La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Síntesi històrica. La muralla que encerclava el barri del Mercadal es va començar a construir el 1418 i es va acabar a mitjans del segle XV. Els seus murs eren més baixos i gruixuts que els de la part antiga de la ciutat i tenia una longitud aproximada d'un quilòmetre. Resseguia perfectament l'actual Gran Via de Jaume I, des de la plaça de la Independència fins el Mercat del Lleó, i es tancava a la part del riu.
En el segle XVI es van construir divuit torres adossades a la muralla. A la segona meitat del segle XVII, adaptant-se a les noves estratègies militars, es van construir noves fortificacions que havien de complementar la muralla medieval. Es va imposar la fortificació amb baluards de traçat poligonal per tota la muralla. En el sector del Mercadal se'n van edificar cinc d'avançats al mur i una lluneta, o petit baluard, més allunyada. Es van fer fossats i es van terraplenar els murs.

Àpoques de diversos pagaments relatius a l'obra de la muralla de la ciutat i, en concret, a la causa portada a la Cort Reial de Girona entre els jurats i els homes forans a la ciutat, per la contribució a l'obra de les muralles del Mercadal. 1389

(Ampliar) - Àpoques de diversos pagaments relatius a l'obra de la muralla de la ciutat i, en concret, a la causa portada a la Cort Reial de Girona entre els jurats i els homes forans a la ciutat, per la contribució a l'obra de les muralles del Mercadal. 1389. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'aparició de l'artilleria va obligar a abaixar l'alçada de les torres i fer-les més grans, per tal de deixar espai per encabir en bateria l'armament. Van quedar a la vista dotze de les divuit torres, a les quals s'hi va emplaçar un canó a cadascuna durant la Guerra del Francès.
A finals del segle XIX, les muralles del Mercadal es van convertir en un dels principals obstacles pel creixement de la ciutat. Entre 1901 i 1936 es van enderrocar gradualment trams de la muralla i baluards que van deixar pas a l'actual avinguda. En un primer moment, es va deixar com a record una de les torres annexades a la muralla, la de Santa Clara, però finalment també va ser derruïda l'any 1958 amb motiu de la construcció de la Delegació d'Hisenda. Només va restar en peu part del baluard de Sant Francesc, com a suport del monument als defensors de Girona durant Guerra del Francès, el conegut com monument del Lleó.

Vista parcial del tram de muralla del Mercadal compresa entre els baluards de Sant Francesc i el de Santa Clara, paral·lel a la ronda del Doctor Robert, posterior ronda Pare Claret. En segon pla, l'edifici de l'hospital de Santa Caterina. 1901-1910

(Ampliar) - Vista parcial del tram de muralla del Mercadal compresa entre els baluards de Sant Francesc i el de Santa Clara, paral·lel a la ronda del Doctor Robert, posterior ronda Pare Claret. En segon pla, l'edifici de l'hospital de Santa Caterina. 1901-1910. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'entorn històric. La dècada dels anys seixanta del segle XIV va veure la guerra amb Castella i l'entrada de forces estrangeres a Catalunya, el que va provocar la política de defensa de Pere el Cerimoniós, que va prendre la decisió d'emmurallar totes les ciutats dels seus regnes, tal com explicà a les Corts de Tarragona de 1370 (1), on va fer una crida general a totes les poblacions reials, moltes de les quals ja tenien obres en marxa des de feia alguns anys, però també a les poblacions de jurisdicció eclesiàstica o nobiliària.
Durant els anys anteriors, de 1365 a 1368, les companyies de mercenaris francesos havien entrat al Principat, especialment les famoses i temudes Companyies Blanques de Bertrand de Guesclin. Tot i que havien estat contractades pel mateix rei Pere per la seva guerra contra Pere de Castella, el comportament violent i imprevisible d'aquella gent els feia enemics temibles i escampava pel país la por d'una nova invasió. Aquest estat recolzava la decisió reial, però també imposava certs límits; el rei Pere volia emmurallar totes les poblacions del Principat, de jurisdicció reial o feudal, però havien de ser les mateixes comunitats les que ho fessin, per raons pressupostaries, però també per les limitacions constitucionals de la monarquia en aquest sentit. D'aquí l'estil persuasiu del monarca, que no ordena sinó prega. Malgrat tot, la insistència del monarca i els seus fills i successors, els reis Joan I, dit el Caçador, i Martí I l'Humà, resultà decisiva: en bona part es va assolir l'objectiu. En aquest context és on cal situar la construcció de la muralla del Mercadal.

Portal i torre de Santa Clara. 1910-1930

(Ampliar) - Portal i torre de Santa Clara. 1910-1930. Atribuïda a Valentí Fargnoli. CRDI - Ajuntament de Girona.

Les muralles medievals. L'antic burg del Mercadal no es va cohesionar fins al seu tancament en el últim terç del segle XIV. La construcció de la muralla va ser una iniciativa personal de Pere III, com ho varen ser les obres dels murs de la resta de la ciutat i les de tantes altres de Catalunya en aquest període. Cal destacar aquesta decisió reial, perquè la ciutat i els seus grups dirigents, sobretot prohoms i jurats, hi posaren objeccions i entrebancs. Cal tenir en compte que la despesa anava, en gran mesura, a carrec de la mateixa ciutat, mitjançant la recaptació de talles i l'endeutament dels censals, però també perquè aquest sobreesforç financer coincidia amb una epoca de crisi econòmica i demogràfica considerable.
La nova obra significà un canvi radical per a tot el sector a ponent de l'Onyar; el nou mur crearia i encerclaria un segon recinte urbà, que quedaria aïllat de la resta del pla de Girona i, la comunicació s'hauria de fer, des d'aleshores, per un nombre molt limitat de portals, situats sobre les principals vies d'entrada a la ciutat, D'altra banda, l'extensió de la zona urbana cap a migdia, les rengleres de cases bastides al sud del Cuguçacs, a un costat i a l'altre de l’Hospital Nou, seguint els dos camins meridionals, era massa allargada per quedar inclosa dins el nou recinte, de manera que tot un barri, de l'Hospital, quedà fora murs i destinat a esdevenir residual en molt poc temps (2). El mateix va succeï al sud-oest, on el nucli format pel convent de Santa Clara també va quedar extramurs.

La muralla medieval del Mercadal. Detall de 'Plan de la ville de Gironne et du campement de l'armée des ennemis avec le campement de l'armée du roy, commandée par le marquis du Plessis-Bellière, le 24 juillet 1653'

(Ampliar) - La muralla medieval del Mercadal. Detall de "Plan de la ville de Gironne et du campement de l'armée des ennemis avec le campement de l'armée du roy, commandée par le marquis du Plessis-Bellière, le 24 juillet 1653". Bibliothèque nationale de France.

Finalment, el nou mur reforçà el paper central del nucli septentrional, el Mercadal, que, des d'aleshores, passà a denominar tot l'espai urbà tancat dins el nou recinte (3). Les obres de la nova muralla en aquest sector van ser posteriors a les de l'altra banda de la ciutat, que havien començat el 1362, quan el rei Pere ordenà l'aixecament i reforçament dels murs al sector de Ballesteries i de Sant Feliu. El 2 de novembre de 1368, enmig del temor per les notícies de la imminent entrada de les Companyies de Bertrand du Guesclin des del Rosselló, s'aprovaren els Capítols sobre la construcció de la muralla del Mercadal, que havia de tancar des del camí barcelonès, al sud, fins al cap del pont d'en Cardonet, avui el pont de les Peixateries, al nord (4). Poc després, les obres ja estaven en marxa; el 23 de març de l'any següent, el rei Pere manava que, en relació a les obres dels murs dels ravals començades des de feia poc, no es poguessin expropiar les propietats i vergers, horts i jardins necessaris sense abans haver acordat l'estima o valoració i indemnització amb els propietaris. La qüestió de les expropiacions i indemnitzacions esdevingué un deis esculls més importants de les noves obres, entre altres raons perquè encara agreujava més les despeses financeres.

Vista parcial del tram de muralla del Mercadal compresa entre els baluards de Sant Francesc i el de Santa Clara, paral·lel a la ronda del Doctor Robert, posterior ronda Pare Claret. 1901-1910

(Ampliar) - Vista parcial del tram de muralla del Mercadal compresa entre els baluards de Sant Francesc i el de Santa Clara, paral·lel a la ronda del Doctor Robert, posterior ronda Pare Claret. 1901-1910. Valentí Fargnoli. CRDI - Ajuntament de Girona.

La supervisió de les obres. L'any 1369 les obres no anaven gaire al gust del monarca; el 15 maig, el rei Pere recordà les ordenacions sobre l'aixecament del vall i els murs al raval del Mercadal [...] en la carta d'ordenació per nos feta sobre lo vall e mur faedors en lo raval del Mercadal de la dita ciutat, se contenga que'l dit vall sia alamborat ab paret de pera e de calç a messions comunes de la ciutat [...]. El rei es queixava de la qualitat dels materials emprats: el mur ha de ser de pedra i calç, recordava el rei. Les ordenacions aprovades mig any abans contenien, a banda de les especificacions tècniques, els procediments necessaris per al seu finançament, les messions comunes o talles. El rei rebutjava l'al·legació dels jurats i prohoms de la ciutat que justificaven que l'obra no s'estigués continuant; al·legaven que primer calia acabar les altres obres de la ciutat. Això indicava les dificultats per dur a terme les diverses obres, pero també una certa rivalitat entre el Mercadal i la resta de la ciutat, a la riba dreta de l'Onyar, on vivia el 70% de la població. L'argument va ser, en principi, rebutjat pel reí, pero més endavant l'hagué d'atendre.
Tres dies després, el 18 de maig, el rei Pere, queixós de l'absentisme deis encarregats, nomenà nous obrers (responsables de les obres) dels murs del Mercadal, i els recordà que havia d'anar [...] del camí barcelonès entro sots l'alberch qui fo d'en Cardonet [...]. També ordenava que es repartís l'obra a fer entre els habitants del raval i que [...] fet aquell repartiment, tantost fets anar tots los habitadors del dit raval a la dita obra e mostrats a cascun la sua part a aquella fets començar encontinent e continuO; en manera que cascun faça cascuna setmana los jornal o jornals o mig jornals a que son taxats, forçantlosne ab imposicions de penes e exaccions de aquelles [...] (5).
Es tenen documentats espais propers destinats a l'obrador, a l'aire lliure, dels picapedrers que entallaven i preparaven les pedres arribades de més lluny. Un d'aquests llocs era la pedrera de Cugusachs, esmentada en un capbreu del 14 de juny de 1370. Per un altre capbreu del mateix indret, del 1424, es documenta que allà hi havia un hort que arribava fins a la muralla, el que fa concloure que la pedrera s'havia establert ben a prop de la muralla, al sud del carrer de les Savaneres i al nord del rec de Cuguçacs, en algun indret de l'espai actualment ocupat per la Delegació d'Hisenda. Evidentment, la pedrera desaparegué amb el final de les obres.

Antiga muralla del Hospici. 1890

(Ampliar) - Antiga muralla del Hospici. 1890. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El 23 març de 1370 el rei Pere es tornava a queixar al batlle de Girona per no haver obligat la continuació de l'obra del vall al raval del Mercadal i insistia en el gran perill que això representava per als cinc-cents focs del raval. També ordenava que es recaptés la talla feta darrerament i que els habitants d'aquell sector només paguessin als obrers del raval, és a dir, que els veïns del burg contribuïen només a l'obra del seus murs, i no als de la resta de la ciutat, un fet raonable si es té present que es tractava d'un recinte independent, gran i costós; de més d'un quilòmetre i mig.
La referencia reial als prop de cinc-cents focs que hi residien [...] lo dit raval en lo qual ha D fochs o engir [...], permet ponderar la importància demogràfica, el 1370, de l'espai a tancar, habitat, aleshores, per unes dues mil o dues mil cinc-centes persones, un 30% dels cap a set mil habitants que aleshores tindria Girona. En tot cas, es tractava d'un centenar de focs menys que els registrats en el fogatge de 1360, un senyal evident dels problemes de l'època; una reducció d'una sisena part de la població en una dècada és una dada significativa del signe demogràfic d'aquells temps, en què els estralls de la pesta de 1362 encara es devien notar.

Vista des d'un punt elevat del mercat de l'Areny i el pont de Pedra. A la dreta, un tram de la muralla del Mercadal amb el portal d'en Vila. Al fons, el convent de Sant Francesc de Paula, conegut popularment com els Mínims. 1896-1902

(Ampliar) - Vista des d'un punt elevat del mercat de l'Areny i el pont de Pedra. A la dreta, un tram de la muralla del Mercadal amb el portal d'en Vila. Al fons, el convent de Sant Francesc de Paula, conegut popularment com els Mínims. 1896-1902. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Aturades intermitents de les obres. Només tres setmanes després, però, el 17 abril del mateix any, el rei ordenava que s'aturessin les obres del vall començades al Mercadal, per no perjudicar les obres dels murs principals de la ciutat, revocant així la lletra anterior del 23 de març, doncs [...] si les obres dels dits murs e valls del dit raval se fahien, seria gran lagui de la obra dels murs principals [...] per la qual lagui se poria seguir a la dita ciutat, ço que Déus no vulla, irreparable perill e damnatge [...].
L'explicació a aquesta aturada sembla una mesura d'urgència per raons militars; la presència de companyies de mercenaris francesos en retirada cap a França després de les seves campanyes a Castella, aconsellava enllestir la fortificació dels sectors més avançats del recinte a llevant de l'Onyar i, en canvi, es devia considerar menys urgent el tancament del raval del Mercadal perquè, en cas de caure en mans enemigues, no posava en perill el manteniment de la resta de la ciutat, que disposava del seu recinte murat en estat més avançat de construcció.
Durant uns anys les obres restaren aturades, fins al 1374. El 25 de juliol, el monarca envià una carta en la qual lloava Galceran de Vilarig, Capità de Girona, càrrec de responsabilitat militar de nova creació, que havia fet començar de nou les obres de la muralla al raval del Mercadal. La carta reial també manifestava la urgència del moment, atès que les companyies de mercenaris de l'infant Jaume de Mallorca s'aplegaven al Rosselló per entrar al Principat pel Coll de Panissars, operació que, finalment, no reeixí; les forces invasores es desviaren cap a la Cerdanya.

Enderrocament de la muralla del Mercadal a la zona de la Gran Via, a l'altura del baluard de la Santa Creu. En primer terme a la dreta, les naus de la fàbrica Gròber. Al fons d'esquerra a dreta, la muntanya de Montjuïc amb el castell, el campanar de l'església de Sant Feliu i la Catedral de Girona. 1901-1908

(Ampliar) - Enderrocament de la muralla del Mercadal a la zona de la Gran Via, a l'altura del baluard de la Santa Creu. En primer terme a la dreta, les naus de la fàbrica Gròber. Al fons d'esquerra a dreta, la muntanya de Montjuïc amb el castell, el campanar de l'església de Sant Feliu i la Catedral de Girona. 1901-1908. Antonio J. García Asensio. CRDI - Ajuntament de Girona

En el mateix 1374, el rei Pere adreçava una carta en què desaconsellava als qui volien [...] quel dit vall sestena al rech appellat de Figueroles [...] perquè [...] si aixís fahia se lunyas massa del poblat [...], és a dir, que ja s'havia plantejat la idea de perllongar el mur més al nord del límit fixat pel rei l'any 1368. En aquella data, el monarca fixava el límit davant el pont d'en Cardonets, avui el pont de les Peixateries Velles, però a Girona ja es plantejaven allargar-lo més cap al nord, fins al límit del rec de Figueroles, avui la façana nord de la plaça de la Independència, on finalment s'aixecà.
Aquesta empenta topà ràpidament amb les dificultats financeres; una ordre del rei Pere del 7 de novembre de 1374, manava que es cobrés als deutors de talles amb l'execució o embargament de llurs béns i, a més, facultava els jurats de la ciutat per acordar amb els habitants del raval del Mercadal el que fós convenient per a una ràpida execució de les obres de la muralla.
La nova embranzida va ser de curta durada, perquè un any després, el 25 de gener de 1376, el monarca es queixava a l'encarregat de l'obra perquè no es feia res a les obres del vall i el mur del Mercadal i molts trams estaven en perill d'enderroc [...] nostre car primogenit lo duch vos ha comanat lo fet de les obres del vall e mur del Mercadal de Gerona, e que no si fa res [...] los lochs qui no son forts estan en gran perill d'ésser destrouits i derretats, per los grans affers que s'esperen [...]. Una descripció que indica com s'havien aixecat molts panys de muralles, però alguns romanien inacabats i en perill de caure. Els anys de 1374 a 1376 foren etapes de gran carestia i fam a Catalunya i també a Girona.

Vista de la ciutat de Girona, amb la muralla del Mercadal i els cinc baluards en primer terme. 1694-1695

(Ampliar) - Vista de la ciutat de Girona, amb la muralla del Mercadal i els cinc baluards en primer terme. 1694-1695. Nicolau Perelle. CRDI - Ajuntament de Girona.

Fins al 1385, una dècada més tard, es varen continuar les obres que, aquesta vegada, varen prendre un impuls definitiu. El 23 de gener, el rei Pere manava a Francesc de Santcliment, Capità de Girona, que s'acabés el tancament del vall i el mur del Mercadal, si calia [...] enderrocant vergers, alberchs e altres edificis que sien en lo dit spay o loch per lo qual passaran [...] i que es posés d'acord amb els propietaris sobre les taxacions i indemnitzacions. També l'autoritzà a establir talles, censals i violaris per finançar l'operació.
De nou, el context bèl·lic justificava la crida reial; en aquells moments, es congriava la guerra entre el comte d'Empúries i el rei Pere, i Girona restava massa exposada a l'atac dels emporitans. Aquesta vegada el rei manifestà més complaença pel compliment de les seves ordres; el 30 d'octubre, mentre estava a Girona, on devia contemplar el ritme de la construcció, enviava una carta a Andreu Guerau, obrer del Mercadal, en què el felicitava per la continuació de les obres dels murs i el vall del Mercadal [...] car som informats certament, que vos ab gran cura e diligencia havets treballat e treballets que els murs e vall per ordinació començts en lo Mercadal de Gerona [...]. La satisfacció del rei per la feina del seu obrer era prou gran, perquè el 13 de juny de 1386 li atorgués el privilegi de pescar als fossats de la muralla, un indici que aquests valls estaven plens d'aigua, segurament perquè formaven part de l'antic sistema de recs al nord (Figueroles) i al sud (Cuguçacs) del Monar.
El 25 de juny de 1386 el rei Pere ordenà al batlle i als jurats de Girona que paguessin als habitants del Mercadal els 7.000 florins de la talla aplicada a la construcció dels murs [...] faessets compliment als habitadors del Raval appelat del lo Mercadal [...] en aquells VII M. florins [...] per fabricació de murs e valls [...], atès que amb aquests diners s'havien compromès a treballar en els valls i murs d'acord amb les especificacions fixades. No obstant, els habitants del Mercadal es queixaven que, a causa de no haver rebut tots els diners, estaven aixecant la contraparet de només dos pams i mig de gruix, quan estava establert que seria de vuit pams, i les torres que havien fet segons les ordinacions reials [...] les torres que han fetes per nostra ordinació [...], no eren obligats a fer-les, per manca de diners. Per tot això, el rei manava que es continués amb el cobrament de la talla a la ciutat i que del que restés per cobrar se'n fes el pagament en dotze mensualitats començant per la dotzena part el proper mes de juliol.
A banda del conflicte evident que enfrontava els veïns del Mercadal amb la resta de la ciutat, segurament perquè la majoria dels gironins, que vivien a l'altra banda del riu, dins un altre recinte, no devia considerar l'obra del Mercadal com el seu problema, el text també esmentava alguns aspectes tècnics relacionats amb l'obra. Així, per exemple, el mur s'aixecava amb dues parets de vuit pams cadascuna, una amplada total de quatre metres. També s'estaven obrant les torres, prop d'una vintena de torres semicilíndriques que, separades en intervals d'uns cinquanta metres, es poden observar a les fotografies de final del segle XIX i començament del XX; no s'han de confondre amb els baluards alçats en el segle XVII.

Vista de la muralla i el baluard de Sant Francesc amb la Catedral al fons, des de la ronda del Dr. Robert, posteriorment Gran Via de Jaume I. 1911-1926

(Ampliar) - Vista de la muralla i el baluard de Sant Francesc amb la Catedral al fons, des de la ronda del Dr. Robert, posteriorment Gran Via de Jaume I. 1911-1926. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Dificultats econòmiques i demogràfiques. El 22 de juliol de 1386, Joan, el primogènit del rei Pere, ordenà a Jaume Beuda, clavari de Girona, que pagués les quantitats degudes al seu secretari com a salari, desestimant l'al·legació del clavari que aquest no havia pagat les talles introduïdes pels jurats amb motiu de la construcció del mur del Mercadal. A finals del segle XIV els censals (el crèdit), substituïren progressivament les talles (l'impost), com a sistema de finançament de les despeses públiques. A aquestes dificultats s'hi afegien els problemes demogràfics; les talles de 1379 i 1388 donaven 424 i 402 focs al Mercadal, respectivament, quan el 1370 eren 500 i més de 600 el 1360; en menys de trenta anys, el burg havia perdut un terç de la seva població; una pèrdua fins i tot superior a la del conjunt de la ciutat.

Itinerari de les muralles del Mercadal

(Ampliar) - Itinerari de les muralles del Mercadal. Dibuix de Jordi Pericot i Dilmé, gentilesa de l'autor

Malgrat això, va ser en aquells anys quan avançà de manera definitiva el tram meridional del mur del Mercadal, que anava des del lloc on s'encreuava amb el carrer de les Savaneres fins al punt on el rec de Cuguçacs s'abocava a l'Onyar, a tocar de la creu del camí barcelonès; per aquesta raó, només des de la segona meitat dels anys vuitanta es comencen a trobar documents relacionats amb cases i horts dels alous de la Pabordia de Desembre o de la Sagristia Segona que limitaven amb la muralla. Així, per exemple, la venda que el 1387 Antoni Masnou va fer a Francesc Castelló d'una casa al carrer Savaneres que limitava al sud amb la [...] muralla nova del Mercadal mitjançant el camí o trànsit que allí passa [...]. L'any següent, 1388, a causa de la construcci&ioacute; i el vall de la muralla del Mercadal, del jardí que Pere Clusella tenia a l'alou de la Sagristia Segona només li'n quedava un raconet, que limitava a llevant i migdia amb el camí que hi havia entre el vall i dit cantó. Els límits a migdia i llevant amb la muralla no deixen lloc a dubte; una cantonada de la muralla aleshores en construcció, on arribava fins a prop de la riba de l'Onyar i es desviava cap al nord, en el seu extrem meridional, prop de l'angle que formaven la trobada del rec de Cuguçacs amb l'Onyar. La referència al vall de llevant indica que s'estava obrant el mur de la riba de l'Onyar; per tant, s'estava completant el recinte autònom tancat del raval del Mercadal.

La muralla del Mercadal. Detall de 'Plan de Gironne et des attaques qui y furent faites pendant le siège de 1694, par monseigneur le mareschal duc de Noailles. 1694'

(Ampliar) - La muralla del Mercadal. Detall de "Plan de Gironne et des attaques qui y furent faites pendant le siège de 1694, par monseigneur le mareschal duc de Noailles. 1694". Bibliothèque nationale de France.

Un capbreu ordenat per la Pabordia de Cassà de la Seu entre els anys 1408 i 1412 explica que les cases del sector nord de la plaça d'en Vila, aleshores dita de la Font Major, es recolzaven en el mur que hi havia a la riba del riu, on ara trobem les voltes que miren cap a la plaça Catalunya, el que confirma l'existència del mur a la riba del riu.
Sobre aquest sector meridional del burg, el 16 de juliol de 1389, el rei Joan manava al batlle, al jutge, als jurats, al clavari i als obrers dels treballs del mur del Mercadal que atenguessin la reclamació de Blanca, viuda de Jaume Venguí, que encara no havia cobrat les 191 lliures que se li devien per l'expropiació de peces de terra per a la construcció del mur del Mercadal. El cognom Venguí apareixia diverses vegades en el sector alt del carrer Savaneres des de començament del segle XIV, les seves propietats afectades se situaven a les dues bandes del carrer Savaneres i properes al convent de Santa Clara, a la part nord de l'actual Delegació d'Hisenda i al seu davant, en una part de l'actual Gran Via de Jaume I i més enllà.
La qüestió de les expropiacions i indemnitzacions no era només un problema per a les autoritats en la seva relació amb els propietaris; aquests també es veien afectats quan l'expropiació reduïa l'extensió i el valor del solar afectat. Per exemple, el 1393 es produí una reducció de censos a la meitat sobre diverses cases perquè una d'elles se situava molt a prop de la creu del camí barcelonès i havia estat derruïda per bastir el mur nou.

L'arrivée subite de Monseigneur le Dauphin, avec l'armée du Roy a Espierre, le aoust [sic] 1694. Detall, 1695

(Ampliar) - L'arrivée subite de Monseigneur le Dauphin, avec l'armée du Roy a Espierre, le aoust [sic] 1694. Detall, 1695. A l'esquerra s'observa la "Ville basse", el Mercadal. Bibliothèque nationale de France.

Mort el rei Pere el 1387, el seu fill Joan ratificava el 1389 el privilegi concedit pel seu pare a Andreu Guerau, el 1386, sobre la pesca als fossats del mur i declarava amb satisfacció que, gràcies a la seva persistència, les obres de les muralles del Mercadal ja estaven enllestides. No obstant, una cosa era que el circuit murallat hagués estat tancat, i una altra era que les obres estiguessin ben fetes. El rei Joan i el seu germà i hereu, el rei Martí, hagueren d'esmerçar nous esforços en aquest sentit. En aquells anys les obres no sempre havien anat a gust de la monarquia o de les autoritats locals.
El 1390 una sentència del tribunal de la Cúria lamentava que al Mercadal [...] murus ipsius ravalis cum turribus cungruis inceptus et in magna parte notabiliter non tamen perfecte fabricatus [...]; els murs i torres incloses dels ravals havien estat aixecats, en gran part, de manera deficient. Per això s'havia obligat les comunitats foranes de la vegueria de Girona a finançar part de les despeses.
El juny de 1396, Maria, reina lloctinent, s'adreçà als jurats i prohoms de Girona i els ordenà que fessin continuar les obres de la muralla del raval, atès que s'anunciava la invasió del comte de Foix des de França. A més, demanava explicacions per no haver complert la inversió promesa de 3.000 florins, segurament el producte d'una nova talla. Les queixes de la reina, però, no estaven prou justificades, perquè dos anys abans s'havia fet el repartiment d'una nova talla per indemnitzar diversos propietaris per l'enderrocament de diverses cases de sectors afectats per la construcció de les muralles, entre els quals se citaven [...] el mur e valls del Mercadal a Cugusach [...]. Malgrat tot, l'apressament de la reina tingué efecte.

Plànol dels principals elements de les muralles de Girona

(Ampliar) - Plànol dels principals elements de les muralles de Girona. Gentilesa de Jordi Pericot i Dilmé.

El 21 de juliol de 1396, enmig de la citada crisi militar provocada per l'amenaça d'invasió del comte de Foix, els jurats de Girona, per la insistència de Guillem de Cartellà, capità i responsable de la defensa de la ciutat, publicaren un ban en què ordenaven, entre altres coses, que s'emprengués l'obra d'un dels trams de la muralla del raval, i que els habitants del barri del Mercadal [...] haian afer castells de fusta en les torres del mur de dit raval i de torra a torra al mig una verdescha [...], és a dir, estructures suplementàries per aixecar l'alçària de les torres, que no eren més altes que la muralla i construccions de fusta, dites verdesques, o cobertes al llarg del mur, per protegir els defensors. Tot plegat, sembla indicar que l'obra estructural dels murs, de pedra i calç, havia estat completada, si més no en gran part, i només faltaven alguns afegits, de fusta, que acostumaven a coronar totes les fortificacions. La crisi del comte de Foix, dura només uns mesos, però serví per agilitzar les obres del Mercadal, on algun tram encara no estava enllestit.

El portal de Figuerola vist des de l'interior del baluard homònim. 1877

(Ampliar) - El portal de Figuerola vist des de l'interior del baluard homònim. 1877. Joan Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.

Els portals de la muralla. Es té poca informació sobre l'aspecte ja enllestit de les obres del mur el 1399 al sector de Savaneres, prop del lloc on havia hagut l'esmentada pedrera de Cugusachs. El 5 d'abril, Guillema Canadella deixà en el seu testament una casa que tenia, a ponent, la casa de Joan Nespleda, i estava situada en el carrer Savaneres, prop del Portal de Santa Clara. Aquesta informació indica la sortida del carrer cap al pla, més enllà de la muralla, mitjançant un portal, construït no feia gaires anys, que menava al pla i passava al costat del convent de Santa Clara, que havia quedat fora murs. És el primer i únic portal citat de la muralla del Mercadal en el segle XIV, però segurament no era l'únic bastit.
El 24 de juliol del mateix any s'esmentava un hospitium o grup de cases amb horts que tenia Margarida, esposa de Pere Quintana, situat al carrer de Savaneres, àlies de Santa Clara, i que limitaven a migdia i ponent amb el pati o camí de la muralla, segurament un espai lliure per permetre la circulació d'homes en cas de conflicte. Per això estava prohibit que les cases es recolzessin en la muralla.
Finalment, el 19 de setembre d'aquell any, Guilleuma, esposa d'Arnau Bescanó, confessava a la Pabordia de Desembre que tenia un hospici amb eixida al carrer de Savaneres que va al monestir de Santa Clara: aquella eixida o pati limitava a migdia, part amb el camí de la Muralla del Mercadal i part amb l'eixida d'en Quintana, i a cerç, també en part, amb l'hospici de la citada Guilleuma Canadella. Els tres documents acabats d'esmentar eren contemporanis, i a més descrivien propietats contigües; això permet descobrir un tram de la muralla i la seva relació amb les cases i carrers veïns, al sud del lloc on avui trobem la cruïlla entre la plaça de l'Hospital i i'avinguda de Jaume I.

Vista de la Devesa des del baluard de la Santa Creu. En primer terme, les restes del baluard. 1903-1908

(Ampliar) - Vista de la Devesa des del baluard de la Santa Creu. En primer terme, les restes del baluard. 1903-1908. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Dels altres portals de la muralla s'en tenen notícies més tardanes; el 1407 s'esmenta el Portal del Monar, que acompanyava l'entrada del rec que venia de Salt i Santa Eugènia i el seu camí cap al Mercadal, on avui s'encreuen el carrer de la Sèquia i la Gran Via. El 1438 s'esmenta el Portal d'en Vila, entre la plaça del mateix nom i la passera de l'Onyar, però no com una obra nova, sinó ja existent. El portal se situava al sud-oest de l'actual plaça de Catalunya, molt a prop de les dites Voltes d'en Vila.
Pel que fa al Portal de Flassaders o de Santa Caterina, obert cap al sud, en direcció a Barcelona, entre el carrer de Flassaders i l'Hospital, les notícies encara són més tardanes, cap abans del segle XVI. No obstant, tots aquests portals ja funcionaven a final del segle XIV, en la mateixa època que s'esmentava el Portal de Santa Clara, quan l'obra general ja estava enllestida. El Portal de Santa Caterina, de Santa Clara i del Monar eren imprescindibles, atès que connectaven el Mercadal i tota la ciutat amb les principals vies de comunicació cap a migdia i ponent, els camins de Barcelona, de Vic í de Salt.
Tampoc es disposa de referències del Portal de Figuerola, cap al nord, fins ben entrat el segle XVI ni tampoc de les portelles que s'obrien cap a l'Onyar.
El 1431 s'esmenta una àpoca o rebut sobre unes obres de reparació fetes al [...] pontem constructum in vallo ante portalem vocatur de sancta Clara [...], és a dir, les obres del pont sobre el vall que hi havia davant el portal de Santa Clara. El fossar o vall ple d'aigua resseguia tot el recorregut de la muralla; per tant, davant els portals calien ponts per travessar-lo.

Detall de la part soterrada del baluard de Sant Francesc, avui incorporat en un aparcament

(Ampliar) - Detall de la part soterrada del baluard de Sant Francesc, avui incorporat en un aparcament.

La finalització de les obres. Les obres de la muralla del Mercadal, com les de la resta de la ciutat, van ser considerades sempre d'un interès superior al local; des del punt de vista dels monarques, afectaven tota la vegueria de Girona i els habitants; els qui no vivien dins el terme d'un castell tenien el dret de refugiar-s'hi en cas de perill. Aquest fet justificava que s'exigís a les poblacions de la resta de la vegueria que no depenguessin de cap altra fortalesa, la seva contribució econòmica a les obres. Aquesta actitud va desplaure a moltes comunitats, que provaren de resistir-se a les imposicions, sense gaire èxit.
El 1390, quan el rei Joan rebutjà l'apel·lació dels forans de la vegueria de Girona sobre la seva negativa a la contribució de les obres del Mercadal, una sentència d'uns mesos abans havia establert que els forans haurien de pagar en la proporció d'un sou i dos diners per cada tres sous que paguessin els habitants de la ciutat. També el 1402, el rei Martí imposà als habitants de la parroquia de Sant Martí Vell l'obligació de contribuir a les despeses de l'obra dels murs del Mercadal [...] operibus menium et vallorum ravalli seu Mercatalli civitatis Gerunde [...], d'acord amb un manament reial de l'any anterior. Per tant, no sembla que les obres estiguessin encara enllestides.
Després de 1402 no es disposa de més referències sobre obres de muralles al Mercadal durant molt de temps. Es desconeix si els terratrèmols de 1427 i 1428 hi tingueren cap efecte; és possible que la notícia d'obres de reparació del pont del portal de Santa Clara el 1431 hi tingués relació.

Portal de Girona. Pintura de Jaume Pons Martí. Entre 1873 i 1905

(Ampliar) - "Portal de Girona". Pintura de Jaume Pons Martí. Entre 1873 i 1905. Conformava l'accés al Baluard de Figuerola. Un altre quadre del mateix autor, conegut com a "Porta de Figuerola", també mostra aquest indret però des del punt de vista de sortida de la ciutat. L'accés es feia mitjançant un túnel de vuit metres de llargada.

L'any 1442 es tracta el finançament [...] de les obres faedores en los murs nous, torres, valls,fortalicis, deffencions necessaries e útils [...] en los murs nous de la dita ciutat, Mercadal e burch de Sant Pere [...], obres que havien tingut lloc el 1438 i que, pel context del document obres faedores en los murs nous, semblen més reformes que no obra nova.
A principi del XV els murs presentaven un aspecte enllestit i nou; per exemple el 1409, quan s'esmentava una feixa d'hort situada a Cuguçacs [...] dins las murallas novas [...] que limitava al sud amb la muralla migensant carrer allí passant [...]. Cal considerar que que aleshores ja les haurien acabat, si més no en els seus aspectes fonamentals: murs, torres, fossats i portals, atè que els monarques, que havien tramès dotzenes de lletres reials a les autoritats de la ciutat, moltes de les quals tractaven sobre els murs del Mercadal entre 1368 i 1402, no en tornarien a enviar cap més durant molt de temps (6).
El mur del Mercadal, modificat notablement en alguns sectors sobre les especificacions inicials del seu recorregut, sobretot al nord del Monar, havia estat aixecat en tres etapes; la primera entre 1368 i 1370, interrompuda per decisió reial; la segona, entre 1374 i 1376, viscuda per una ciutat amb senyals clars de recessió; la tercera, entre 1385 i 1389. però amb obres fins al 1402, o més tard, va ser la de l'impuls definitiu i va ser fonamental per al tancament del tram meridional del mur, que en el seu recorregut final, des del portal de Santa travessava a migdia dels horts del Corral, a l'alou de la Sagristia Segona, fins arribar a la riba de l'Onyar, tot seguint la riba nord del rec Cuguçacs; en canvi no es disposa de gaires referències sobre l'obra més al nord, el quart de circumferència que anava des del Monar fins a l'Onyar, al nord de la plaç;a de Sant Agustí. Una obra que culminà fonamentalment a causa de la constant tossuderia reial, encara que la conjuntura de diversos moments marcà aturades i arrencades, en què les causes militars, econòomiques i socials varen ser determinants.

Portal d'Àlvarez. 1896

(Ampliar) - Portal d'Àlvarez. 1896. S'obria al final del carrer Nou, l'antic carrer del Progrés, cap el que més tard seria la plaça del Marquès de Camps. Juli Vintró. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'ampliació del sector nord de la muralla del Mercadal. Moltes dades parlen, o bé del mur del Mercadal com un tot, o bé del sector meridional del mur; a grans trets l'arc comprès pels trams que anaven des del rec Monar, o lleugerament més avall, fins a la riba de l'Onyar, a l'altura del rec de Cuguçacs. El mur nord del Mercadal, que d'acord amb els capítols reials aprovats el 1368 havia d'anar fins al pont d'en Cardonet, avui de les Peixateries, acabà finalment molt més amunt, a la vora del tram final del rec de Figueroles, a l'extrem nord de l'actual plaça de la Independència, un canvi de més de cent cinquanta metres cap al nord que no es coneix quan es produí.
Tot aquest sector mai no s'arribà a urbanitzar, excepte els trams més propers a l'Onyar, i es mantingué com un espai d'hortes, amb algunes construccions com, per exemple, les cases, els patis i els horts que el 1384 Ramon Xammar tenia a l'Horta de Figuerola, a tocar de l'Onyar, al lloc avui ocupat per la plaça de la Independècia, però sense cap esment a la muralla, que s'hauria de situar al nord; possiblement el 1384 encara no hi era. En canvi, el document de l'Estima de 1535, encara esmenta la citada horta d'en Xammar i la limita, pel nord, amb la muralla, la qual cosa indica que el mur septentrional del Mercadal es bastí després de 1384, sense més precisions.
Les referències sobre la zona del darrer terç del segle XIV i principi del XV indiquen horts i recs situats a la zona, però cap d'ells situa o afronta cap propietat amb la muralla. En la darrera dècada del segle XIV les fonts comencen a fer-se més escasses. Sembla poc probable que aquest sector de la muralla no s'hagués aixecat, també, en el darrer terç del segle XIV, o a començament del segle XV com a molt tard, atès que les referències de les Cartes Reials sempre esmenten el mur del Mercadal com una obra unitària, feta al mateix temps; per altra banda hagués estat absurd deixar desprotegida la meitat nord del burg, aleshores la resta de l'obra documentada a la banda sud no hagués tingut cap utilitat, i difícilment es podria entendre la satisfacció expressada pel rei Joan en carta escrita el 15 de març de 1389, en què afirmava que les obres del mur del Mercadal s'havien enllestit.

Plànol actual del Mercadal sobre el qual s'han dibuixat les muralles medievals

(Ampliar) - Plànol actual del Mercadal sobre el qual s'han dibuixat les muralles medievals. Publicat a "La construcció de la muralla medieval del Mercadal en el darrer terç del segle XIV".

La muralla medieval.
(1) Portal d'en Vila. S'esmenta per primera vegada el 1443. Darrere el portal, ja dins el recinte, s'obria la plaça d'en Vila, d'on prové el topònim del portal. En Bernat Vila era un hostaler de final del segle XIV que regentava el seu negoci ubicat on ara s'aixeca el gratacels anomenat popularment "el bolet", a la plaça Salvador Espriu. L'emplaçament, al cap de la plaça, va afavorir que esdevingués un referent urbà. El nom va fer fortuna i es va aplicar a la plaça i al mateix portal de la muralla.
(2) Torre de la muralla. Les que es representen en el plànol s'han dibuixat a partir de la cartografia històrica gironina conservada des del segle XVII fins a principi del XX. Totes excepte aquesta. Malgrat que no se'n té constància documental, la seva presència es justifica, en l'aspecte teòric, perquè és l'únic angle mort i mal guarnit de la muralla del Mercadal. Aquest sector va ser transformat per la construcció del baluard de Sant Francesc i pel convent de Sant Francesc de Paula. Els canvis urbans van afectar la muralla fins al punt de fer desaparèixer la torre prematurament.
(3) Portal deis Flassaders o de Santa Caterina. Les primeres referències no remunten més enllà del segle XVI. Tanmateix, l'emplaçament sobre la confluencia de dos importants camins d'accés a la ciutat, el camí barcelonès, l'actual carrer Migdia, i el de Caldes, actual carrer de la Rutlla, són raons de pes per considerar que el portal existí des de la construcció de la muralla.
(4) Tram de muralla de Cuguçacs. No es va enderrocar fins al segle XX. La intervenció arqueològica arran de les obres de l'antic hospital de Santa Caterina, n'ha posat al descobert alguns trams.
(5) Portal de Santa Clara. Anomenat així per la proximitat del convent homònim que va romandre fora del recinte del Mercadal fins que la construcció dels baluards en el segle XVII, va obligar a desmantellar-lo per fundar una nova seu a l'interior del barri.
(6) Portal del Monar. S'esmenta el 1407. Regulava l'accés a la ciutat pel camí antic que seguia un traçat paral·lel al del rec Monar. Ambdós venien de Santa Eugènia i travessaven el Mercadal fins arribar a l'església de Santa Susanna, on el camí es connectava amb la xarxa urbana de carrers. El rec continuava i desguassava, tal com encara ho fa, a l'Onyar i una mica més al nord del pont de Pedra.
(7) Muralla nord del Mercadal. Ben coneguda gràficament per plànols i fotografies i molt poc documentalment. A l'estima de Girona de 1535 es constata que, bona part del tram, estava mig enderrocat, atès que les referències que fa del mur del sector sempre les acompanya amb el qualificatiu de "trencat".
(8) Portal de Figuerola. Es documenta a partir del segle XVI. El nom li prové del rec de Figueroles que ja s'esmenta en el segle XIII. Era un rec subsidiari del Monar que naixia de la Cadireta inferior, a l'actual carrer Tomàs Mieres, i regava les hortes de la banda nord del Mercadal abans de desembocar a l'Onyar prop de l'actual pont de Sant Agustí.
(9) Torre de Figuerola. No apareix mai en els documents baixmedievals. A diferència de les altres de la muralla del Mercadal, aquesta era més voluminosa i potent. S'avançava respecte del mur i era totalment independent. Conceptualment era molt semblant a la torre dels predicadors, rere el convent de Sant Domènec, o a la de Santa Llúcia a l'extrem nord de la muralla del burg de Sant Pere de Galligants.
Plànol i dades, publicats a "La construcció de la muralla medieval del Mercadal en el darrer terç del segle XIV".

Porta de Figuerola. Pintura de Jaume Pons Martí. Entre 1873 i 1905

(Ampliar) - "Porta de Figuerola". Pintura de Jaume Pons Martí. Entre 1873 i 1905. Conformava l'accés al Baluard de Figuerola. Un altre quadre del mateix autor, conegut com a "Portal de Girona", també mostra aquest indret però des del punt de vista de sortida de la ciutat. L'accés es feia mitjançant un túnel de vuit metres de llargada.

La construcció dels baluards al segle XVII. L’armament i les tàctiques militars s'havien transformat i, per tant, també ho havien de fer els sistemes defensius per tal d’adaptar-se o avançar-se a les tàctiques ofensives. Al segle XVII el panorama militar havia canviat radicalment amb relació a l’existent en època medieval, i les velles defenses de moltes ciutats ja no eren útils davant el nou armament. Les catapultes i onagres havien deixat pas als canons i morters i les ballestes i arcs, a les armes de foc. Les defenses altes i verticals no eren prou efectives contra uns projectils, tot sovint explosius, que podien crear-hi grans esvorancs i ocasionar ensorraments de trams sencers de muralla. Tampoc els passos de ronda i les torres, de dimensions sempre limitades, eren adequats per col·locar-hi canons o circular-hi amunt i avall amb les pesades municions. S’imposava, arreu d’Europa, un nou concepte de defensa, l’anomenat sistema Vauban en honor de l’enginyer francès que el va perfeccionar.
La invasió del 1652 havia comportat a Girona una sèrie de disposicions i mesures per part de les autoritats militars de la ciutat, que es materialitzaren amb la construcció dels baluards del Mercadal i els fortins de la part de muntanya. En primer lloc, varen disposar l'enderroc de tots els edificis fora muralla, amb l'objectiu d'evitar que poguessin ser utilitzats per l'exèrcit atacant en cas de setge. A més de les cases de Pedret, després del setge de 1653 es van enderrocar l'Hospital de Santa Caterina i els convents del Carme i de Santa Clara.

La muralla del Mercadal. Detall de 'Plan du Siège de Gironne par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809''

(Ampliar) - La muralla del Mercadal. Detall de "Plan du Siège de Gironne par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809". Bibliothèque nationale de France.

Després de l'enderroc es varen construir els baluards a la muralla del Mercadal; el 1654, el de Santa Clara, el de Sant Francesc es va construir el 1655, el del Governador, el de la Santa Creu i el de Figuerola, el 1676, i la lluneta de Bournonville el 1678. Així s'havien reforçat i completat les defenses del Mercadal, el 7 de gener de 1676. Alguns d’aquests baluards, com el de Santa Clara, Sant Francesc i de Figuerola, protegien, a més de la muralla, els portals d’accés a la ciutat des de la plana.
La construcció dels baluards també va afectar espais intramurs, atès que requerien de grans rampes d’accés per pujar-hi l’artilleria i les municions. La construcció del de santa Clara es troba en l’origen de l’enderrocament de la part occidental del carrer de Savaneres feta per tal de poder crear un espai obert per la rampa d’accés. Aquestes reformes varen configurar l’aspecte definitiu del perímetre emmurallat que es va mantenir fins a finals del segle XIX quan es va iniciar la segona fase de la història de les defenses de Girona; la destrucció d’una part important de les muralles i la degradació de la resta.

Vista des d'un punt elevat del baluard de Figuerola i del portal homònim. A l'esquerra, l'encreuament de l'avinguda de Jaume I amb el carrer Figuerola i a la dreta, l'avinguda Ramon Folch i el terraplè de la via del tren. 1895-1901

(Ampliar) - Vista des d'un punt elevat del baluard de Figuerola i del portal homònim. A l'esquerra, l'encreuament de l'avinguda de Jaume I amb el carrer Figuerola i a la dreta, l'avinguda Ramon Folch i el terraplè de la via del tren. 1895-1901. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El baluard de Sant Francesc. Va ser construït l’any 1655, amb una superfície de 4.400 m2, amb materials de l’enderrocat Hospital de Santa Caterina, i es localitza on actualment hi ha el Mercat del Lleó. El 1681 s'hi construí un cos de guàrdia. Algunes restes d'aquesta construcció varen ser utilitzades de base al monument als defensors de la ciutat durant el setge de 1808-1809.
El baluard de Santa Clara. Es va construir el 1654 amb una superfície de 7.042 m2 i amb carreus del primer convent de Santa Clara on actualment es troba l’edifici de la Policia Municipal, davant de l’edifici d’Hisenda fins el passatge d’Emili Blanc i els carrers Álvarez de Castro, Ferran Agulló i Bernat Bacià. L'any 1808 s'hi va instal·lar una fàbrica de municions i, durant els setges napoleònics disposava de vuit canons i dos morters. A començament del primer setge napoleònic, el 1808, les tropes franceses van endinsar-se-hi però van ser expulsats ràpidament pel regiment Ultònia recolzat pels civils i clergues. Un cop acabada la Guerra del Francès (1808-1814) va servir de dipòsit d’intendència. Finalment, va ser enderrocat entre els anys 1932 i 1936.
El baluard del Governador. Va ser acabat de bastir el 7 de gener de 1676. Es va construir a la Gran Via de Jaume I on es troba situada la Cambra de Comerç, amb una superfície de 6.622 m2. La seva funció més important era servir de magatzem i polvorí. Durant la Guerra del Francès tenia assignats deu canons i un morter. Finalment, va ser destruït entre els anys 1932 i 1936.
El baluard de Santa Creu. Ocupava la situació de l'antic cinema Ultònia situat al carrer dels Artillers, al costat del centre educatiu Joan Bruguera, i va ser construït l'any 1676, amb una superfície de 2.139 m2. El 1690 s'hi construí un cos de guàrdia i unes cavallerisses. Aquest baluard, que va ser enderrocat al 1908, comptava amb set canons durant els setges napoleònics. Durant les obres d'ampliació de l'hotel Ultònia varen sortir a la llum els fonaments i part de la construcció.
El baluard de Figuerola. Es localitzava a prop del l'Onyar i comprenia l'actual plaça de la Independència i el carrer Real de Fontclara. Va ser construït l'any 1676, amb una superfície de 4.900 m2. Al 1690 es va incorporar un estable de cavalls al seu interior. L'any 1905 es va enderrocar el portal de Figuerola, i al 1908, el baluard.
La Lluneta de Bournonville es va construir el 1678 i tenia com a finalitat cobrir el angles morts de l'ampli espai descobert entre el baluard de Figuerola i el de Sant Pere. El seu nom es posà en honor a Alexandre de Bournonville, virrei de Carles II. Estava situat a la Devesa, on el 1960 s'hi va ubicar un mercat de bestiar.

Lluneta de Bournonville. Construcció defensiva de finals del XVII. En aquest espai és on es construiria el mercat del bestiar de la Devesa. 1900-1930

(Ampliar) - Lluneta de Bournonville. Construcció defensiva de finals del XVII. En aquest espai és on es construiria el mercat del bestiar de la Devesa. 1900-1930. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'enderrocament de les muralles del Mercadal. Al barri del Mercadal es conventraven, a mitjans segle XIX, la instal·lació de fàbriques que confegirien una nova Girona: les turbines de la família Planas, el gas de Bosch i Barrau, el paper continu de La Gerundense... Tot plegat dibuixava un nou escenari que propiciava l'existència de veus que s'obrien als nous temps i que feia inevitable l'enderrocament dels murs defensius.
El 7 de maig de 1895 el rei Alfons XIII signà una llei mitjançant la qual Se autoriza al Ministerio de la Guerra para entregar al Ayuntamiento de Gerona la parte de muralla comprendida entre los baluartes de Sant Francisco de Paula y el de Figuerola. Tanmateix especificava que El ayuntamiento procederá a la demolición de la expresada muralla [...] y los terrenos procedentes de la demolición [...] sus fosos y terrenos anexos, se cederán gratuitamente al Ayuntamiento de Gerona.

Visita oficial del president de la Generalitat Francesc Macià i del president del govern Manuel Azaña a Girona. Manuel Azaña, Francesc Macià, Miquel Santaló i altres autoritats locals a la tribuna construïda en el baluard de Santa Clara durant l'acte simbòlic en que es fa lliurament dels baluards a la ciutat. Al fons, la casa Gispert Saüch. 19 de desembre 1931

(Ampliar) - Visita oficial del president de la Generalitat Francesc Macià i del president del govern Manuel Azaña a Girona. Manuel Azaña, Francesc Macià, Miquel Santaló i altres autoritats locals a la tribuna construïda en el baluard de Santa Clara durant l'acte simbòlic en que es fa lliurament dels baluards a la ciutat. Al fons, la casa Gispert Saüch. 19 de desembre 1931. Josep Maria Sagarra. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'any 1901 es va iniciar l'enderrocament de la muralla del Mercadal i no finalitzarien fins al començament de la Guerra Civil. Es va començar pel tram entre la plaça de la Independència i el carrer del Nord. El 1905 s'aprovà arribar fins el baluard de la Santa Creu, i el 1908 fins el baluard del Governador. La via resultant dels treballs va ser batejada com "carrer 20 de juny". El 1905 també va ser derruït el portal de Figuerola.
L'últim tram enderrocat de la muralla del Mercadal va ser el comprès entre el baluard de Santa Clara i el baluard de Sant Francesc, el 1930. La lluneta de Bounonville va ser comprada de forma simbòlica per l'Ajuntament, on va instal·lar el mercat de bestiar.
(El text està basat en diversos treballs esmentats a la bibliografia, especialment en la part del bastit medieval, pel seu interès i detall, en "La construcció de la muralla medieval del Mercadal en el darrer terç del segle XIV", de J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, Ll. Pallí i J. Sagrera).

El president Azaña amb una piqueta de plata inicia simbòlicament l'enderrocament dels baluards de Girona, acompanyat del president de la Generalitat Francesc Macià i l'alcalde Miquel Santaló, el 19 de desembre de 1931

(Ampliar) - El president Azaña amb una piqueta de plata inicia de forma simbòlica l'enderrocament dels baluards de Girona, acompanyat del president de la Generalitat Francesc Macià i l'alcalde Miquel Santaló, el 19 de desembre de 1931. Ajuntament de Girona. CRDI


Notes

(1) - [...]E diu lo poeta que no és menor virtut retenir e conservar ço que és guanyat, que guanyar de novell. Per que us preguem, per conservació de nostra corona, vullats fer tres coses, la primera que vosaltres, ciutats e viles nostres, vos vullats les enfortir de murs e de valls, e vosaltres, prelats e clergues, ricshomens e cavallers, així mateix farats vostres llocs enfortir, per tal que enemics, no aquestes gents robadores que són ajustades en lo món, no puixen a Nós deshonrar e a vosaltres damnificar [...]. Publicat a "La construcció de la muralla medieval del Mercadal". - Tornar al text

(2) - El capbreu dels censos que el 1388 rebia l'Hospital Nou al seu veïnat ofereix la imatge d'un petit barri d'unes quaranta cases i espais d'obradors i hortes que estaven condemants a desaparèixer quan esdevingué extramurs. - Tornar al text

(3) - A partir de 1368 així l'anomenaven les Lletres reials i el 1372, per primera vegada, un document gironí esmentava un hospici (casa i solar) situat ...en lo Mercadal de Gerona en lo Carrer y en lo cap inferior del Carrer dels Canaders; fins aleshores mai el carrer de Canaders i tot el sector urbà a migdia del convent de Sant Francesc havia estat definit així; eren coneguts pels noms de Fontanilles i Cuguçacs. - Tornar al text

(4) - No s'ha conservat text, només d'algunes referencies indirectes, entre les quals les cites als obrers o responsables de la construcció; els ciutadans Bartomeu d'Avellaneda, Ramon Calvet i Berenguer Vilar. - Tornar al text

(5) - El treball a les obres es repartia entre els mateixos vïns del barri, que devien treballar formant grups o brigades sota la direcció dels mestres d'obra i dels obrers o encarregats; cadascú havia de col·laborar en proporcions variables de treball, jornals migjornals, de ben segur inversament a la seva condició econòmica, la qual cosa planteja que les talles també es poguessin pagar en treball, si més no, en part, i que els ciutadans benestants n'estiguessin exempts. La participació en els treballs públics era una obligació de tots els habitants ben coneguda des de l'antiguitat, les dites operae i munera sordida, esmentades en els textos jurídics des del baix imperi romà. A Catalunya, en època carolíngia, diversos textos recordaven l'obligació del servitium dels habitants dels llocs envers les autoritats públiques. El servitium sembla correspondre al conjunt de treballs d'utilitat pública, entre els quals hi haurien els de fortificació. Publicat a "La construcció de la muralla medieval del Mercadal". - Tornar al text

(6) - La cronologia sobre l'obra de la muralla del Mercadal ha estat expressada per autors com Pere Freixas [...] Pel que fa al Mercadal [...] l'any 1368 hom disposà l'aixecament d'una nova muralla [...] l'obra no s'arribà: a completar fins la darreria del XIV i començaments del següent [...], o Christian Guilleré, amb una opinió semblant sobre els moments finals de la construcció de la muralla de Mercadall [...] Els anys 1380 es van recaptar diverses talles particulars al Mercadal per al finançament de la muralla, que segurament no es va acabar abans del començament del segle XV [...], en contrast amb altres opinions, com la de Fernández i Trabal i altres autors, d'una continuïtat de les obres fins ben entrat el segle XV, que no cal confondre amb les reformes citades el 1442 o les importants reconstruccions que van caldre durant i després de la guerra civil de 1462 a 1472. Extret de "La construcció de la muralla medieval del Mercadal". - Tornar al text


Bibliografia bàsica

● "La muralla de Girona". Jaume Prat i Pons, Jordi Pericot i Dilmé. Ajuntament de Girona, 2008.
● "La muralla de Girona. Fotografies, 1877-2002". Col·lecció Fotografia a Girona, 1. Ajuntament de Girona, 2002.
● "La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament". David Iglésias i Franch. Ajuntament de Girona, 2003.
● "La construcció de la muralla medieval del Mercadal en el darrer terç del segle XIV". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, Ll. Pallí, J. Sagrera. Annals Gironins. 2008
● "Les muralles de Girona. Integració d'un patrimoni com element de revalorització d'un entorn urbà". Francesca Jiménez i Lluís Palahí. Girona, 2010.
● "Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial". Lluís Cortada i Colomer. Institut d'Estudis Catalans, 1998.
● "L'arquitecte, l'arquitectura i la ciutat: Girona, 1760-1835". Ramon Ripoll i Masferrer. L'Abadia de Montserrat, 2005.


  • Itinerari de la muralla - Index d'articles i reportatges fotogràfics, antics i actuals, que permeten recórrer d'una forma virtual les muralles de Girona, i serveixen de guia històrica d'aquest patrimoni de la ciutat.

  • El baluard de Sant Francesc - Article històric sobre la construcció defensiva del Mercadal.



  • Bertrand de Guesclin, capità de les Companyies Blanques

    (Ampliar) - Bertrand de Guesclin, capità de les Companyies Blanques. Miniatura de "La chanson de Bernard du Guesclin" (detall). British Library.

    Concòrdia entre la ciutat de Girona, d'una part, i les universitats i parròquies foranes de la vegueria i batllia de Girona, de l'altra, sobre la contribució a les despeses de construcció de les noves muralles del Mercadal. 24 de gener 1390

    (Ampliar) - Concòrdia entre la ciutat de Girona, d'una part, i les universitats i parròquies foranes de la vegueria i batllia de Girona, de l'altra, sobre la contribució a les despeses de construcció de les noves muralles del Mercadal. 24 de gener 1390. Llibre Vermell de la ciutat de Girona. Ajuntament de Girona.

    Constructor

    (Ampliar) - Constructor (1426–1549). Stadtbibliothek Nürnberg. Viquipèdia

    Dovella corresponent a la clau d'una de les portes de la Muralla del Mercadal, trobada a la plaça Marquès de Camps, que reprodueix l'escut de la ciutat de Girona. Es conserva al pati del Museu d'Art

    (Ampliar) - Dovella corresponent a la clau d'una de les portes de la Muralla del Mercadal, trobada a la plaça Marquès de Camps, que reprodueix l'escut de la ciutat de Girona. Es conserva al pati del Museu d'Art. Jordi Puig. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Pere III a Pere Pallarès, batlle de Girona. Li mana que cessin les obres del mur que s'havien començat en el raval del Mercadal per no perjudicar les dels murs principals de la ciutat, revocant així una altra lletra del passat dia 23 de març. 17 d'abril 1370

    (Ampliar) - Pere III a Pere Pallarès, batlle de Girona. Li mana que cessin les obres del mur que s'havien començat en el raval del Mercadal per no perjudicar les dels murs principals de la ciutat, revocant així una altra lletra del passat dia 23 de març. 17 d'abril 1370. Lletres reials. Ajuntament de Girona.

    Pere III el cerimoniós, 1345. Obra de Jaume Cascalls. Catedral de Girona

    (Ampliar) - Pere III el cerimoniós, 1345. Obra de Jaume Cascalls. Catedral de Girona. Viquipèdia.

    Pere III al batlle, jurats i Consell de la ciutat de Girona. Els ordena que obliguin els habitants del raval de Girona, dit el Mercadal, a fer complir la provisió reial que els exigeix pagar la dotzena part de la quantitat que resta a satisfer dels set mil florins corresponents a la talla aplicada a la construcció dels murs, atès que encara no ho han fet. 25 de juny 1386

    (Ampliar) - Pere III al batlle, jurats i Consell de la ciutat de Girona. Els ordena que obliguin els habitants del raval de Girona, dit el Mercadal, a fer complir la provisió reial que els exigeix pagar la dotzena part de la quantitat que resta a satisfer dels set mil florins corresponents a la talla aplicada a la construcció dels murs, atès que encara no ho han fet. 25 de juny 1386. Primera pàgina. Lletres reials. Ajuntament de Girona.

    Croat de Pere III

    Croat de Pere III. Anvers: PETRVS:DEI:GRACIA:REX. Revers: CIVITAS BARCENONA. Viquipèdia.

    Retrat atribuït a Pere el Cerimoniós, Obra de Jaume Mateu

    (Ampliar) - Retrat atribuït a Pere el Cerimoniós, Obra de Jaume Mateu. Viquipèdia.

    Segell de Pere III

    Segell de Pere III, 1361. Arxiu Comarcal de l'Urgell.

    Signatura del rei Joan I el Caçador (1350 - 1396)

    Signatura del rei Joan I el Caçador (1350 - 1396). Viquipèdia.

    El rei Joan I el Caçador (1350 - 1396)

    El rei Joan I el Caçador (1350 - 1396). Rotlle genealògic del Monestir de Poblet, 1400. Viquipèdia.

    Signatura del rei Martí I l'Humà (1356 -1410)

    (Ampliar) - Signatura del rei Martí I l'Humà (1356 -1410). Viquipèdia.

    El rei Martí I l'Humà (1356 - 1410)

    El rei Martí I l'Humà (1356 - 1410). Rotlle genealògic del Monestir de Poblet, 1400. Viquipèdia.

    Arquer francès de les tropes de Gastó de Foix, 1462. Dibuix de Fèlix Xunclà, 2000. Diverses fonts iconogràfiques mostren arquers francesos de l'inici del tercer quart del segle XV habillats i armats tal com es mostra al dibuix. En aquest cas es mostra amb un arc curt, reservant el llarg per a l'oficial.

    16 de novembre de 1592. Rafael Cerdà, mercader de Girona, ven a Gaspar Ord, botiguer de robes de Girona, un hort situat al Mercadal superior, prop del Portal de Figaroles

    (Ampliar) - 16 de novembre de 1592. Rafael Cerdà, mercader de Girona, ven a Gaspar Ord, botiguer de robes de Girona, un hort situat al Mercadal superior, prop del Portal de Figaroles. Biblioteca de Catalunya.

    Soldat d'infanteria de les tropes del Principat, 1462. Dibuix de Fèlix Xunclà, 2000. La figura està basada tan en allò que es refereix a la vestimenta com a l'armament en diverses representacions iconogràfiques contemporànies.

    Treballadors fortificant una ciutat. Segle XIV

    (Ampliar) - Treballadors fortificant una ciutat. Segle XIV. Osterreichische nationalbibliotethek, Viena. Viquipèdia.

    Plànol del Mercadal a principis del segle XV.  Les muralles ja enllestides tancaven completament el perímetre del barri

    (Ampliar) - El Mercadal a principis del segle XV. Les muralles ja enllestides tancaven completament el perímetre del barri. Extret de "Història urbana del Mercadal de Girona. Dels orígens a la fi de l'Edat Mitjana".

    Capità d'arquers francesos de les tropes de Gastó de Foix. Dibuix de Fèlix Xunclà, 2000. S'ha representat seguint els detalls d'una miniatura contemporània del Palau dels Uffizi, Florència, amb un arc llarg, i considerablement armat, amb punyal, espasa i armadura damunt una cota de malles.

    Detall de 'Carte manuscrite des environs de Gironne avec le plan de la ville. 1600-1699'

    (Ampliar) - Detall de "Carte manuscrite des environs de Gironne avec le plan de la ville. 1600-1699". Les muralles d'una i altre riba de l'Onyar es contemplen com un tot. Bibliothèque nationale de France.

    Detall del baluard de Sant Francesc, actualment monument al defensors de Girona durant el setges napoleònics

    (Ampliar) - Detall del baluard de Sant Francesc, actualment monument al defensors de Girona durant el setges napoleònics.

    Alexander de Bournonville (1616-1691)

    (Ampliar) - Alexander de Bournonville (1616-1691). Viquipèdia.

    El lloctinent Alexandre de Bournonville, duc de Bournonville, als jurats de la ciutat de Girona. Els avisa perquè reparin la muralla del Mercadal per tal que es protegeixin millor dels francesos, atès que actualment presenta una qualitat deficient. 4 de juny 1684

    (Ampliar) - El lloctinent Alexandre de Bournonville, duc de Bournonville, als jurats de la ciutat de Girona. Els avisa perquè reparin la muralla del Mercadal per tal que es protegeixin millor dels francesos, atès que actualment presenta una qualitat deficient. 4 de juny 1684. Lletres reials. Ajuntament de Girona.

    Los franceses intentan asaltar la ciudad de Gerona y son rechazados en el baluarte de Santa Clara. Gravat de 1861

    (Ampliar) - Los franceses intentan asaltar la ciudad de Gerona y son rechazados en el baluarte de Santa Clara. Gravat de 1861. J. serra. SGDAP - Ajuntament de Girona.

    Ataque de las tropas francesas al baluarte de Santa Clara. Correspón a l'atac del 20 de juny de 1808. Gravat de 1909

    (Ampliar) - Ataque de las tropas francesas al baluarte de Santa Clara. Correspón a l'atac del 20 de juny de 1808. Gravat de 1909. SGDAP - Ajuntament de Girona.

    Memòries del general Duhesme dels setges de Girona durant la Guerra del Francès. 1826

    (Ampliar) - Memòries del general Duhesme dels setges de Girona durant la Guerra del Francès. 1826. Hi descriu l'estat en què les tropes napoleòniques varen trobar les defenses del Mercadal. Bibliothèque nationale de France.

    Croquis d'un baluard tipus

    (Ampliar) - Croquis d'un baluard tipus. Dibuix de Jordi Pericot.

    Detall del baluard de Sant Francesc, actualment monument al defensors de Girona durant el setges napoleònics

    (Ampliar) - Detall del baluard de Sant Francesc, actualment monument al defensors de Girona durant el setges napoleònics.

    El mariscal Charles Pierre François Augereau, duc de Castiglione, responsable de la organització que establiren els francesos a Girona durant la ocupació. (Vikipèdia)

    Tambor major del regiment Ultònia, de guarnició a Girona durant la Guerra del Francès

    (Ampliar) - Tambor major del regiment Ultònia, de guarnició a Girona durant la Guerra del Francès. Dibuix de Joaquim Pla.

    Pany del baluard posat al descobert durant les obres. Fotografia presa el 5 de juliol de 2011.

    Pany del baluard posat al descobert durant les obres. Fotografia presa el 7 de juliol de 2011.

    Granader dels exèrcits napoleònics, 1808, un dels cossos presents als setges de Girona de 1808-1809. Dibuix de Bellange (1800-1866), al llibre de P.M. Laurent de L'Ardèche "Histoire de Napoleon", 1843. (Vikipèdia)

    Ampliar
    (Ampliar) - Plànol de la situació del baluard de Sant Francesc. Gentilesa de Jordi Pericot i Dilmé

    La Porta de Figuerola de Girona a principis del segle XX

    (Ampliar) - La Porta de Figuerola de Girona a principis del segle XX. Autor desconegut. Museu d'Història de Girona.

    Monumento á los héroes de 1808-1809. Acte de descobriment de les dues làpides col·locades al peu del monument. 7 de novembre de 1909

    (Ampliar) - Monumento á los héroes de 1808-1809. Acte de descobriment de les dues làpides col·locades al peu del monument. Restes del baluard de Sant Francesc. 7 de novembre de 1909. Artur Girbal i Balandru. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Escut i placa del baluard de Sant Francesc amb motiu de la la seva construcció. La inscripció resa el següent: Iván del Castillo, Capitán General de la Artillería del reyno de Cordova y Governador de les armas desta plaza de Gerona y sus fronteras me fecit. Año 1655. 1911-1936

    (Ampliar) - Escut i placa del baluard de Sant Francesc amb motiu de la la seva construcció. La inscripció resa el següent: "Iván del Castillo, Capitán General de la Artillería del reyno de Cordova y Governador de les armas desta plaza de Gerona y sus fronteras me fecit. Año 1655". Aquest escut va ser substituït per un d'España. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Detall del baluard de Sant Francesc, actualment monument al defensors de Girona durant el setges napoleònics

    (Ampliar) - Detall del baluard de Sant Francesc, actualment monument al defensors de Girona durant el setges napoleònics.


    -----------Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés