Aiguaviva

El municipi El municipi d'Aiguaviva limita al nord-oest amb Bescanó, al nord amb Vilablareix, a l'est amb Fornells de la Selva, i al sud amb el municipi d'Amer, aquest de la comarca de l Selva. Aiguaviva compta amb diversos turons d'escassa alçada, amb cims arrodonits i situats indiscriminadament pel territori. Entre turó i turó, s'estenen amples planes de conreu, en general molt fèrtils.
D'uns anys ençà Aiguaviva es va transformant amb un ritme força accelerat gràcies a la instal.lació d'un bon nombre d’indústries, però no es pot obviar l’agricultura. El riu Güell, la riera Masrocs, el torrent de La Torre, que travessen el terme municipal, combinat amb altres torrents i recs i importants deus que s'han descobert en el subsòl, fan que aquest sigui abundant d'aigua, permetent el reg d'una bona part dels camps. Aquesta circumstància fa possible un conreu intensiu, amb domini de cereals, userda i farratge.

Història Els primers assentaments documentats al municipi daten de l'època romana. Les restes d'una antiga torre sepulcral romana, ens fan avinent aquest antic poblament. Aquesta zona havia estat escollida pels assentaments romans com així ens ho denoten no solament aquestes restes, sinó la preservació d'una torre sepulcral romana, molt més ben conservada, en el veí terme de Vilablareix i les restes també trobades a Bell-lloc del Pla.
Com en tants altres llocs, la història dels pobladors d'aquest terreny s'enfosqueix fins a l'arribada de l'edat mitjana.
Els nous assentaments, excepte el de Vilademany, que en el segle X es troba documentat el topònim, són molt més recents que en d'altres indrets de comarques, i repartits entre jurisdiccions diferents, en èpoques també diferents: el de la parròquia de Sant Joan, embrió de l'antic nucli d'Aiguaviva que pertanyia a al monestir de Breda (documentat en el 1246); la casa del Temple, fundada a finals de segle XII, i el castell de Vilademany conegut des del segle XII.
Un cop iniciat el nou poblament del terme d'Aiguaviva, els canvis de senyors es van succeint com un regla general de l'edat mitjana: el segle XIV el rei Pere vengué la jurisdicció d'Aiguaviva a la ciutat de Girona, i l'any 1698, el poble figurava com a lloc reial mentre els senyors del castell de Vilademany eren feudetaris dels vescomtes de Cabrera, coneguts des del segle XII, i varen esdevenir senyors de la varvassoria de Vilademany al llarg dels segles XIV-XV posseint a més del Castell de Vilademany, el de Tarradell i Santa Coloma de Farners.
Té una gran importància la casa del Temple, construcció que encara es conserva a Aiguaviva. L'ordre del Temple, religiós-milita, es fundà a principi del segle XII a Jerusalem.
Des d'aquest punt l'ordre començà la seva expansió per occident, incloent reis i comtes en les seves files, convertint l'ordre en subjecte d'importants donacions, privilegis i concessions que van suposar la base del poder polític i econòmic que va assolir l'ordre del Temple en els cent setanta-cinc anys que va durar el seu assentament a Catalunya.
Les primeres cases de templers foren construïdes durant l'any 1149; les possessions dels templers a Aiguaviva es remunten a l'any 1192 i la seva conversió en comanda data del 1209.
Les comandes estaven sota la direcció d'un frare comanador, i esdevenien la primera unitat administrativa on residia la comunitat que integrava el convent, habitat per frares que podien ser cavallers, servents o sacerdots.
Els comanadors eren generalment cavallers dessignats pel mestre provincial i el seu consell o fins i tot, de vegades, pel gran mestre d'orient.
El comanador, dels que a Aiguaviva es coneixen Guerau de Regàs, 1305; Ramon de Vilademany, 1348-1361; Felip d'Homs 1610 que també ho era d'Avinyonet, era el cap de la comunitat de la comanda, tant en l'ordre administratiu, com militar i religiós i també corresponia al comanador l'administració dels drets i les propietats; les rendes d'una part de la propietat havien d'ésser transferides a Orient.
Els béns de les comandes eren terres, castell i molins, a part de drets senyorials i jurisdiccionals sobre diverses poblacions; la comanda d'Aiguaviva tenia un molí a Salt, en el terme de la parròquia de Sant Cugat i la jurisdicció civil i criminals d'Avinyonet, Fontanilles i Sant Jordi Desvalls.
L'acumulació de riqueses, la pràctica de cerimònies secretes, la pèrdua de possessions a Orient com Sant Joan d'Acre (1291) varen fer entrar en descredit l'ordre, que finalment fou suprimida i les seves possessions i béns de Catalunya, Aragó i Mallorca lliurats a l'ordre de l'Hospital, a final del 1317. A València es seus bépassaren a l'odre de Montesa i a Castella, a la corona.