La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Biografia

Montserrat Llonch i Gimbernat va néixer a Girona el 1928, al número 11 del carrer Sant Francesc. El seu pare, fill de Saus, a l'Alt Empordà, s'instal·là a Girona després de casar-se per continuar amb el negoci de la família de la seva dona, la fleca Gimbernat del carrer Nou. Malauradament, el pare mor de manera inesperada quan Montserrat té tan sols tretze anys. Juntament amb la seva germana Rosa, un any més gran que ella, Montserrat ajudarà a despatxar a la botiga. La mare els dóna una educació molt liberal i no s'oposa que la seva filla vagi a aprendre pintura.

Ampliar

Natura morta, sardines. c. 1948. Oli sobre cartró, 22 x 27 cms. (Ampliar)

El 1944 assisteix al taller del pintor Orihuel amb diversos companys: Enric Marquès, Carles Vivó, Emília Xargay, Joaquima Casas,... El 1950, per recomanació de la pintora Joaquima Casas, passa dos mesos a Madrid per estudiar dibuix de figura amb el reconegut artista Julio Moisés, de l'Escuela de Bellas Artes de San Fernando. També es desplaça sovint a Barcelona per visitar exposicions i museus.

Cinc anys més tard, el 1955, realitza la seva primera exposició individual a les Sales Municipals de la Rambla de Girona; hi mostra natures mortes, flors, retrats de gitanes i el seu autoretrat amb paleta El 1956 instal·la el seu estudi al pis de dalt de la fleca del carrer Minali, on dóna classes de dibuix clàssic i pintura.

El 1957 la seva carrera com a pintora s'estronca quan li detecten una greu malaltia de cor que li afecta també la circulació de les cames. Aquest fet farà que la seva trajectòria artística sigui pausada i que no tingui pressa per escalar el camí cap a la fama. Pert aquest motiu, a partir de 1960 participa en importants mostres col·lectives i en tots els concursos de la Diputació, però no reprendrà les exposicions individuals fins a l'any 1970.

El 1960 participa per primera vegada en el Concurs Provincial de la Diputació de Girona amb un retrat a l'oli d'una gitana. Des d'aleshores i fins al 1967 participarà en totes les edicions del Concurs. El 1965 ho fa amb un retrat de la Neus. L'any 1965 va guanyar un segon premi al Concurs amb un oli de l'estació d'Olot.

El 1962 el doctor Valls, de Barcelona, li practica una difícil intervenció quirúrgica de cor; la gran fortalesa de Montserrat Llonch fa que superi amb èxit la intervenció. En els intervals que passa convalescent, dibuixa incansablement i omple una gran quantitat de blocs. En tot moment compta amb el suport de la seva germana Rosa.

Ampliar

Antic pont sobre el Güell. c. 1948. Carbó sobre paper. 23 x 33 cms. (Ampliar)

L'any 1966 obté la medalla de plata (segon premi de dibuix) en el Concurs de la Diputació. Al setembre realitza una exposició individual a la Sala Municipal de Sant Feliu de Guíxols en la qual presenta el retrat de cos sencer de la Neus amb el gat negre a la falda (col·lecció Rosa M. Vicens). L'any següent guanya el segon accèsit de pintura al XII Concurs Provincial de la Diputació, a l'abril, a les Sales Municipals, participa amb Niebla, Bosch Martí, Comadira, Fita, Lluís Güell, Enric Marquès, Ponsatí, Santi Roca Costa, Soler, Torres Monsó, Carles Vivó i Emília Xargay, en la polèmica exposició col·lectiva d'Estampa Popular, moviment artístic i crític, censurada per les autoritats. L'esposició va viatjar a La Bisbal i a Banyoles. Al setembre realitza una exposició individual a la Caixa de Pensions de Girona.

El 1968 realitza una exposició col·lectiva amb Emília Xargay i el ceramista Martínez Noguera a les Sales Municipals de Girona. Dos anys més tard, enceta la seva faceta com a galerista que fuig dels circuits dels compradors habituals. Al novembre inaugura la seva pròpia sala d'art, La Gàbia, en la que presenta obra seva i joies d'Arlette Curie. El projecte decoratiu és del poeta Josep Tarrés. La Gàbia seria un espai alternatiu per als pintors joves de l'època: Narcís Comadira, Josep Niebla, Alejo, Mercè Huerta, Glòria Llonch, Huedo, i també s'hi realitzaren tertúlies entorn de l'art i la situació del moment.

El mateix any 1970 realitza una exposició individual a la Sala del Sindicat d'Iniciatives de Ceret, en la qual mostra dibuixos i retrats. L'any següent, exposició individual de dibuixos al carbó a La Gàbia.

