava esdevenir una farsa cada vegada més de mal gust. Els escolans no només havien aconseguit que el seu "bisbetó" pogués administrar la "confirmació", sinó que exageraven cada vegada més les seves peticions per ampliar les facultats dels seus càrrecs. A més, el "bisbetó" ja no en tenia prou amb la mitra, volia tiara. I com fos que ja feia la seva entrada al temple ballant, que els seus capitulars fessin la "pila de greix", és a dir, caure uns damunt els altres, i tirar-se terra, cendra i altres coses pitjors, i que per rivalitat amb els escolans de Sant Feliu s'armessin bregues, el bisbe no va tenir més remei que procedir a la reforma del costum, no sense haver tingut d'afrontar un seguit de dificultats amb els seus mateixos capitulars.
Es va decidir que l'elecció del "bisbetó" es faria secretament en la diada assenyalada de Sant Nicolau, però que l'elegit no podria entrar en funcions fins que s'entonés l'antífona dels Innocents en les vespres de Sant Joan. L'animositat entre ell i l'"abató" havia de cessar, com també la cridòria dels escolans en la missa de Sant Esteve. I que en la diada dels Innocents el "bisbetó" i els seus acompanyants havien de fer el seu ofici de manera correcta, sense moure's dels seients, i intervenir en l'ofici amb quietud i ordre, fent responsable de la conducta dels escolans el mestre de cant, del que eren deixebles, el qual podia ser castigat i penyorat a l'albir del bisbe o del vicari general. També es determinà que canonges i capitulars, per donar exemple d'obediència, devien, en aquest dia, servir els escolans, però sols en el que fos de consuetud, inclinant el cap en entrar i sortir del cor, a fi que no fos perturbat l'ofici. Les atribucions del "bisbetó" només durarien fins a les completes, moment en què es consideraria acabat el pontificat del nen-bisbe, el qual quedaria sense actuació durant la vuitada per tal de no donar lloc a pertorbacions i escàndols.
La decisió episcopal va ser registrada en el llibre d'acords, amb voluntat expressa que fos observada a la Seu i a la la Col·legiata de Sant Feliu, i amb ordres als cantaires i mestres d'escola coral dels dos temples perquè en les vespres de la diada dels Innocents fessin desvestir dels sobrepellissos els escolans, i fessin tot el que calgués per tal que acabessin les baralles entre ells i marxessin amb ordre als seus domicilis.

El 'bisbetó' Ramon Marcel al seu tron, a la Festa del Bisbetó, a Montserrat. 1908

(Ampliar) - El 'bisbetó' Ramon Marcel al seu tron, a la Festa del Bisbetó, a Montserrat. 1908. Enric Llorenç i Ferrer. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Una consueta de la Catedral de Girona del 1360 fa saber que els oficiants eren sis, i deien el "tropo" "Dicite nunc pueri", al qual responien el "bisbetó" i el seu diaca amb un altre que començava amb un "filii carissimi". Una altra consueta de la Col·legiata esmenta que a Sant Feliu els nois seien al rengle del mig i els clergues a l'inferior; aquests feien d'escolans, cirials i turiferaris, en tant que els escolans feien de clergues asseguts al cor. A la missa, dos dels nois havien de fer de cantaires i altres dos, vestits amb capes de seda, d'oficiants. En el "tropo" alternaven dos preveres i l'"abató" i el seu diaca, i en acabar, els nois cantaven l'ofici. Deprés de la missa, l'"abató" donava la seva benedicció, s'anava a desvestir, i acabada la nona marxava amb els seus companys cap a casa.
Una altra consueta de la Col·legiata, de 1460, refereix l'extravagància de la festa, fent saber que en recitar-se l'octava lliçó de matines, sortien dos geperuts, "duo gibbosi", portant cadascun un canelobre amb ciri, precedint l'"abató" quan es dirigia al cor superior per llegir-hi la novena lliçó. També esmenta que, després de la benedicció, amb el seu diaca recitaven alguna composició versificada encomiant els Sants Innocents, a la qual responia el cor, i després es passava a la lliçó corresponent. La "verbeta" la deien dos escolans asseguts en el cor major, acabada la qual l'"abató" entonava el "Tedeum" des de la seva càtedra, mentre els clergues tocaven les campanes.
El 1539 es promulgaren noves disposicions contra la festa, per trobar-la encara improcedent. Amb data de l'onze de gener es va acordar que no es podia obligar cap persona eclesiàstica, canonges o preveres, perquè anessin a rebre la "confirmació" que administrava el "bisbetó", i cas que algú volgués anar-hi, que ho fes per la seva voluntat.
Dos anys més tard, Joan Tosell, vicari general de la diòcesi, va fer un nou edicte que fixà a la trona del cor el dia de la vigília de Nadal, ordenant als beneficiats que cap d'ells no portés cap persona per ser confirmada, sots pena de sis diners, especificant que si els escolans volien les bromes que les fessin entre ells.

El 'bisbetó' de Montserrat. Principis segle XX

(Ampliar) - El 'bisbetó' de Montserrat. Principis segle XX. Impremta L. Roca. Manresa.

Els beneficiats que feien de cirials havien de portar els ciris seriosament, i no havien de tirar fang ni immundícies, ni podien alterar o estrafer les tonades dels cants dels Evangelis, Epístoles i Psalms; tampoc no els era permès, ni a ells ni a ningú, mofes ni desordres de cap mena. Es prohibia als assistents que es donessin empentes per fer-se caure i que fessin ballar el "bisbetó", i a aquest se li privà tota intervenció a l'ofici de Sant Esteve quan a la Col·legiata s'elegia l'"abató". I per últim, prohibia que els escolans, quan s'asseguessin al cor posessin els peus als seients inferiors o s'asseguessin damunt de missals, i no se'ls permetés enraonar ni fer bromes entre ells. També se'ls obligà a sortir del temple d'un a un, i no a colles, per evitar bregues.
L'episcopat prou provava de d'acabar d'una vegada amb la paròdia dels Innocents, però trobava massa resistència entre els seus diocesans, els Jurats de la ciutat, i fins i tot entre els capitulars que no s'avenien a que es perdés el secular costum. El bisbe Arias Gallego ho intentà enèrgicament el 1548, però endebades.
El 1564, al Concili Provincial que varen celebrar a Barcelona els bisbes de la Província Tarraconense, entre els decrets de reforma inspirats en les decisions acordades al Concili de Trento, se'n promulgà un per suprimir totes les antigalles que desdeien de la serietat de l'Església i del culte. Així es varen abolir antics i tradicionals costums, ballades i cants de panderos, paròdies i jocs, que en endavant ja no serien permesos ni a les esglésies, ni als cementiris, ni a cap lloc sagrat.
També s'hi suprimí la festa del "bisbetó". El Concili expressà que: "Jutjem que s'han de repremir també els jochs vans dels noys o infants ja fingint-se bisbes, ja rey, o altre magistrat eclessiastich o secular". El 28 de desembre de 1565, el bisbe Pere Garcés pogué decretar l'abolició de la festa dels "innocents" als temples gironins. En endavant, només algun convent o monestir, on no eren de témer escandols, prosseguiren elegint "abató" o "priors", però amb autoritat curta i limitada. Encara, actualment, en trobem reminiscències a l'Abadia de Montserrat amb la festa del "bisbetó".
Aquest costum del "bisbetó", era seguit per una gran part de les comunitats religioses. Les monges del convent de La Divina Providència, de Torroella de Montgrí, es reunien la vigília i elegien tots els càrrecs nous per al règim de la comunitat. Solien designar les monges de més categoria per als càrrecs més humils, i viceversa. A la monja portera, cuinera o hortolana, per exemple, se li conferia el càrrec d'abadessa o priora, i al contrari. L'elecció era sotmesa a l'aprovació del capellà de la comunitat, el qual, per la seva part, la feia conèixer a la cúria bisbal. El dia dels Innocents tothom exercia el seu nou càrrec. L'autoritat i el rigor estret i auster que imposa la regla eren substituïts per una certa broma i alegria que campava durant tot el dia, en contrast amb la severitat ordinàària. L'endemà tot tornava a ser com sempre.
Aquest costum va practicar-se fins a la proclamació de la República, el 1931, i també havia estat en ús en altres comunitats conventuals d'ordre monacal estret i de clausura. El fil conductor que porta de la diada dels Sants innocents al Carnestoltes és evident.
(Text de l'article basat en J. Gibert, op. cit).


Notes

(1) - Una consueta del segle XIV de la Seu de Perpinyà (còdex 79, fol. 24), diu: "En la vespra de Sant Nicolau finides les vespres davant la sua capella lo Cabiscol fara l'elecció del bisbetó al milló que porà en la professó de les dites vespres, e lo distribuidor de les cotidianes no pagarà negun prevere de diner de vespres fins que lo Tedeum laudamus sia dit a lo adjutorium per lo bisbetó, per tal que los preceptors bordoners e tots los altres preueres sien aqui e vegin fer la elecció e canten lo Tedeum. E lo Cabiscol deu asemprar dos canonges qui canten lo Tedeum, prenguen lo infant elegit e lo pugen en la cadira, la qual deu haver aparellada e encortinada lo Cabiscol e deu vestir la mitra al bisbetó e deu haver dos infants ab capes e altre qui aport la crossa e servirà totes les altres cerimonies qui son estades fetes vistes e observades per long temps". Cosa semblant diu una consueta de la Seu de Barcelona (còdex 77, fol. 364). J. Gibert, op. citat. Tornar al text


Bibliografia

- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. 1946. Barcelona.
- "Les innocentades als diaris de Girona". Àngel Rodríguez Vilagran. 2012. Revista de Girona número 275.
- "Diada dels Sants Innocents. Desposseir els poderosos del seu lloc". Miquel Torns. Article publicat al diari El Punt del 22/12/1982.
- "El bisbetó d'innocents". Enric Mirambell. Article publicat al Diari de Girona el 04/12/2016.


Vinyeta d'una auca que representa el dia dels Sants Innocents

(Ampliar) - Vinyeta d'una auca que representa el dia dels Sants Innocents.

Goigs dels Sants Innocents. Segle XVII

(Ampliar) - Goigs dels Sants Innocents. Segle XVII. Imprenta dels germans Bro, Girona.

Bromes de Sants Innocents: la llufa i la pedra amagada sota el barret

(Ampliar) - Bromes de Sants Innocents: la llufa i la pedra amagada sota el barret. Gravat gironí antic

Llufa dels Sants Innocents a la redacció de El Punt Diari. 28/12/1983

(Ampliar) - Llufa dels Sants Innocents a la redacció de El Punt Diari. 28/12/1983. Dani Duch. INSPAI - Diputació de Girona

Auca del món al revés. Principis segle XIX

(Ampliar) - Auca del món al revés. Principis segle XIX. Col·lecció Joan Amades

Ninots de paper que penjaven a tall de llufes,
trobats i recollits a Barcelona els anys 1941, 1946 i 1947

(Ampliar) - Ninots de paper que penjaven a tall de llufes, trobats i recollits a Barcelona els anys 1941, 1946 i 1947. Col·leccions de J. Costa, M. Ros i J. Amades

Auca del món al revés. Segle XIX

(Ampliar) - Auca del món al revés. Segle XIX. Impremta de J. M. Marés, Madrid. Viquipèdia

Article publicat al diari 'Los Sitios de Gerona' del 28/12/1967

(Ampliar) - Article publicat al diari 'Los Sitios de Gerona' del 28/12/1967

Bisbetó. 1582

(Ampliar) - Bisbetó. 1582. Staatsbibliothek Bamberg. Viquipèdia

Bisbetó. 1417-1420

(Ampliar) - Bisbetó. 1417-1420. Hougthon Library, Harvard University. Viquipèdia

El 'bisbetó'

(Ampliar) - El 'bisbetó'. Gravat gironí antic

Bisbetó. Catedral de Salisbury

(Ampliar) - Bisbetó. Catedral de Salisbury. Viquipèdia

Grup d'escolans i un capellà acompanyant al recent nomenat bisbetó Ramon Marcel a la Festa del Bisbetó, a Montserrat. 1908

(Ampliar) - Grup d'escolans i un capellà acompanyant al recent nomenat bisbetó Ramon Marcel a la Festa del Bisbetó, a Montserrat. 1908. Enric Llorenç i Ferrer. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya


Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés