|
|
El tercer tram de l'itinerari de les muralles fem que s'inicïi a la torre de Sant Domènec o dels Predicadors fins la torre del Llamp o del Telègraf, a la Torre Gironella i Jardins dels Alemanys.
Des del camí de ronda que comunica les dues torres, arribats a la del Llamp, es pot descendre i visitar el complex defensiu de la Torre Gironella i les restes de l'antiga caserna dels Alemanys, o iniciar l'itinerari pel Passeig Arqueològic.
(Ampliar) - Interior de la torre del Llamp o del Telègraf. Vista cap a Torre Gironella.
El camí de ronda. Sortint de la torre del Sant Domènec o dels Predicadors en direcció a la torre del Llamp, apareix un tram recte i descendent de muralla (i de camí de ronda espitllerat), seguint el qual podem anar observant els absis de l'església de Sant Domènec, la part posterior de l'edifici de les Àligues, i un tram de muralla gairebé perpendicular a la descrita, de basament romà i fàbrica carolingia i medieval, reforçada amb una torre de planta circular, la torre de les Àligues (1).
Cal destacar d'aquest tram de muralla la seva alçada i poc gruix, característiques perfectament visibles des del camí de ronda. Poc abans d'arribar a la Torre del Llamp, trobarem el portal de Sant Domènec i una obertura recent per comunicar la Universitat amb el pàrquing de fora muralla.
Aquesta muralla medieval es va construir a partir de 1362, sota el regnat de Pere el cerimoniós, pel mestre major Pere Sacoma, per tal de protegir els nous barris del sector sud de la ciutat, el de l'Areny, al costat de l'Onyar, i el de la Vilanova, sota les Pedreres.
(Ampliar) - Aspecte actual del basament i primeres fileres de carreus de la torre del Llamp. Vegi's la correspondència amb el dibuix de Nolla-Sagrera.
La torre del Telègraf o del Llamp. És una poderosa fortificació quadrangular que s'alça en l'extrem sud-oriental de la Caserna dels Alemanys i que comunicava aquest sector amb tot el
pany meridional de la Força Vella (sector del pati de Les Àligues, plaça Sant Domènec,..) i amb el llenç més modern de muralla que circula vers el sud, cap a! convent de Sant Domènec i Portal Nou.
La fonamentació romana (2) visible des del Jardins dels Alemanys, estudiada en diverses campanyes arqueològiques, conté, sobretot a la part interior, fragments reutilitzats, conjunt de blocs de pedra amb elements ornamentals que correspondrien a un o a uns edificis monumentals: basaments de pilastres, capitells, dove!les decorades, etc. L'anàlisi dels elements de marbre i la seva recolocació teòrica, ha permès reconstruir una porta-arc desmuntada i incorporada a la fonamentació de la torre baix-imperial.
(Ampliar) - Alçat de la cara nord de la torre romana del Telègraf. S'assenyala la fonamentació d'opus caementicium i la roca retallada, i els blocs de marbre reutilitzats. Extret de "Noves exploracions arqueològiques a la Caserna d'Alemanys..."
Aquesta torre formà part del recinte carolingi de Girona; a la vista des de llevant (extra muros), s'hi pot observar la diferenciació entre la fàbrica carolingia (segles VIII-XI) i els afegits de les reformes posteriors. L'aspecte actual és hereu del segle XIV, i cal destacar-ne l'atalussament de la base exterior.
L'any 1850 s'hi va col·locar el mecanisme del telègraf òptic per comunicar amb les veïnes estacions del Castell de Sant Miquel i el Turó de Can Cendra, a Estanyol, formant part de la línia general espanyola de Catalunya per València (Madrid - València - Barcelona - La Jonquera). Les vistes de 360º que ofereix l'indret són magnífiques.
(Ampliar) - Reconstrucció hipotètica de la porta-arc desmuntada i incorporada a la fonamentació de la torre baix-imperial. Alçat frontal i secció. Extret de "Noves exploracions arqueològiques a la Caserna d'Alemanys..."
Resseguint els murs, es passa per damunt de l'anomenada porta de la reina Joana o de la Cisterna, un dels accessos a Torre Gironella des dels actuals Jardins dels Alemanys, monumentalitzat a la darreria del segle XV o inicis del XVI, després de la mort de la reina, mare de Ferran el Catòlic. A la dovella central hi ha esculpit l'escut d'armes del rei i de la seva muller Isabel, reina de Castella. És una peça heràldica de molt interès.
(Ampliar) - Vista d'un tram de la muralla de Sant Domènec des de les restes de Torre Gironella. A l'esquerra, la torre del Telègraf, coneguda també com a torre del Llamp i les restes de la caserna d'Alemanys. 1930-1940. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Vista des de la muralla de Sant Domènec.
(Ampliar) - Vista exterior de la muralla de Sant Domènec.
(Ampliar) - Muralla de Sant Domènec amb la torre de les Àligues al centre. A la dreta la torre del Telègraf. 1974. Carles Sans. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Vista exterior de la muralla de Sant Domènec.
(Ampliar) - La muralla de Sant Domènec entre la torre del mateix nom, també dels Predicadors o del Peix, i la torre del Llamp, anomenada del Sastre o del Telègraf. 1902-1925. Valentí Fargnoli. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Torre de les Àligues i muralla de fundació romana.
(Ampliar) - Vista de torre Gironella i de la torre del Telègraf, a la dreta, integrada a la Caserna d'Alemanys. S'observa també el tram de muralla entre aquesta torre i la de Sant Domènec. Al fons, la torre Alfons XII. 1911-1936. Valentí Fargnoli. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Vista des de la muralla del convent i de l'església de Sant Domènec durant els anys que varen ser seu de la caserna militar. A la dreta, un tram de la muralla de Sant Domènec i al fons, la torre homònima. 1905-1911. Eduard Toldrà. CRDI - Ajuntament de Girona.
Notes
(1) - A la part alta de la torre es poden observar les finestres de l'únic nivell de combat, amb el dovellat de dos colors, resultat
d'unes actuacions del tercer quart del segle XX. Tanmateix, a partir de documents fotogràfics i de descripcions acurades d'aquest sector, s'en pot donar per segura l existència. ("Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057)"). - Tornar al text
(2) - Consisteix en sis filades de carreuat de gran formant, amb molts blocs procedents d'edificis amortitzats, tres de paret vista i tres de fonamentació, i més en sota, una massa de caementicium que fa de solera en contacte amb la roca natural.
Per damunt de les filades de gran bloc l'obra continua amb un carreuat de mida petita i mitjana, sensiblement quadrat, amb el mur disposat en filades sobreposades més o menys a trencajunts i, tot plegat, relligat amb morter de calç. La pedra és la típica calcària nummulítica de Girona. Aquest tipus de parament és general
a les muralles i altres construccions medievals de Girona i cal suposar que correspon a una reforma profunda del sector potser a relacionar amb les grans modificacions de finals del segle XIV, moment en el qual correspondria, també, el folre de la torre. ("Noves exploracions arqueològiques a la Caserna d'Alemanys..."). - Tornar al text
Bibliografia
● "L'arquitecte, l'arquitectura i la ciutat: Girona 1760-1835". Ramon Ripoll i Masferrer. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005. ISBN-84-8415-751-2.
● "La muralla de Girona". Jaume Prat i Pons, Jordi Pericot i Dilmé. Ajuntament de Girona, 2008.
● "Las obras de las murallas de Gerona 1362-1685. Notas documentales para su historia". José M. Madurell i Marimon. Revista de Gerona, 1889.
● "Noves exploracions arqueològiques a la Caserna d'Alemanys (Girona). Campanya d'excavacions de 1988". J.M. Nolla i J. Sagrera. Cypsela, IX, 1991.
● "Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l'època medieval". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona, 2003-2004.
|
(Ampliar) - Vista des de l'exterior del portal de Sant Domènec.
(Ampliar) - Mur de la torre del Llamp. Detall exterior de la garita.
(Ampliar) - Detall constructiu del mur entre la torre del Llamp i Torre Gironella.
(Ampliar) - Vista exterior de la torre del Llamp.
(Ampliar) - Planta actual de la Força Vella amb la numeració de les torres conegudes de la muralla carolingia. Amb el núm. 3 s'indica la Torre del Telègraf. Extret de "Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057)"
(Ampliar) - El camí de ronda fins la torre de Sant Domènec, des de la torre del Llamp.
(Ampliar) - Portal de la reina Joana. En segon terme, la torre del Llamp.
(Ampliar) - Tram de muralla des de la torre de Sant Domènec a la del Llamp.
(Ampliar) - Torre de les Àligues dins el recinte de Sant Domènec.
(Ampliar) - Exterior de la torre del Llamp.
(Ampliar) - Entrada a la Torre Gironella.
(Ampliar) - Portal de la reina Joana i torre del Llamp.
(Ampliar) - La torre del Llamp.
(Ampliar) - Déu del llamp. Escultura de Luis Plou, 1991. Interior de la torre del Llamp. L'autor, d'origen aragonès, per perpetuar les seves arrels en l'obra, en comptes de retratar la divinitat pagana amb el símbol del llamp, va optar per esculpir-hi la Pilarica.
[Més imatges]
----------- - -
|