El torró és el dolç més típic i tradicional al Nadal, tot i que en origen era menjat a les postres dels rics en ocassions especials. Tot i que el seu origen sembla àrab, a les taules de casa nostra hi figura des de temps antics. Alguns
estudiosos també s’han plantejat el seu origen andalusí; en concret, s’han centrat en el torró elaborat a la localitat d’Alacant, tot i que les constàncies textuals més antigues s'han localitzat a Catalunya. La referència documental més reculada de la que es té constància és de començaments del segle XII; en aquestes dates, al monestir de Sant Cugat del Vallès ja se'n consumien la vigília de Nadal (1).
Al "Llibre de totes maneres de confits", còdex d'autor desconegut de mitjan segle XV, és on apareix la primera recepta que s’ha conservat sobre els torrons. La recepta que dóna dels torrons d’avellanes és la següent:
[P]er fer torrons de avalanes torrades ab mell e fer-ne tauletes, tu prendràs les avallanes e torrar-les-as. E, com sien torrades, tu les faràs ben netes ab un tros de vidre, e que sien ben netes. E pux pendràs la mell, tanta com ne auràs manester, so és, una lliura de mell per liura de vallanes, e metràs-la al foch ab patit foch e menar l’as bé; e puxs levar-l’as del foch. E metràs per liure de mell un blanch d’ou e lensar-los-hi-has com la mell sia tebea. E lavons menau-ho una gran estona fort, e aprés tornar-ho-as tentost al foch; e cogua tant fins que sia cuyta, menant tostemps ab poch foch. E la conexensa de la mel con és cuyta és atràs en lo capítol de la pinyonada. E cuyta la mell, levar-l’as del foch e pendràs les avallanes e metràs-les dins e mesclar-les-as ben ab la dita mell. E, fet asò, lensarho-as sobre una taula que sia ben neta ab aygua, e aprés estendràs-ho tot e fer-n’as tauletes de calt en calt, tals com volràs(2).
En el "Llibre d’aparellar de menjar", del segle XV, inspirat en un receptari del segle XIV, i conservat a l’Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya, es mostra una recepta de "torrons melats", que se suposa fa referència al fet que estaven fets amb mel:
Torrons melats si·n vols fer. Ayes avalanes perades e mit-les en una ca·ole nete sobre un foch de brases que·s paren, tre-les-ne e pose-les sobre arene frede e com auran estat una pe·a pare-les. Si hi vols metre
ameeles ab pinyos pare·ls e torre·ls exí matex. Ayes mel escumade e cougue a carbó e podeu
conexer com serà cuyte quan metats un poc en aygue.
(Ampliar) - Assortiment de diversos tipus de torró
La recepta actual: torró d'ametlla
Recepta publicada pel mestre Jaume Fàbrega al seu llibre "Les postres i els pastissos de l'àvia", ed. Cossetània, 2005.
Ingredients:
1 kg d'ametlles sense torrar, 1 kg de sucre, 2 tasses petites d'aigua.
Elaboració:
Moleu les ametlles, amb un molí adequat. Poseu una cassola de terrissa al foc amb dues xicres d'aigua i el sucre.
Quan s'hagi fos, però sense necessitat d'elaborar un xarop, aneu-hi tirant la farina d'ametlles, sense deixar-ho de remenar amb una cullera de fusta i mantenint el foc ben baix. Quan la massa comenci a ser dura, traieu la cassola del foc i aboqueu la pasta em una llanda o llauna, o bé en un motlle allargat d'un altre material, recobert amb paper de barba o de cel·lofana.
Deixeu-lo refredar i guardeu-ho. Es manté un cert temps.
Notes: Hi ha qui, sobre del paper, abans d'abocar-hi la pasta, hi posa sucre en gra o, encara millor, canyella en pols.
Es pot disminuir una mica la proporció de sucre.
S'hi pot emprar neula o pa d'àngel.
Aquest torró també es pot fer amb avellanes.
(Ampliar) - Assortiment de diversos tipus de torró