Inici Selecció de productes gastronòmics Restaurants recomanats Esdeveniments gastronòmics Receptes Dotze mesos, dotze menús Pedres de Girona
Index selecció de productes gastronòmics

La mona és un típic dolç de Pasqua de Catalunya i el País Valencià, incloent la Franja de Ponent. És en aquestes darreres zones, i també a les comarques meridionals del Principat, on es conserva la mona més tradicional, generalment en forma de tortell. El costum prescriu que el padrí la regala al seu fillol o fillola per Pasqua. Cal dir que aquest regal, en algunes comarques, com Osona, Pla de l’ Estany, Gironès, part de l’Empordà..., és un tortell, i es fa el dia del Ram, i en d'altres, com l'Alt Empordà, aquest tortell o rabassa es regala per Nadal.

Mona de Pasqua decorada amb figuretes

(Ampliar) - Mona de Pasqua decorada amb figuretes.

La tradició vol que el nom de “mona” vindria del costum dels pastissers barcelonins del segle XIX d'adornar aquest pastís, que cada cop es va transformar més, sense recordar ja en res a l’original, fonamentalment dedicat als nens, amb un simi o mona. Això no és ben bé així; el nom, segons els lingüistes, podria venir tant del llatí “munda”, regal, com d'un terme àrab.
El gastrònom Jaume Fàbrega explica que "mona" ve de munus, regal en grec. L'actual mona de xocolata és una creació recent, que data del segle XIX. El Diccionari de la llengua castellana, de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, ofereix en la seva edició de l'any 1783 la següent definició: "Catalunya, València i Múrcia. La coca o rosca que es cou al forn amb ous posats en ella amb closca per Pasqua de Flors, que en altres parts de la Península Ibèrica anomenen hornazo".
Al País Valencià hi ha llocs on es fan mones tot l'any. És el cas d'Alberic, a la Ribera Alta, d'on és característic el flonjo panous, coca d'aire o pa cremat, noms que fan referència al color torrat i a la presència d'ous encara que sigui en forma de merenga torrada per decorar. Ja se'n parla al manuscrit Formulario práctico de cocina, de Joan Company (1905, "pan quemado al estilo de Alberique").

Mones de Pasqua en forma de pilota

(Ampliar) - Mones de Pasqua en forma de pilota

Altrament, els valencians així com molts menorquins, que varen emigrar a Alger durant el segle XIX i que en bona part s'establiren a Orà, hi varen portar la mona i fins i tot el costum d'anar-la a menjar al camp el dia de Pasqua ("casser la mouna", en el llenguatge dels potes negres). De fet, ens els receptaris algerians actuals, tant d'Algèria mateix com els fets per potes negres (retornats), sempre hi apareix la mona, a part d'altres plats dels Països Catalans, com la paella, la "melsa", etc.
Tradicionalment s'elaborava amb tants ous com anys tenia l'infant, encara que la mona mai no superava els dotze ous; només es regalava fins que els nens feien la primera comunió, abans dels 12 anys.

Mona de Pasqua decorada amb figuretes

(Ampliar) - Mona de Pasqua decorada amb figuretes.




Mones de Pasqua

(Ampliar) - Mones de Pasqua en forma de pilota

Mones de Pasqua

(Ampliar) - Mones de Pasqua decorada amb figuretes

Mones de Pasqua

(Ampliar) - Mones de Pasqua decorada amb figuretes

Mones de Pasqua

(Ampliar) - Mones de Pasqua en forma de gallina

Hi ha variants més senzilles de les mones actuals, fetes de pa de pessic, gema, xocolata, etc., en forma de coca, o tortell, només amb els ous, aguantats per unes tires de pasta, per tant, en aquest cas, es cou tot junt al forn, i, si convé, pintats (Montsià, Baix Ebre, comarques de Castelló, Franja de Ponent etc.).
Una de les primeres receptes de mona que hem localitzat és al llibre Classes de cuina. Curs 1927-1928, de Josep Rondissoni, cuiner d'origen suís, deixeble d'Auguste Escoffier, (Barcelona, 1929).
Actualment, les mones incorporen figuretes i decoracions de xocolata, basades amb personatges infantils, sèries de televisió, personatges de pel·ícules, figures dels esports, etc.

Text basat en l'article del mateix títol del gastrònom Jaume Fàbrega.

Imatges preses a la Pastisseria Castelló de Girona.

  • Els bunyols, o brunyols. Història i tradicions relacionades amb les postres típiques de la Setmana Santa.

  • Els bunyols, o brunyols. Recepta. Insgredients i preparació.

  • El tortell de Rams. Història i tradicions relacionats amb aquest dolç, típic del Diumenge de Rams.

  • Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés