Francesca Planas Pla va ser la darrera pastora de la ciutat de Girona. Pasturava el seu ramat pels encontorns de Girona: la Torre Gironella, el Calvari, la Vall de Sant Daniel... Va néixer el 8 de setembre de 1909 en una masia al barri de Figueroles, a Fontcoberta (Pla de l'Estany), en el sí d'una família que es dedicaven a la pagesia. Amb menys de dos mesos d'edat, la seva mare va morir, i el seu pare, al cap de poc temps, es va tornar a casar. Quan tenia vuit anys va ser adoptada per una tia materna, Josefa Pla i Llorà, i pel seu marit, Joan Canadell i Mayoles, que vivien a la masia de cal Mosso o cal Janot, als afores del barri de Centenys, al terme municipal d'Esponellà. (Ampliar) - La pastora Francesca Planas. Publicada a "El llibre del Corpus" de Josep Tarrés. 1990
Al registre de l’Ajuntament d’Esponellà, Francesca Planas consta inscrita a partir del dia 1 de desembre de 1924, tot i que feia set anys que hi vivia i anava a l’escola del poble (Anna S´nchez, op. cit.). A cal Mosso, Francesca Planas va aprendre l’ofici, i a l'edat de nou anys ja portava el ramats a pasturar pels prats que envoltaven la masia. Als 29 anys, el 1938, en plena Guerra Civil, Francesca Planas es va traslladar a viure a Girona i durant uns anys va estar treballant per a diverses famílies benestants de la ciutat fent tasques domèstiques i de mainadera. (Ampliar) - La pastora Francesca Planas pasturant un ramat d'ovelles amb un gos d'atura. Ca. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona
A partir del 24 de desembre de 1967 i durant quatre anys, es va representar durant les festes de Nadal, al Passeig Arqueològic i la Torre Gironella, el "Pessebre Gòtic" dirigit per Josep Tarrés. Al llarg d’aquest itinerari es representaven diverses escenes. Entre les persones que hi col·laboraven hi havia Francesca Planas qui, amb el seu ramat de xais, hi tenien cada any un paper en el quadre de l’Anunciació als pastors, que es presentava al davant del portal de Sant Cristòfol, i també en el Naixement, a les voltes del pati de la Torre Gironella. (Ampliar) - Pastor amb un remat de xais pasturant a la Torre d'Alfons XII. 1960. Marcel Prat Prat. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona Notes
(1) -
En questa masia, que té més de quatre segles, a mitjans del 1600 hi vivia la família Mascort, i sis generacions d’aquesta nissaga varen anar heretant la casa i les terres de conreu, de manera que en els successius testaments se la cita com "La casa den Mascort del veïnat de la Torra Geronella" i també "La bassa den Mascort". Aquesta bassa era molt important per al rec dels camps i horts de la casa i s’omplia amb l’aigua que baixava canalitzada des de la mina del Calvari abans d’entrar al convent de Sant Domènec. |
(Ampliar) - La pastora Francesca Planas pasturant un ramat d'ovelles amb un gos d'atura. Ca. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona
POEMA DE LA DONA VELLAPoema de Josep Tarrés, publicat a "El Llibre del Corpus", dedicat a Na Francesca, darrera pastora de la Girona vella. (Ampliar) - Pastor amb un ramat de xais a la zona de Torre Gironella. 1959. Marcel Prat Prat. CRDI - Ajuntament de Girona (Ampliar) - Ramat de xais al passeig Arqueològic, a l'altura de la capella de Sant Cristòfol. 1956. Marcel Prat Prat. CRDI - Ajuntament de Girona
Bibliografia |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |