La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats
Anne-Jules de Noailles, duc de Noailles (París, 5 de febrer de 1650 - Palau de Versalles, 2 d'octubre de 1708)

Anne-Jules de Noailles, duc de Noailles (París, 5 de febrer de 1650 - Palau de Versalles, 2 d'octubre de 1708). Viquipèdia.

Retrat del bisbe Miquel Pontich

(Ampliar) - Retrat del bisbe de Girona Miquel Pontich (1632-1699). Anònim. Darrer terç del segle XVII. Oli sobre tela. MDG

Carlos de Aragón de Gurrea i Borja, duc de Villahermosa

Carlos de Aragón de Gurrea i Borja, duc de Villahermosa (1634-1692), virrei de Catalunya (1688-1690). Viquipèdia.

Juan Manuel Fernández Pacheco y Zúñiga (1650 - 1725), virrei i capità general de Catalunya

Juan Manuel Fernández Pacheco y Zúñiga (1650 - 1725), duc d'Escalona, virrei i capità general de Catalunya (1693-1694). Viquipèdia.

Exèrcit francès dels segle XVII. El cos de magraners va ser creat per Lluís XIV el 1668

(Ampliar) - Exèrcit francès dels segle XVII. El cos de magraners va ser creat per Lluís XIV el 1668. Làmina impresa ca.1880, Paris. Firmin Didot.

El rei d'Espanya Carles II amb armadura

El rei d'Espanya Carles II (1661-1700), amb armadura. Oli de Juan Carreño de Miranda. Viquipèdia.

Oficial d'infanteria francesa durant el regnat de Lluís XIV

Oficial d'infanteria francesa durant el regnat de Lluís XIV. Detall d'una làmina de "Le costume historique de l'Antiquité au XIXème siècle", d'Auguste Racinet (1825-1893). Viquipèdia.

Uniformes dels Terços espanyols del segle XVII. Mosqueter i arcabusser

Uniformes dels Terços espanyols del segle XVII. Mosqueter i arcabusser. Detall d'una làmina de l'"Àlbum de la Infantería Española : desde sus tiempos primitivos hasta el día, por el Tte. General Conde de Clonard", 1861. Viquipèdia.

Diego de Salinas (1649 - 1720), governador interí de Girona el 1698, després de la sortida dels francesos, fins a 1700, quan va ser designat per fer-se càrrec del govern de Gibraltar

(Obra sencera) - Diego de Salinas (1649 - 1720), governador interí de Girona el 1698, després de la sortida dels francesos, fins a 1700, quan va ser designat per fer-se càrrec del govern de Gibraltar. Detall de "El último de Gibraltar", Oli d'Augusto Ferrer-Dalmau. Viquipèdia.


  • La batalla del Ter. Article històric del combat del 27 de maig de 1694 al llarg dels bancs i guals del riu Ter, emmarcada en la Guerra dels Nou Anys.

  • El setge de 1694

    1. Síntesi històrica. El segle XVII a Girona finalitzaria amb el setge de 1694 en què la ciutat va ser conquerida per les tropes del Mariscal Noailles al servei del rei Lluís XIV de França, qui va aprofitar que les defenses de la ciutat estaven malmeses per tres setges anteriors (1653, 1675 i 1684); en vint dies la ciutat es va haver de rendir. Girona va quedar en poder de França fins el 1698 en què, d'acord amb el tractat de pau signat a Rijswijk l'any anterior, va ser tornada a la monarquia hispana.
    Amb aquest tractat finalitzava la Guerra dels Nou Anys, que enfrontava el Regne de França contra la Gran Aliança formada pels Regnes d'Anglaterra, d'Espanya, el Sacre Imperi Romà Germànic i les Províncies Unides. Una de les conseqüències més importants d'aquesta pau va ser la possibilitat de França d'accedir al tron de la corona espanyola després de la mort de Carles II.

    L'arrivée subite de Monseigneur le Dauphin, avec l'armée du Roy a Espierre, le aoust [sic] 1694. Detall, 1695

    (Ampliar) - L'arrivée subite de Monseigneur le Dauphin, avec l'armée du Roy a Espierre, le aoust [sic] 1694. Detall, 1695. Bibliothèque nationale de France.

    2. Els antecedents. El 1688 s'iniciava a Catalunya una important sublevació camperola, l'anomenada Revolta dels Barretines o dels Gorretes, contra l'allotjament de les tropes i els impostos extraordinaris de la guerra. El mateix anys Lluís XIV de França iniciava una nova guerra contra els paisos veïns, l'anomenada Guerra dels Nou Anys (1688-1697).
    Girona, malgrat el seu estat deplorable, per la seva posició estratègica, tornava a ser al punt de mira dels objectius militars. El febrer de 1689, el virrei duc de Villahermosa, després de visitar la ciutat durant tres dies, va informar Madrid que la plaça estava "en el más miserable estado que se puede ponderar respecto de faltarle de todo como lo estan las demás plazas de aquel Principado" (J. Busquets - A. Simon, op. cit.) (1).
    Les comarques de l'Empordà, la Garrotxa i el Ripollès varen ser les que, durant els primers anys de guerra, varen patir les incursions i saqueigs de les tropes del duc de Noailles; ocuparen temporalment Olot, Camprodon i Sant Joan de les Abadesses, entre d'altres. El juny de 1693 els francesos s'apoderaven de la Ciutadella de Roses. Un any després, el 27 de maig de 1694, el marquès de Villena, nou lloctinent del Principat, que en rebre reforços de lleves de Castella, havia manifestat que "con veinte mil soldados, todos españoles, no hay que temer", era derrotat a la batalla del Ter, entre els actuals termes municipals de Verges, Torroella de Montgrí i Foixà, on caigueren morts cinc mil soldats espanyols i tres mil cinc-cents foren fets presoners.

    Siège de Gironne le 25 juin 1694

    (Ampliar) - "Siège de Gironne le 25 juin 1694". Bibliothèque nationale de France

    3. S'inicia el setge de la ciutat. El 30 de maig, tres dies després de la desfeta de les tropes espanyoles al Ter, Noailles començava el setge per terra i mar de la fortalesa de Palamós, que es rendia el 10 de juny. Presa la vila, es va dirigir a Girona, i el 19 de juny va començar el setge. El 24 havia instal·lat 18 grans canons de setge que començaven a batre les defenses i les muralles de la porta del Carme i el baluard de la Mercè. El dia 27, amb la caiguda del fortí del Conestable, que dominava totes les defenses exteriors de la ciutat, les tropes de Noailles ja ocupaven totes les fortificacions enlairades de les muntanyes properes a la ciutat, i la deixaven sense possibilitats d'una defensa eficaç.
    La situació a dins de Girona havia esdevingut dramàtica: hi mancaven tota mena de proveiments, la guarnició no obeïa les ordres dels seus superiors i no es tenien esperances de rebre cap ajut de l'exterior. Per estudiar el que calia fer, els dia 29 va tenir lloc una reunió entre Francisco de Copula, governador de la plaça, el mestre de camp, Carlos Sucre, els jurats de la ciutat, encapçalats per Francesc de Prats, i representants del Capítol de la Catedral, i en aquesta sessió s'acordà que la ciutat havia de capitular i s'evités el saqueig amb què l'havien amenaçada els francesos si havien d'entrar-hi per la força.

    La Catalogne soumise au Roy par les victoire de monsieur le maréchar de Noailles. 1695. Detall

    (Ampliar) - La Catalogne soumise au Roy par les victoire de monsieur le maréchar de Noailles. 1695. Detall. Bibliothèque nationale de France

    4. La capitulació davant el duc de Noailles. El dia 5 de juliol el Consell General designà Josep de Grato i Rasset i Gerònim Fontdevila perquè tractessin les condicions del lliurament de la ciutat amb Raymond Trobat i Vinyes, l'intendent del Rosselló que acompanyava com a assessor el duc de Noailles. Aquest va imposar quatre condicions: primer, que es prestés sagrament i homenatge al duc de Noailles com a lloctinent i capità general del rei Lluís XIV al Principat. Segon, que el mariscal francès entrés a Girona sota tàlem fins arribar a la Catedral. Tercer, que la ciutat pagués una forta imposició cada mes per mantenir el governador, els oficials d'estat major i la tropa que no s'allotgés a les cases dels particulars. I quart, que s'atorgués al rei de França una contribució de 50.000 lliures barcelonines (J. Busquets - A. Simon, op. cit.).
    Malgrat les protestes dels jurats Francesc de Prats, Narcís Vidal i Miquel Codina, que s'oposaven a retre homenatge al rei francès argumentant que "havent esta Ciutat de tornar, com axí ho creu, a la obediència de son Rey Cathólich per via de Paus o altrament, podia esta Ciutat ésser calumniada de haver-o fet", el dia 10 de juliol va entrar a Girona el duc de Noailles i, sota l'amenaça de pena d'obediència, es va fer prestar sagrament de fidelitat i homenatge en els termes que havien redactat.

    Plan de Gironne et des attaques qui y furent faites pendant le siège de 1694, par monseigneur le mareschal duc de Noailles

    (Ampliar) - "Plan de Gironne et des attaques qui y furent faites pendant le siège de 1694, par monseigneur le mareschal duc de Noailles". Bibliothèque nationale de France

    5. L'ocupació francesa. En els pactes entre els representants del consistori gironí i l'intendent Raymond Trobat es garantia, al començar el domini francès, la continuitat de totes les autoritats civils i eclesiàstiques en els seus càrrecs. Això es va complir pel que fa a les magistratures municipals, però no amb el bisbe Miquel Pontich, a qui Noailles i Trobat expulsaren pràcticament de Girona (2).
    Durant l'ocupació francesa, que els mateixos invasors entenien com a temporal, es va procurar un equilibri entre l'extracció de recursos per mantenir l'exèrcit i acordar, al mateix temps, unes condicions de convivència amb els gironins suficients que no provoquessin rebel·lions obertes contra les autoritats franceses. En aquest sentit, l'11 de juliol de 1694, els jurats lliuraren al duc de Noailles un informe on s'exposaven una sèrie de peticions encaminades a regular les condicions de la presència francesa. En l'escrit es demanava, bàsicament, la confirmació dels privilegis, usos i costums de la ciutat, dels gremis i dels ciutadans; que no es demanés, per part dels oficials i tropa, més contribució que els divuit mil francs acordats a pagar anualment pel Comú; que es prohibissin els jocs dels militars, pels aldarulls que podien ocasionar als carrers; que el municipi pogués mantenir els drets d'entrades sobre el vi i altres productes; que cap francès no pogués tenir fleca, taverna, carnisseria o despatx d'altres queviures, i que el donatiu acordat al rei Lluís XIV es pogués pagar a terminis, segons les possibilitats de la ciutat (J. Busquets - A. Simon, op. cit.).
    Les autoritats franceses acceptaren sense gaires modificacions gairebé totes les peticions, i l'ocupació, que durà tres anys i mig, transcorregué sense grans alteracions, tot i que les càrregues fiscals, els abusos dels soldats ocupants i la dificultat en les activitats mercantils, per la inseguretat ocasionada per la guerra, anaren empobrint més la ciutat.
    D'altra banda, Girona era una important base per a les operacions militars franceses, que es veieren facilitades per la passivitat del marquès de Gastañaga i el comte de Melgar, lloctinents espanyols, que supeditaren la defensa de Catalunya a les conveniències del partit afrancesat que, en aquells anys, guanyava ràpidament adeptes a la Cort de Madrid. La presa de Barcelona pel duc de Vendôme, el 10 d'agost de 1697, representà el moment culminant de l'ocupació francesa de Catalunya i un nou intent, repetint l'acció de 1641, d'integrar-la a la monarquia borbònica.

    Girone, ville forte d'Espagne, de la province de Catalogne. Elle fut prise par l'Armée du roy dans la campagne de 1694

    (Ampliar) - "Girone, ville forte d'Espagne, de la province de Catalogne. Elle fut prise par l'Armée du roy dans la campagne de 1694". Bibliothèque nationale de France

    6. Sortida de les tropes franceses de la ciutat i entrada de les espanyoles. El Principat, però era només una de les moltes peces del complex joc de la política exterior europea, i la seva sort anà lligada a un nou tractat internacional. La pau, signada a Rijswijk, als Països Baixos, el 20 de setembre de 1697, preveia l'evacuació de Catalunya de les tropes franceses. Això es va fer sense grans dificultats i la matinada del dia 10 de gener de 1698 la guarnició francesa sortia cap el Pont Major, en direcció al Rosselló.
    A les deu del matí d'aquest dia, entraren pel portal de l'Areny les tropes del Tercio de la ciutat de Toledo, encapçalades pel mestre de camp general de l'exèrcit espanyol, el marquès de la Florida, i pel governador interí de la plaça, Diego de Salinas (3). L'arribada dels soldats espanyols va ser rebuda amb mostres d'alegria per part de la població gironina. El Manual d'Acords d'aquell any esmenta que la plaça de les Cols (actual Rambla de la Llibertat) estava "tota plena, ahont universalment havie acudit tothom que no.spot explicar lo gran contento i crits de Visca España; y luego les tres coblas de ministrils que esta Ciutat havia previngudas y estaven al balcó de sobre dit portal, se posaren juntas a sonar diferents ballades". A la tarda se celebrà un solemne tedéum a la Catedral i hi va haver un repicament de campanes de totes les esglésies de la ciutat que durà una hora.

    Plan de la Ville de Gironne, ses Forts et Redouilles avec les attaques et tranchées. 1694

    (Ampliar) - "Plan de la Ville de Gironne, ses Forts et Redouilles avec les attaques et tranchées. 1694". Bibliothèque nationale de France

    7. La situació de Girona. En reincorporar-se Girona, el gener de 1698, a la monarquia de Carles II, la situació de la ciutat era ben penosa: moltes cases estaven derruïdes o semiderruïdes, la Taula de Canvi presentava un dèficit de 34.000 lliures, la situació monetària era d'un desgavell total, per la gran quantitat de diner francès en circulació, de baixa llei; els preus dels queviures eren en extrem desproporcionats al cost de la vida; la manufactura i el comerç estaven abatuts i, en conseqüència, les fires i mercats tenien poca concurrència, amb la qual cosa el municipi veia reduïda una de les seves fonts de recursos més importants.
    Poc després de l'entrada de les tropes espanyoles, els jurats presentaren una ambaixada al mestre de camp general, marquès de la Florida, expressant-li el desig que els allotjaments de la infanteria no representessin una nova càrrega per a una ciutat ja molt castigada "per trobar-se abatuda per causa del contratemps passat de haver estat rendida a l'Enemich, y captiva en son poder en lo discurs de tres anys, sis mesos y deu dias, y per consegüent com a forçada, y per no arribar a sa total ruhina y perdició, tenir los heraris vàcuos fins a haver hagut de gastar tots los diners dels particulars en aquells deposats". Però el miserable estat de la guarnició que havia entrat a Girona va fer que s'exigissin noves contribucions. "E molts portan les nafras ubertes y necessitan remeys", escrivia el governador de la plaça als jurats, tot demanant un subsidi de 800 lliures per tal de procurar llits i indumentària a les tropes, i malgrat les protestes dels jurats, finalment el comú lliurà les 800 lliures, a més de llençols i flassades per als soldats.

    El setge francès de Palamós de l'1 al 10 de juny de 1694. Gravat de  F. Ertinger

    (Gravat del setge) - El setge francès de Palamós de l'1 al 10 de juny de 1694. Gravat de F. Ertinger. Viquipèdia.


    Notes

    (1) - Just cent anys més tard les defenses de Girona seguien estant en un estat deplorable. Així ho va testimoniar el mariscal de camp D. Tomás de Morla, Quartel Maestre General del Exercito del Rosellón, el 1794. (Veure l'informe). Tornar al text

    (2) - El prelat gironí, que a l'inici del mes d'agost de 1694 abandonà la ciutat, camí de les comarques tarragonines per anar a instal·lar-se al convent franciscà de Reus, escrivia consternat a la Cort de Madrid que, malgrat que les autoritats invasores li havien donat un passaport, durant el viatge les tropes franceses el van robar, a ell i als seus acompanyants, i demanava al Rei una pensió de 700 lliures per manutenció. Tornar al text

    (3) - Diego Esteban Gómez de Salinas y Rodríguez de Villarroel (1649 - 1720) va ser l'últim governador espanyol de Gibraltar, càrrec que ocupava des de 1700 quan va sortir de Girona. N'era governador quan el Penyal va ser pres per una flota anglo-holandesa a l'agost de 1704. Tornar al text


    Bibliografia

  • "Girona al segle XVII". Joan Busquets, Antoni Simon. 1993. Diputació de Girona - Ajuntament de Girona. ISBN 84-86812-33-X.
  • "Cataluña y el Gobierno central tras la Guerra de los Segadores, 1652-1679: el papel de don Juan de Austria en las relaciones entre Cataluña y el Gobierno central, 1652-1679". Fernando Sánchez Marcos. 1983. Edicions Universitat de Barcelona. ISBN 84-7528-069-2.
  • "Catalunya dins l'Espanya Moderna", vol. II. Pierre Vilar. 1988. Curial Edicions Catalanes. ISBN 84-7256-169-0
  • "Introducció a la Història de Girona". Josep Clara. 1983. Edicions del Pèl, Salt.


    Back-Index-Next

  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés