|
|
L'enderrocament de les muralles.
Els fets d'armes ocurreguts durant la Guerra del Francès són els últims durant els quals la defensa de Girona es fonamenta en l'existència d'un recinte emmurallat. Durant les guerres carlines el seu paper ja no és determinant, i a partir d'aquest moment s'inicia un procés d'enderrocament de l'anomenada muralla del pla. Els efectes de la guerra són un element més dins un procés de destrucció que contemplava la manca d'un pla de reconstrucció per pèrdua de la seva funció, però també la seva percepció com un símbol d'un passat poc encoratjador.
(Ampliar) - Enderrocament de la muralla del Mercadal a la zona de la Gran Via, a l'altura del baluard de la Santa Creu. En primer terme a la dreta, les naus de la fàbrica Gròber. Al fons d'esquerra a dreta, la muntanya de Montjuïc amb el castell, el campanar de l'església de Sant Feliu i la Catedral de Girona. 1901-1908. Antonio J. García Asensio. CRDI - Ajuntament de Girona
Destrucció durant la Guerra del Francès.
La capitulació de la ciutat davant els exèrcits naopeònics es produí el 10 de desembre de 1809. Girona restà sota el domini francès fins el 1814. L'acció de destrucció no es va acabar amb els setges: quan els francesos es varen retirar, varen volar torres i fortificacions que desapareixerien per sempre. La més significativa va ser la voladura de la Torre Gironella, que va quedar totalment esmicolada.
Les fortificacions i les torres de la muntanya (Pedreres i Montjuïc), també varen ser destruïts. La Torre Suchet, construïda pels francesos el 1812 en substitució de la torre de Sant Joan, que havia explotat el 1809, es va mantenir, però no va durar gaires anys; el 1843 va quedar mig enderrocada pel bombardeig del general Prim.
També es va destruí el baluard de la Mercè, del que en queden només les restes visibles als Jardins de la Muralla.
(Ampliar) - El president Azaña amb una piqueta de plata inicia de forma simbòlica l'enderrocament dels baluards de Girona, acompanyat del president de la Generalitat Francesc Macià i l'alcalde Miquel Santaló, el 19 de desembre de 1931. Ajuntament de Girona. CRDI
Enderrocar per créixer. La segona meitat del segle XIX va contemplar un gran creixement de la població gironina. Si al final de la Guerra del Francès hi havia a Girona 4.500 habitants, el 1857 s'havia passat a 14.615. Calia expandir-se, i calia fer-ho cap al pla. Per aquest motiu, durant el bienni progressista de 1854-1856 l'Ajuntament gironí va sol·licitar l'enderrocament dels murs. Les autoritats militars no hi accediren, i el creixement de la ciutat es va haver de continuar grà,cies a la desamortització de Mendizábal, que va afectar diversos convents, i va permetre disposar de nous espais (1).
Al barri del Mercadal es conventraven, a mitjans segle XIX, la instal·lació de fàbriques que confegirien una nova Girona: les turbines de la família Planas, el gas de Bosch i Barrau, el paper continu de La Gerundense... Tot plegat dibuixava un nou escenari que propiciava l'existència de veus que s'obrien als nous temps i que feia inevitable l'enderrocament dels murs defensius.
(Ampliar) - Vista de Girona des del barri de Pedret, amb l'arcada de l'església del Pilar en primer terme. A la dreta, el riu Ter. Al fons s'observa la torre de Sant Joan, la muralla de Sant Pere i el portal de França, la Catedral i l'església de Sant Feliu. 1806. Dequevauviller. CRDI - Ajuntament de Girona
Durant el sexenni democràtic (1868-1874), l'Ajuntament tornà a sol·licitar-lo. La Junta Revolucionària va acordar l'enderrocament de les casernes de Sant agustí i de les muralles del portal de l'Areny, la muralla del Pes de la Palla, del pont de Pedra a la torre del Carme, i la caserna de Figuerola. Posteriorment hi afegiren les muralles de la zona de Figuerola i el baluard i el portal d'en Vila. Aquests plans, però, no varen obtenir inicialment el permís del Ministeri de Guerra.
Després de fortes polèmiques sobre qui era propietari del sòl alliberat, l'Ajuntament o el Ministeri, es va acordar el 1869 l'enderrocament dels murs annexos al portal de l'Areny, el baluard i el cos de guàrdia, que permetia la urbanització de la plaça de les Cols, i també les casernes de Figuerola i de Sant Agustí.
El 1896 s'enderrocà el portal d'Àlvarez (al final del carrer Nou) i el baluard de Sant Pere o de Santa Maria el 1898.
(Ampliar) - Visita oficial del president de la Generalitat Francesc Macià i del president del govern Manuel Azaña a Girona. Manuel Azaña, Francesc Macià, Miquel Santaló i altres autoritats locals a la tribuna construïda en el baluard de Santa Clara durant l'acte simbòlic en que es fa lliurament dels baluards a la ciutat. Al fons, la casa Gispert Saüch. 19 de desembre 1931. Josep Maria Sagarra. CRDI - Ajuntament de Girona.
L'enderrocament de la muralla de l'Onyar. El 7 de maig de 1895 el rei Alfons XIII signa una llei mitjançant la qual Se autoriza al Ministerio de la Guerra para entregar al Ayuntamiento de Gerona la parte de muralla comprendida entre los baluartes de Sant Francisco de Paula y el de Figuerola. Tanmateix especificava que El ayuntamiento procederá a la demolición de la expresada muralla [...] y los terrenos procedentes de la demolición [...] sus fosos y terrenos anexos, se cederán gratuitament al Ayuntamiento de Gerona.
Amb aquesta llei, Girona podia enderrocar les muralles del pla. Les primeres parets que es varen enderrocar foren les del riu, del portal del Carme fins el pont de Pedra; seguint una Reial Ordre del Ministeri de Guerra del 16 de gener de 1901. S'autoritzava l'eliminació de tres sectors: el mur davant el carrer de la Fuente Mayor (actual plaça Catalunya), els contigus al baluard de Figuerola i els del portal del Carme. Aquest any de 1901 es va enderrocar el portal de l'Àngel i els seus murs, treball que va continuar fins el 1903, i que també va afectar les cases de l'actual Rambla Verdaguer.
(Ampliar) - Vista de la muralla i el baluard de Sant Francesc amb la Catedral al fons, des de la ronda del Dr. Robert, posteriorment Gran Via de Jaume I. 1911-1926. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
L'enderrocament de les muralles del Mercadal.
El mateix any es va iniciar l'enderrocament de la muralla del Mercadal i no finalitzarien fins al començament de la Guerra Civil. Es va començar pel tram entre la plaça de Sant Agustí (de la Independència) i el carrer del Nord. El 1905 s'aprovà arribar fins el baluard de la Santa Creu, i el 1908 fins el baluard del Governador. La via resultant dels treballs va ser batejada com "carrer 20 de juny". El 1905 també va ser derruït el portal de Figuerola.
L'últim tram enderrocat de la muralla del Mercadal va ser el comprès entre el baluard de Santa Clara i el baluard de Sant Francesc, el 1930.
El 1905 es varen enderrocar els murs annexos al portal de la Barca, junt amb la caserna i el cos de guàrdia. Quatre anys més tard, el 1909, el porta de França i el seus murs, i el 1937, el baluard de Sant Feliu. La lluneta de Bounonville va ser comprada de forma simbòlica per l'Ajuntament.
(Ampliar) - El sector de muralla del Pes de la Palla amb el portal de l'Àngel a l'esquerra. La muralla seria enderrocada el 1901 i cases de l'esquerra el 1903, per tal d'obrir-hi la Rambla Verdaguer. 1890-1901. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
Els espais urbanitzables que anaven deixant els baluards enderrocats varen ser ràpidament edificats: el de Figuerola, ocupat parcialment pel cinema Coliseu el 1909 i més tard per l'edifici de Correus, el 1916, el de Santa Clara pel Grupo Escolar (actual escola Bruguera), finalitzat el 1909.
Amb la llei del 4 de desembre de 1931, signada per Manuel Azaña, s'aconseguí finalment la cessió dels baluards de Sant Francesc, Santa Clara i del Governador a canvi de la caserna del General Mendoza.
L'enderrocament de la primera pedra es va fer amb presència del president de la República, Manuel Azaña, el president de la Generalitat, Francesc Macià i l'alcalde de Girona Miquel Santaló el 19 de desembre. Les obres varen començar el febrer de 1932 i varen finalitzar el setembre de 1936.
En els espais urbans que es varen obtenir s'hi varen edificar, al de Santa Clara, els edificis per a funcionaris i el de la policia municipal (1982), en el del Governador, la Cambra de Comerç (1964), i al de Sant Francesc, el Mercat del Lleó (1944).
(Ampliar) - El monestir de Sant Pere de Galligants i el portal de Sant Pere o Sant Daniel, amb el tambor. S'observa la torre octogonal del campanar amb els merlets malmenats possiblement a causa dels atacs produïts als setges de la Guerra del Francès a la ciutat de Girona. 1824. Bacler d'Albe. CRDI - Ajuntament de Girona.
Els últims enderrocaments i les recuperacions. Amb l'enderrocament dels baluards es posava fí a un llarg pocés. A partir d'aquell moment, peró encara es varen eliminar alguns elements. El 1958, amb motiu de la construcció de l'edifici d'Hisenda, s'enderrocà la torre que hi quedava, el darrer vestigi de la muralla del Mercadal. El 1974, per facilitar el trànsit, es va eliminar el portal de Sant Daniel.
A la dècada de 1980 es va iniciar el procés de recuperació i consolidació del patrimoni històric que representen els elements defensius de la ciutat. El 1983 es va intervení en el camí de ronda entre el Jardí de la Infància i la torre del general Peralta. El 1990 s'inicià, la urbanització del passeig que ressegueix la muralla.
Entre 1997 i 1999 es va treballar en la recuperació del tram entre la torre del general Peralta i Sant Pere de Galligants i, finalment, entre el 2001 i el 2003 la muralla de Santa Llúcia. Així es completava unes obres que varen durar vint anys.
(Ampliar) - Plànol dels principals elements de les muralles de Girona. Gentilesa de Jordi Pericot i Dilmé.
(Ampliar) - Vista parcial del tram de muralla del Mercadal compresa entre els baluards de Sant Francesc i el de Santa Clara, paral·lel a la ronda del Doctor Robert, posterior ronda Pare Claret. En segon pla, l'edifici de l'hospital de Santa Caterina. 1901-1910. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Antigua muralla del pes de la Palla, derruida l'any 1902. Portal de l'Àngel o de Sant Antoni, que donava a l'Areny. 1901. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Portal d'Àlvarez. 1896. S'obria al final del carrer Nou, l'antic carrer del Progrés, cap el que més tard seria la plaça del Marquès de Camps. Juli Vintró. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El portal de Figuerola vist des de l'interior del baluard homònim. 1877. Joan Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Vista de la plaça de Sant Pere amb el portal de França al fons. Darrera seu la muntanya de Montjuïc, on destaquen al centre la Torre de Sant Joan i a la dreta el castell homònim. 1900-1909. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Mercat a la rambla de la Llibertat, on es fa la venda de queviures, teixits i altres productes. El mur que s'observa correspon al baluard de l'Areny, enderrocat el 1869. 1870-1872. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
Notes
(1) - El convent de Caputxins va passar a ser la seu de l'Institut Provincial d'Ensenyament Secundari i de la Biblioteca Provincial (avui Museu d'Història de Girona). Al barri del Mercadal, la desaparició del convent de Sant Francesc d'Assís va permetre l'obertura del carrer del Progrés (avui carrer Nou). També, es varen urbanitzar la plaça de Sant Agustí (desaparició del convent de Sant Agustí d'Assís) i la plaça del Gra. - Tornar al text
Bibliografia
● "La muralla de Girona". Jaume Prat i Pons, Jordi Pericot i Dilmé. Ajuntament de Girona, 2008.
● "La muralla de Girona. Fotografies, 1877-2002". Col·lecció Fotografia a Girona, 1. Ajuntament de Girona, 2002.
● "La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament". David Iglésias i Franch. Ajuntament de Girona, 2003.
|
(Ampliar) - Escut del portal de l'Areny. S'observen dues làpides: una per a la commemoració de l'enderrocament del portal i els murs annexos l'any 1869, i l'altre que procedeix del mateix portal de l'Areny. 1910-1930. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona
(Ampliar) - Monumento á los héroes de 1808-1809. Acte de descobriment de les dues làpides col·locades al peu del monument. Restes del baluard de Sant Francesc. 7 de novembre de 1909. Artur Girbal i Balandru. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Calle Escolapia y portal de San Feliu Neri. Cliché Vilá. 1920-1940. Actualment el pas del portal és molt més eixamplat. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Vista de la capçalera de l’església de Sant Pere de Galligants i del portal de Sant Pere des de l’antic camí de Monjuïc. S'hi observa el desaparegut portal de Sant Pere. 1906-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Assalt de les tropes franceses a la torre de Sant Lluís, a la muntanya de Montjuïc, produït durant els setges de la Guerra del Francès, anys 1808-1809. Al fons, la Catedral i l'església de Sant Feliu. 1861. Eusebi Planas Franquesa. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Vista des d'un punt elevat del riu Galligants al seu pas pel barri de Sant Pere. En primer terme, un aqüeducte, en segon terme, el pont del carrer de la Barca i darrera seu, el pont del carrer del Llop. Al fons, Torre Gironella. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - La Torre del Telègraf, també anomenada del Llamp o del Sastre, dins el conjunt de la caserna d'Alemanys. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Los franceses intentan asaltar la ciudad de Gerona y son rechazados en el baluarte de Santa Clara. Gravat de 1861. J. serra. SGDAP - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Escut i placa del baluard de Sant Francesc amb motiu de la la seva construcció. La inscripció resa el següent: "Iván del Castillo, Capitán General de la Artillería del reyno de Cordova y Governador de les armas desta plaza de Gerona y sus fronteras me fecit. Año 1655". Aquest escut va ser substituït per un d'España. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Ataque de las tropas francesas al baluarte de Santa Clara. Correspón a l'atac del 20 de juny de 1808. Gravat de 1909. SGDAP - Ajuntament de Girona.
El mariscal Charles Pierre François Augereau, duc de Castiglione, responsable de la organització que establiren els francesos a Girona durant la ocupació. (Vikipèdia)
(Ampliar) - Restes de torre Gironella, volada pels francesos en la seva retirada de Girona. 1877. Joan Martí Centelles. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Restes de la Caserna d'Alemanys, situada al sector de muralla de Sant Cristòfol, amb els efectes de la voladura de l'exèrcit napoleònic en la seva retirada. 1920-1940. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
----------- -
|