El 1972 participa en una exposició col·lectiva que s'organitza a les Sales Municipals de Girona amb el títol "Pintures i escultures d'11 artistes de Girona", formada per obres d'Ansesa Gironella, Casellas, J. Colomer Martí, Jaume Faixó, Montserrat Llonch, Enric Marquès, Pera Planells, Piculives, Isidre Vicens, Julià Cutiller i Vila Fàbrega. Montserrat és l'única dona inclosa en la mostra, d'una gran transcendència en el panorama artístic gironí.

El 1973 participa en la II Mostra Provincial de la Fontana d'Or de Girona, i el 1974 obté un premi a la II Biennal Nacional de Pintura de Manresa. Aquest mateix any forma part de la representativa Mostra d'Art a la Festa Major de Riudellots de la Selva, en la que participaren, entre d'altres, Cuixart, Bosch Martí, Vayreda Canadell, Quim Domene, Fita, Ensesa, Fulcarà, Gispert, Granados Llimona, Manera, Assumpta Mateu, Niebla, Roser Oliveras, Pera Planells, Josep Perpiñá, Miquel Plana, Torres Monsó, Isidre Vicens, Carles Vivó i Emília Xargay.

L'any 1975 exposa a La Gàbia, i l'any següent a la Sala Francisco Armengol d'Olot, amb obres de Joaquima Casas, aleshores instal·lada a Egipte. El 1977, exposició individual a la Galeria Garxolí de Castelló de la Plana, i el 1978 exposicions individuals a L'Artística de Girona i a la Galeria d'Art Xevi de Santa Cristina d'Aro. Participa en l'exposició col·lectiva itinerant del Patronat de Turisme de Girona, organitzada per la galeria de Xavier Sala; la mostra viatja pel Regne Unit i el Benelux.

L'any 1979 realitza una exposició individual compartida amb Manel Llonch, oncle patern de la pintora, a la Sala delSindicat d'Iniciatives de Ceret, i participa en la I Mostra del Patrimoni Artístic de la Diputació de Girona, a la Casa de Cultura. L'any següent, exposició individual a la Sala del Sindicat d'Iniciatives de Ceret, i el 1981 se sotmet a una altra intervenció de cor que suposarà un nbou parèntesi en la seva carrera.

El 1984 participa en una exposició col·lectiva a Besalú titulada "Obra mística". El 1988, després de nou anys, sorpèn el públic gironí amb l'exposició "La fageda d'en Jordà", integrada per obra nova i realitzada a la Galeria Fòrum de Girona. Monrserrat Vayreda escriu un article al catàleg sota el títol "Intimisme pictòric".

Ampliar

Suite de Venècia: al·legoria, 1992. Oli sobre tela, 80 x 90 cms. (Ampliar)

Tres anys més tard, el 1991, viatja a Venècia amb la seva germana Rosa; queda tan impressionada per la ciutat que només amb unes petites notes i la seva retentiva visual pinta una sèrie de quadres sobre els canals, derivant cap a una simplificació del traç i el color. El 1992 exposa les obres sobre Venècia, Murano i Burano a la Galeria Fòrum.

El 1975 participa en una exposició col·lectiva titulada "75 anys d'art a Girona", organitzada pel GEiEG a la Fontana d'Or.

L'any 2000 mor a Girona i deixa inacabat el projecte de realitzar una exposició monogràfica sobre la seva ciutat. L'obra de Montserrat Llonch forma part dels Fons d'Art de l'Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, el Museu d'Art de Girona i el Museu d'Art Modern de Ceret, així com de nombroses col·leccions particulars.

(Text basat en "Montserrat Llonch. La força tranquil·la". Catàleg del Museu d'Història de la Ciutat. 2004. ISBN 84-8496-121-4).


Fotografies gentilesa Col·lecció Joan Bruguera i M. Àngels Gudayol, Antiguitats Somnis. Pintures, col·lecció particular, Girona.

Ampliar

Les germanes Llonch. A l'esquerra Montserrat, a la dreta Rosita. (Ampliar)

Ampliar

Autoretrat. 1955. Oli sobre tela. 98 x 80 cms. (Ampliar)

Ampliar

Montserrat Llonch, la seva germana i una amiga, al pont de Sant Agustí. (Ampliar)

Montserrat Llonch i la seva germana Rosa

Ampliar

Germana de l'artista amb barret. c. 1978. Oli sobre arpillera, 92 x 73 cms. (Ampliar)


  • Montserrat Llonch, pintora. Article de Josep Tarrés, publicat al catàleg de l'exposició "Montserrat Llonch. La força tranquil·la", 2004..

  • Petita crònica dels cinquanta i seixanta. Article de Carles Vivó, publicat al catàleg de l'exposició "Montserrat Llonch. La força tranquil·la", 2004.

  • Back-Index-Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés