La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

“Para los que el Galligans fiero – sepultara en su furor – misericordia, Señor”

La riuada de l’any 1843 va ser una de les tragèdies més doloroses que ha viscut mai la ciutat de Girona a causa de les inundacions que hi acostumaven a haver-hi.
La ciutat té quatre rius que la creuen o l’envolten, peròla consideració de riu amb aigües considerables permanents tot l’any només la té el Ter. La resta, l’Onyar, el Güell i el Galligants, són de menor entitat. Aquests tres rius petits, humils i aparentment reposats, juntament amb el Ter, han estat, històricament, l’amenaça constant de la ciutat de Girona. Del seu perill donen fe els constants episodis d’inundacions registrats al llarg dels segles amb les consegüents desgràcies humanes i materials per als gironins.

Primera companyia de Bombers Pontoners de Girona. 1871

(Ampliar) - Primera companyia de Bombers Pontoners de Girona. 1871. Dibuix de Joaquim Pla Dalmau.

El Galligants i el seu afluent, la riera de Sant Miquel, neixen a uns 300 m i 385 m respectivament i els seus cursos són de 3,5 km i 4 km amb pendents entre el 12% i el 14%, la qual cosa sempre ha constituït una amenaça per a la ciutat. També hi desemboquen els torrents de Campdorà, Estela, de can Llinàs, de la Torre, del Polvorí, del Calvari i de Santa Margarida.
El 17 de setembre de 1843 va començar una tempesta que va durar dia i nit, afectant les comarques de Girona. Com a conseqüència hi va haver crescudes en els quatre rius de la ciutat. El 18 de setembre, a les 8:00 h del matí el Ter va trencar el dic de contenció que s’havia construït al marge dret amb la intenció de desviar-lo de Girona. El Güell també va trencar el seu dic i es va unir a l’Onyar tot negant el pla. El Ter va tancar el pas a les aigües de l’Onyar que, després de quedar embassades, van entrar a la ciutat per la porta de l’Areny a les 9:00 h i va inundar la plaça de les Cols (actual Rambla de la Llibertat) i els carres Argenteria, Ballesteries i altres.

Vista de Girona. 1861

(Ampliar) - Vista de Girona. 1861. Il·lustració de "Inundaciones de Gerona", de Julián de Chía.

A la mateixa hora, el Galligants va negar la plaça de Sant Pere assolint una alçada de quatre pams. Al voltant de les quatre de la tarda començava la retirada de les aigües i a les 18:00 h va parar de ploure. Quan semblava que tot el perill havia passat, entre les nou i les onze de la nit, va esdevenir sobre Girona, concretament sobre la Vall de Sant Daniel, una gran tempesta que va causar una crescuda fins llavors mai vista al Galligants, amenaçant novament el barri de Sant Pere. El desguàs de les aigües va quedar interromput i obstruït el Portal de Sarraïnes formant-se un embassament que arribaria fins a la casa de la Barraqueta, situat a 15 min. de la ciutat. El mur no va aguantar l’ingent volum d’aigua i va cedir violentament provocant la destrucció del barri de Sant Pere.

La riuada del Galligants de 1843

(Ampliar) - La riuada del Galligants de 1843. Infografia: ACA - Generalitat de Catalunya.

El 19 de setembre, a l’1 de la matinada es va produir el gran desastre i el riu Galligants es va desbordar, inundant el barri de Sant Pere, destruint dues illes de cases i desapareixent el carrer de Bellaire, el passeig, el pont, la muralla i alguns edificis. Les aigües van cobrir els carrers de Pou Rodó, Barca, Ballesteries, Argenteria, i plaça de les Cols, anant a desguassar a la Porta de l’Areny, amb un cabal que en aquell lloc era de tres o quatre pams d’alçada.
La superfície inundada representava tota la part baixa de la ciutat. El total de cases arrasades per l’avinguda del Galligants va ser de 22, entre la plaça de Sant Pere i els carres de Llop i Bellaire. A més, van quedar 150 cases en estat ruïnós a la zona dels carrers de la Barca, Pou Rodó, Sant Narcís, Llop, Rosa i Pujada de Santa Llúcia.

La plaça de Sant Pere. En primer terme es veuen els estris d'un carreter que realitza la seva activitat al carrer. Al fons, l'escola Ignasi Iglésias, a la muntanya de Montjuïc. 1932-1934

(Ampliar) - La plaça de Sant Pere. En primer terme es veuen els estris d'un carreter que realitza la seva activitat al carrer. Al fons, l'escola Ignasi Iglésias, a la muntanya de Montjuïc. 1932-1934. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

El nombre de persones mortes va ser de, com a mínim, 115. El fet de produir-se de nit, quan la major part dels veïns estaven dormint, explica la quantitat de morts que provocà. Segons les fonts podria oscil·lar entre 115 i 130 persones. Dins el monestir de Sant Pere, actual seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona, l’aigua va arribar a uns 4 metres d’alçada. El monestir va quedar greument afectat així com també els portals de la Barca i de França, la muralla, el passeig de Sant Pere, la pavimentació i l’enllumenat públic.
Al monestir de Sant Pere una inscripció col·locada a l’atri de l’església durant molts anys recordava aquest episodi: “Para los que el Galligans fiero – sepultara en su furor – misericordia, Señor”. Les aigües varen malmetre greument el monestir i n'arrossegaren la imatge de la Verge del Remei que s'hi venerava, que va ser recuperada més tard.

Vista del monestir de Sant Pere de Galligants i del tram de muralla que enfila cap a Montjuïc. En primer terme, el llit del riu Galligants. Al centre, adossat a la muralla, el tambor de Sant Daniel i el portal de Sant Pere. 1896-1911

(Ampliar) - Vista del monestir de Sant Pere de Galligants i del tram de muralla que enfila cap a Montjuïc. En primer terme, el llit del riu Galligants. Al centre, adossat a la muralla, el tambor de Sant Daniel i el portal de Sant Pere. 1896-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Degut al nombre de víctimes i danys produïts per la catàstrofe es van adoptar mesures extraordinàries: es van habilitar espais per albergar la gent (convents de Caputxins, la Mercè i Sant Domènec), es va fer una subscripció popular a càrrec de la Junta de Govern de la Provincia que, posteriorment, per manca de diners es faria extensiva a tota la diòcesi, es van emetre disposicions sobre l’ordre i sanejament de carrers i cases, prohibició de la revenda, neteja de fang de carrers i cases, recollida d’estris dels afectats, etc., es varen dur a terme treballs de reconstrucció i neteja dels rius, especialment del Galligants i del Ter, i tot plegat va donar lloc a una nova urbanització de la plaça de Sant Pere i del carrer de Bellaire.

[Inundaciones de Gerona]
Facsímil de la narració, amb moltes dades, de la riuada de 1843 per Juli´n de Chía, publicat el 1861.


Bibliografia.
- "Inundaciones de Gerona". Julián de Chía. 1861. Imprenta i Libreria de Paciano Torres. Girona.
- "Breve reseña de las ocurrencias políticas, estragos é inundacion del rio Galligans y del sitio de Gerona en setiembre, octubre y noviembre de 1843". J. Grases. 1843. Imprenta y Libreria de J. Grases. Girona.
- "Reseña de los deplorables acontecimientos de Gerona en la noche del 18 de Septiembre de 1843". Dr. M. Ametller. 1844. Imprenta y Libreria de J. Grases. Girona.
- "Evolución de las inundaciones en Catalunya en los últimos quinientos años". M. Carmen Llasat, Mariano Barriendos, Roberto Rodriguez, Javier Martín-Vide. 1999. Universitat de Barcelona.
- "Girona i les inundacions". Anna Ribas Palom. 2015. Patrimoni Cultural, 6. Ajuntament de Girona i Institut d’Estudis Gironins.
- "“Las inundaciones históricas en la ciudad de Girona”. E. Sorribas Ribas, A. Güell Mirabet. 1991. Universitat de València i Asociación de Geógrafos Españoles.
- "Vulnerabilitat i adaptació al risc d'inundació a la ciutat de Girona". A. Ribas Palom. 1993. Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, núm. 13.


"La Girona de l'aigua". Exposició. Article i reportatge fotogràfic de l'exposició l'any 2016 al Museu d'Història de Girona.

"La Girona de l'aigua". Inauguració. Article i reportatge fotogràfic de la inauguració de l'exposició al Museu d'Història de Girona.


--- Back-Index

Portada de 'Breve reseña de las ocurrencias...

(Ampliar) - Portada de 'Breve reseña de las ocurrencias...". 1843.

Part de la façana i portalada de l'església de Sant Pere de Galligants. 1889

(Ampliar) - Part de la façana i portalada de l'església de Sant Pere de Galligants. 1889. Amís Unal Alá. CRDI - Ajuntament de Girona.

El monestir de Sant Pere de Galligants i el tram de muralla que enfila cap a la muntanya de Montjuïc. En primer terme, les restes del baluard de Sarraïnes, i al centre, el Tambor de Sant Daniel, que protegia el portal. 1910-1920

(Ampliar) - El monestir de Sant Pere de Galligants i el tram de muralla que enfila cap a la muntanya de Montjuïc. En primer terme, les restes del baluard de Sarraïnes, i al centre, el Tambor de Sant Daniel, que protegia el portal. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Interior de l’església de Sant Pere de Galligants amb el desaparegut retaule barroc al fons. 1906-1918

(Ampliar) - Interior de l’església de Sant Pere de Galligants amb el desaparegut retaule barroc al fons. 1906-1918. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista des d’un punt elevat del monestir de Sant Pere de Galligants, i del barri homònim. En primer terme, la llera del riu Galligants. 1905-1910

(Ampliar) - Vista des d’un punt elevat del monestir de Sant Pere de Galligants, i del barri homònim. En primer terme, la llera del riu Galligants. 1905-1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Goigs a la Mare de Déu del Remei, venerada a l'església de Sant Pere de Galligants

(Ampliar) - Goigs a la Mare de Déu del Remei, venerada a l'església de Sant Pere de Galligants. Impremta d'Agustí Figaró, primera meitat del segle XIX.

La Mare de Déu del Remei, al seu altar de l'església de Sant Pere de Galligants. 1920-1936

(Ampliar) - La Mare de Déu del Remei, al seu altar de l'església de Sant Pere de Galligants. 1920-1936. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés