La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La "grip espanyola". La grip de 1918 va ser la pitjor epidèmia de la història; va provocar més de cinquanta milions de morts a tot el món, molts més dels que havia provocat la pesta a l’Edat Mitjana. Els moviments de tropes de la Primera Guerra Mundial a Europa varen afavorir notablement la seva ràpida expansió. A l’Estat espanyol hi va arribar per la frontera francesa i els ports, sobretot arran del retorn massiu dels veremadors que havien anat a a França durant la guerra i que deixaven el lloc als soldats que també tornaven.
Entre els primers consells sanitaris que es donaven hi havia el glopeig d'antisèptics, la neteja de les mans i el nas i les preses de quinina. Entre el maig i el juny de 1918, a tot l’Estat espanyol ja havien contret la malaltia més de vuit milions de persones, però la revifalla de la tardor, coincidint amb el retorn de treballadors i soldats, no només va afectar un nombre més elevat de persones, sinó que va ser molt més mortífera i va afectar no tant sols els més vulnerable, criatures i gent gran, sinó sobretot adults sans d’entre vint i quaranta anys.

Dona enllitada a l'hospital de Santa Caterina. 1919

(Ampliar) - Dona enllitada a l'hospital de Santa Caterina. 1919. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Les autoritats sanitàries anaven tan perdudes, que no tenien ni tan sols nom per definir las malaltia. Els primers casos es van confondre amb el tifus o el còlera, fins i tot alguns van arribar a considerar que era la pesta. Quan el contagi ja s’havia escampat per tota la península, els diaris seguien sense posar-se d’acord sobre com referir-se a “l’epidèmia de moda”. En deien “grippe”, o dengue, influenza, coqueluche i trancazo. Alguns van començar a anomenar-la “el soldat de Nàpols”, per la cançó d’una sarsuela molt popular a l’època, però es va acabar denominant “grip espanyola”, perquè a Espanya la neutralitat bèl·lica va evitar la censura del dolor a la rereguarda.

El 'soldat de Nàpols'

(Ampliar) - El 'soldat de Nàpols'. Caricatura de Lorenzo Aguirre, publicada a 'El Fígaro' el 25 de setembre de 1918.

La grip a Girona. La grip va arribar a les comarques de Girona, com a la resta del país, en dues onades, una primera al juny, i una segona a la tardor, que resultaria especialment virulenta i acabaria provocant centenars de morts. El 3 de setembre del 1918 el 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias' informava que "Según noticias, va recrudeciendo la epidemia de grippe en distintos puntos de la provincia". Era al pic de la segona onada, que a final d’any encara desconcertava metges, polítics i clergues. Mentrestant els farmacèutics anaven dispensant preparats a base de quinina o iode, xarops per a la tos, píndoles reconstituents, laxants, diürètics i oli camforat per mitigar el pànic de la població.
Aquell novembre sol, segons l’'Heraldo de Gerona', a Palafrugell havien mort de grip 21 persones, i 218 més estaven infectades (1). A finals d’octubre, havia fet estralls a Llagostera i la Vall d’Aro, on el corresponsal del mateix diari assegurava que dos terços de la població tenien la grip. A tota la demarcació, la mortalitat per causa de la grip havia passat aquell any d’una mitjana estable d’entre deu i vint casos al mes, sobtadament, als dos-cents del setembre, que a l’octubre ja s’havien multiplicat fins arribar als 661 morts.

Sala de consulta de l'hospital de Santa Caterina. 1920-1930

(Ampliar) - Sala de consulta de l'hospital de Santa Caterina. 1920-1930. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

A partir del novembre, el Registre Civil ja no facilitava dades demogràfiques per evitar l’alarma social, i l’escassa informació filtrada per les autoritats, en lloc de la calma, incitava cada vegada més a la desconfiança i la confusió.
La Junta Provincial de Sanitat, incapaç de trobar, no ja un remei, sinó ni tan sols una explicació a l’elevada mortaldat que causava el brot, entre les mesures preventives que va adoptar hi havia l'endarreriment de l'inici de curs en diferents centres escolars, i el tancament de teatres i recintes on es feien espectacles públics, per evitar que la concentració de persones que hi havia afavorís el contagi. A finals de setembre entrava en vigor una disposició del Governador civil sobre el tancament de teatres i cinemenes, i la prohibició de tota mena d'espectacles o reunions que impliquessin aglomeracions de públic en locals tancats, i als diaris i en cartells que es penjaven als carrers apareixien recomanacions de les autoritats sobre hàbits higiènics i sanitaris per mirar de frenar l'expansió de la malaltia.

Durant els anys següents varen aparèixer nombrosos productes preventius de la grip

(Ampliar) - Durant els anys següents varen aparèixer nombrosos productes preventius de la grip. Publicat a 'LAutonomista'.

Les autoritats sanitàries també van acordar la suspensió de les Fires de Sant Narcís (2), una possibilitat que s'havia plantejat a primers d'octubre i que es va ferrealitat el dia 16: "La Junta provincial de Sanidad en sesión de ayer acordó aplazar las ferias de San Narciso, cumpliendo órdenes de la superioridad; no porque el estado sanitario de la ciudad sea malo, sino como medida de prudencia". També es va prohibir la visita als cementiris el dia dels morts i fins i tot la missa del Gall la nit de Nadal, tot i que la varen autoritzar el matí de l’endemà. El dia abans, 23 de desembre, a la mateixa Catedral, el bisbe Francesc Mas va celebrar un solemne funeral de pontifical en memòria d'onze capellans de les comarques gironines que havien mort per culpa de la grip, convocat mitjançant una gran esquela a la portada del 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias'. La mesura que va aixecar més protestes va ser l’ordre de tancament dels cines, cafès i teatres, del 20 de setembre.

Anunci d'un suposat remei contra la grip

(Ampliar) - Anunci d'un suposat remei contra la grip publicat al 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias'. 6/11/1918.

La grip remetia, però no havia desaparegut. Hi hauria encara més brots el 1919, i els nous conats es farien notar sobretot a principis de 1920. A més d’un poble, aquell any van haver de tornar a tancar les escoles, com a Vilobí, Torroella de Fluvià i Sant Hilari Sacalm, i el 27 de gener 'El Norte' informava que a Girona la meitat dels alumnes l’havien contret, així com bona part dels nens de l’Hospici, tot i que la malaltia era ja menys greu. A Cassà de la Selva, on havien tancat fins i tot les fàbriques, els obrers tornaven a la feina a finals de gener.
Fonts oficials van xifrar en 199 les víctimes mortals per la grip a les comarques gironines el setembre del 1918, una xifra que es va disparar fins a les 661 el mes d'octubre, i això tenint en compte que Girona no va ser dels indrets on es va manifestar de manera més virulenta. En els mesos posteriors la xifra de víctimes es va anar reduint, i també es van relaxar els controls que s'havien anat imposant, de manera que es va posar en marxa el curs escolar als centres on havia quedat paralitzat, es va aixecar la suspensió dels espectacles públics i es van reobrir els cinemes, però la normalitat trigaria a tornar.


LA GRIP A GIRONA PER DATES

SETEMBRE Preocupació per l'epidèmia de grip. Els metges recepten purgues, dieta, netedat, fugir d’aglomeracions en espais closos i profilaxi general. Queixes al consistori per la insalubritat general als carrers i a l’escorxador, per les aigües brutes i els pous secs, pels animals morts deixats a cel obert al Portal de França a fi d’abastir un adober de dit lloc. Es desinfecten les casernes i els domicilis dels difunts on hi ha hagut contagi gripal. L’Hospital Provincial habilita sales extres per acollir més malalts i en denega l’entrada als visitants. L’alcalde Frederic Bassols i Costa dicta un ban amb mesures preventives, com evitar multituds en llocs tencats. Joaquim Oviedo i Albert, militar, regidor municipal i empresari del Teatre Principal, hi organitza un ball. Això provoca que s’obri una bústia pública perquè els veïns denunciïn els incompliments del ban, iniciativa que pren un gran èxit.

OCTUBRE L’Institut Provincial i l’Escola Normal posposen l’inici de curs. Tanquen les acadèmies i les classes en algunes escoles privades i al Seminari Diocesà. Es pengen grans cartells a diversos punts de la ciutat amb els consells higiènics publicats per la Mancomunitat de Catalunya. L'Ajuntament divulga un ban amb diverses mesures restrictives. De 20 monges assistencials que té l’Hospital Provincial n’hi ha 7 que fan llit. El bisbe demana als fidels penitència i oració. Alarmats per la impressionant mortaldat causada per la grip, es recorre a la tintura de iode. L’Ajuntament suspèn les Festes de Sant Narcís i els Jocs Florals atesos els dictàmens de Sanitat i l’ordre governativa de no celebrar espectacles públics. No es deixen fer festes de carrer però permeten obrir cafès, tavernes i alguns teatres; també es mantenen actius els mercats de verdures i atuells, i les fires de bestiar. El diari 'El Autonomista' i el 'Centro de Unión Republicana' obren sengles subscripcions populars per a auxiliar les famílies necessitades i els seus malalts.

NOVEMBRE El mes d’octubre va haver-hi 109 defuncions per causes diverses quan la mitjana voltava tan sols les 55. Pel novembre, tot i ja sumar 38 víctimes de grip, el descens general de contaminació anima la Junta de Sanitat a deixar iniciar el curs acadèmic. El Seminari Diocesà obre les aules. S’omplen els cines i engeguen els espectacles públics. Se segueixen recollint iniciatives, com obres de teatre o dècims de Nadal, per a ajudar les famílies necessitades amb engripats.

DESEMBRE El novembre passat el virus causà 65 morts i aquest mes els engripats i decessos remunten; només en 18 dies s'han produït 34 morts. L’Escola Normal de mestres té 6 professors i molts d’alumnes allitats i tanca. Algunes escoles també fan el mateix. Es demana prevenció i higiene però no s’adopten mesures severes. Es demana que l’Ajuntament revisi les tarifes dels metges col·legiats i alhora que els metges municipals assisteixin als necessitats encara que aquests no constin inscrits com a “pobres de solemnitat”. Els hospitals civil i militar estan saturats; els metges militars van saturats per la tropa de la caserna d’Artilleria abatuda per la grip i per la brutícia, al contrari de l’estat sanitari del Regiment d’Àsia que està apostat a Sant Domènec.
El dia 21 se celebren els Jocs Florals que s’havien anul·lat per Fires. L’endemà diumenge es publica una gran esquela a la portada del 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias' on el bisbe, el capítol i tot el clero conviden els fidels a la Catedral per a un solemne funeral pontifical en memòria dels 11 capellans de la diòcesi traspassats durant el pic de l’epidèmia. La grip i les defuncions recreixen. L’índex de mortalitat duplica el de natalitat. Hi ha tants enllitats a la ciutat que el dia 24 se suspèn la missa del gall, i el Nadal passa molt desapercebut. L’Ajuntament rep crítiques per la seva desídia. Amb el tercer brot, que va ser més suau per a molts, va acabar l'epidèmia.
Fonts: 'El Autonomista' i 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias'.
Biblioteca de Girona.

Sanitat. La grip. 1987

(Ampliar) - Sanitat. La grip. 1987. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - El 15 de setembre la premsa gironina informava que "El ministro de la Gobernación ha telegrafiado al Gobernador civil de esta provincia dándole instrucciones para evitar que la grippe adquiera caracteres graves complicándose con las epidemias reinantes en Francia", i precisava algunes de les mesures que s'havien adoptat, bona part de les quals passaven per la prevenció i pel reforçament de les mesures de control a les fronteres: "Se recomienda a los pueblos el posible aislamiento de los enfermos, el evitar la aglomeración de gentes en sitios cerrados que faciliten el contagio y las medidas de desinfección y profilaxis general, propias en estos casos. Los inspectores provinciales de Sanidad acuden por orden de la Inspección general del Ramo a los pueblos epidemiados, con el fin de confirmar la naturaleza de la enfermedad y tomar las medidas necesarias para evitar la propagación del mal.[...] En la estación de Port-Bou existe, por su importancia, un personal numeroso de médicos reconocedores, personal numeroso de estufas y otros medios suficientes de desinfección y un pequeño hospital de aislamiento para enfermos sospechosos". (Tornar al text)

(2) - El 27 d'octubre, el 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias' publicava a la seva portada un missatge del Bisbe de Girona, Francesc Mas, en el qual elogiava la decisió de les autoritats i convidava a convertir la diada de Sant Narcís en una jornada de pregària: "Las lamentables circunstancias sanitarias que estamos atravesando han sugerido la laudable disposición de suspender, por este año, las tradicionales ferias y fiestas que celebra esta Inmortal Ciudad. [...] Nos, considerando la protección que siempre ha dispensado el Santo a la Ciudad, y los graves peligros de que la ha librado, [...] hemos dispuesto que la fiesta religiosa del día 29 se convierta en día de oración y rogativa, implorando de Dios, por intercesión de San Narciso, el cese de la epidemia actual que tantas víctimas causa". Malgrat la suspensió de les Fires, el 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias' publicava el 31 d'octubre que "anteayer acudió mucha gente forastera que llenaba las calles y paseos y también la iglesia de San Félix para visitar el cuerpo incorrupto de San Narciso. Igualmente se vio concurrida la feria de ganados, instalada en el paseo de San Francisco, haciéndose numerosas transacciones". (Tornar al text)


Bibliografia

- "La grip que tenia mal nom". Eva Vázquez. Article publicat al Punt Avui el 15 gener de 2018.
- "Girona 1918. Sense fires per culpa de la grip". Alfons Petit. Article publicat al Diari de Girona el 3 de novembre de 2018.
- "La 'grip espanyola' que no era espanyola". Carles Ribera. Article publicat al Punt Avui el 29 d'abril de 2009.
- "La Girona de la Restauració (1874-1923)". Joan Puigbert i Busquets. 1995. Quaderns d'Història de Girona. ISBN 84-86812-49-6.


Autoretrat amb la grip espanyola. Edvard Munch, 1919

(Ampliar) - Autoretrat amb la grip espanyola. Edvard Munch, 1919. Viquipèdia.

Indicacions contra la grip. 17/10/1918

(Ampliar) - Indicacions contra la grip. Diario de Gerona de Avisos y Noticias. 17/10/1918.

Anunci de productes contra la grip

(Ampliar) - Indicacions contra la grip. Diario de Gerona de Avisos y Noticias. 17/10/1918.

Biòlegs i la grip espanyola

(Ampliar) - Biòlegs i la grip espanyola. Caricatura de Lluis Bagaria publicada a "El Sol" el 7 de juny de 1918.

La grip. Dibuix caricaturesc

(Ampliar) - La grip. Dibuix caricaturesc. Georges Delaw. Bibliothèque nationale de France.

Anunci de producte contra la grip, entre altres

(Ampliar) - Anunci de producte contra la grip, entre altres. Publicat al 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias'. 4/10/1918.

Anunci de producte contra la grip, entre altres

(Ampliar) - Anunci de producte contra la grip, entre altres. Bibliothèque du Patrimoine de Clermont Auvergne Métropole.

Portada del 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias' del 22/12/1918 amb l'esquela on el bisbe, el capítol i tot el clero conviden els fidels a la Catedral per a un solemne funeral pontifical en memòria dels 11 capellans de la diòcesi traspassats durant el pic de l’epidèmia

(Ampliar) - Portada del 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias' del 22/12/1918 amb l'esquela on el bisbe, el capítol i tot el clero conviden els fidels a la Catedral per a un solemne funeral pontifical en memòria dels 11 capellans de la diòcesi traspassats durant el pic de l’epidèmia.

Caricatura sobre l’epidèmia de grip incontrolable, publicada a 'L’Esquella de la Torratxa', 27/09/1918

(Ampliar) - Caricatura sobre l’epidèmia de grip incontrolable, publicada a 'L’Esquella de la Torratxa', 27/09/1918. Ateneu Barcelonès. Biblioteca de Catalunya.

Interior de l'hospital de Santa Caterina. 1920

(Ampliar) - Interior de l'hospital de Santa Caterina. 1920. Valentí Fargnoli i Annetta.


--- Back - Index - Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés