El fort. Construït de forma precària el 1653 i reformat el 1675, tenia forma de trapezi amb petits baluards en tres dels seus quatre angles. Disposava de camins coberts per comunicar-se amb el fort de la Reina Anna i el reducte de la Ciutat. Va rebre aquest nom en atenció al conestable de Castella Iñigo Melchor (o Melair) de Velasco que, mentre va defensar Girona durant el setge de 1653, va acampar en aquest lloc amb les seves forces de cavalleria. Era la força més gran de la muntanya i la seva principal funció era cobrir el costa est de la ciutat. (Ampliar) - Detall de 'Plan du Siège de Gironne par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809'. 1809. Bibliothèque nationale de France. S'hi observen, d'esquerra a dreta: Fort del Conestable (D), Fort de la Reina Anna (E) i Fort dels Caputxins (F), amb els camins coberts que els unien. Al volum 8 de "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar", de Pascual Madoz (Madrid, 1847) és descrit com "de figura irregular, asemejándose a un cuadrilongo, cuyo lado mayor de E. a O. será de poco mas de 200 varas y el menor de N. a S. de 100. Por la parte que mira al S., y por donde se comunica con los otros dos fuertes de la Reina Ana y Capuchinos, hay un pequeño fuerte con 2 medios baluartes en sus estremos. De este dependen otras dos pequeñas obras destacadas hácia la plaza y Monjuich, que ocupan igual número de puntos planos y elevados, avanzadas al N. del Condestable; la mas al E., es el fuerte del Calvario, que forma la figura de una estrella irregular, cuyo mayor diámetro es de 75 varas y 37 el menor; el otro reducto mas reducido se llama del Cabildo; es casi de figura de rombo, y corresponde con bastante dominacion y proximidad á las torres de la Gironella y del Peix". (Ampliar) - Plano del Fuerte del Condestable. 1685. Archivo General de Simancas. Gentilesa de Sergi Moreno. L'entrada de Noailles a Girona. Durant la Guerra dels Nou Anys, un document signat a Madrid amb data de 8 de juliol de 1694, narra que "El dia 12 de junio el Duque de Noailles empezó a circuir con su ejército la ciutat de Gerona [...] y el dia 22 puso batería en la montaña y batió por algunas horas el convento de los Capuchinos [...] y luego se puso a trabajar dichos ataques para las baterias contra el fuerte del Condestable y lo demás de la plaza [...] y empezó a batir dicho fuerte hasta el día 25, y abiendo brecha el día 27 en dicho fuerte, lo desampararon los nuestros y lo mismo hicieron los de los fuertes del Cabildo y Ciudad, retirándose a la plaza. Continuó el enemigo haciéndose dueño de dichos fuertes, a batir la ciudad". ("Documentos inéditos referentes a las postrimerías de la Casa de Austria en España, Volum 1. Adalberto (Prince of Bavaria), Gabriel Maura Gamazo. 2004. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales. ISBN 84-2591-275-7). (Ampliar) - Detall de 'Plan de la ville de Gironne ses forts et redouttes, attaques et tranchées'. 1694. Bibliothèque nationale de France. Amb el número 4 s'hi indica el fort del Condestable. L'incendi de 1718.
Fins que no es va construir el polvorí de la zona del Calvari, el fort del Conestable tenia una dependència destinada a magatzem de pólvora; el 3 de desembre de 1718 s'hi produí un incendi fortuït amb els resultat de cinc morts. El foc s'inicià entre les dues i les tres de la tarda, sembla que a causa de la manipulació d'explosius que realitzava un grup d'artillers dins del polvorí. L'incendi va ser considerable i una forta explosió provocà la mort immediata de quatre artillers i d'un alferes, i l'inici d'un incendi aparentment molt important. El fet no tindria mes transcendència si no fós que a escassos metres hi havia un petit túnel estret practicable des del polvorí i en el qual hi havia emmagatzemats prop de vuit-cents barrils de pólvora, l'accés als quals era dificultós per l'espessa fumarola que es va produir, i que impedía d'entrar a controlar les flames. (Ampliar) - Detall de 'Girone, ville forte d'Espagne, de la province de Catalogne. Elle fut prise par l'Armée du roy dans la campagne de 1694'. 1694. Bibliothèque nationale de France.
Al cap de poca estona una gran riuada humana es va anar estenent per les viles veínes de Santa Eugènia, Salt, Aiguaviva, Bescanó i Vilablareix. D'altres prengueren el camí de França i varen anar a raure a Pedret, el Pont Major, Sarrià, Celrà i fíns i tot més lluny. Un petit grup es va recloure a diverses esglésies, i la immensa majoria
dels components dels ordres religiosos també varen decidir de deixar la ciutat. El Bisbe es va aturar a Salt, les monges del monestir de Sant Daniel, es varen traslladar a la muntanya de Sant Miquel, les del Mercadal a Salt i les de Santa Clara al convent de Sant Francesc. (Ampliar) - Detall de 'Plan de Gironne et des attaques qui y furent faites pendant le siège de 1694, par monseigneur le mareschal duc de Noailles'. 1694. Bibliothèque nationale de France.
Quan eren les 9 de la nit del mateix dia, un dissabte, es va oferir a pujar dalt les Pedreres a reconèixer l'estat de l'incendi un paleta de Girona anomenat Joan Oliveras. Així ho va fer i al cap d'una estona, ja de retorn, es va presentar a les autoritats recomanant que s'intentés de treure els barrils de pólvora per un petit pas (el foc encara no hi havia arribat) i que alhora es provés d'apagar el foc que encara continuava cremant material divers en el mateix sector on s'havia inicial al migdia. (Ampliar) - Detall de 'Plan de l'enceinte fortifiée de Gironne'. 1710. Bibliothèque nationale de France. S'hi observen, d'esquerra a dreta, els tres forts: el del Conestable, de la Reina Anna i dels Caputxins. La Guerra de Successió.
Al final de la Guerra de Successió, al final del setge de Girona, la ciutat capitulà el 14 de gener de 1711 i el dia 25 varen ser signades les capitulacions, "Al día siguiente (24 de gener) quedó concluída la capitulación, pero con la condición de que los fuertes de Condestable, Reina Ana y Capuchinos, permanecieran guarnecidos y bajo el poder de las tropas españolas hasta el 31, en cuyo día se entregarían, si no recibían socorro alguno. No habiéndolo recibido, fueron entregados y sus guarniciones se retiraron á Barcelona [...] con los indispensables enseres de guerra y víveres para cinco días" ("Crónica de la Província de Gerona". Narcís Blanch i Illa, 1865. Madrid). (Ampliar) - Detall de 'Plan de Gironne et de ses environs. Dessiné par A. Paulmier'. 1823. Bibliothèque nationale de France. La fí del fort.
A Francisco de Zamora (1757-1812), qui visità Girona el 1790, el fort li va semblar inútil i en situació pitjor atès que "su mala situación, la del terreno y la de la ciudad, ha hecho que necesite para su defensa cinco accesorios que todavía no impiden que esté dominado y que no puede impedir que se tome la ciudad [por] ser muy bajo y hallarse abandonado". Pensa també que és tanta la seva "inutilidad y la poca necesidad de gobernador, que podría llamarse labrador [por] lo bien cultivado y sembrado que lo tiene". Aquesta nota crítica de Zamora fa pensar en un cert relaxament de les autoritats militars gironines. Concretament els governadors dels baluards de Girona semblaven haver reconvertit els espais militars en agrícoles, anticipant les mesures desamortitzadores, denotant però poca sensibilitat per als esdeveniments del país veí. (Montserrat Molí Frigola, "Arquitectura i urbanisme a Girona durant el segle XVIII. Les propostes il·lustrades de Francisco de Zamora"). (Ampliar) - 'El Condestable solicita cartuchos'. 21 de juny de 1808. Fons Junta Governativa de Girona. Junta Militar 1808, lligall 2, junta militar 4. Gentilesa de Sergi Moreno. Bibliografia.
- "Arquitectura i urbanisme a Girona durant el segle XVIII. Les propostes íl·lustrades de Francisco de Zamora". Montserrat Molí Frigola. 1988. Treballs de la Societat Catalana de Geografia. |
(Ampliar) - Íñigo Melchor Fernández de Velasco y Guzmán (1629-1696), Conestable de Castella. Murillo. Viquipèdia.
(Ampliar) - 20 de juny de 1673. El lloctinent Francisco Fernández de Córdova-Cardona, duc de Sessa i de Baena, als jurats de la ciutat de Girona. Assabentat del gran nombre de gent que està entrant al Rosselló, els comunica que ha decidit reforçar la defensa de la ciutat enviant-hi més tropes d’infanteria i cavalleria i fortificant el castell de Montjuïc i el fort del Conestable. Lletres Reials, Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - 2 d'abril de 1687. El lloctinent Diego Felípez de Guzmán, marquès de Leganés, als jurats de la ciutat de Girona. Els prega que continuïn les obres de fortificació, entre altres del fort del Conestable i que s’esforcin a fer la contramuralla, per les despeses de la qual els comunica que ha escrit al veguer perquè recapti tot el que deu la vegueria. Lletres Reials, Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Adrien Maurice de Noailles, duc de Noailles (1678–1766). Viquipèdia.
(Ampliar) - Comandant d'enginyers (1755-1760). Dibuix de Francesc Riart.
(Ampliar) - Plano de un pedazo de parapeto del fuerte del Condestable de la plaza de Gerona, en que se propone la abilitación de los parapetos de las fortificaciones, de modo que no crien yervas ni malesas que los destuian. 1780. Archivo General de Simancas.
(Ampliar) - Oficial d'infanteria lleugera de l'exèrcit napoleònic. 1812. Carle Vernet, "La Grande Armée de 1812". Viquipèdia.
(Ampliar) - Voltigeur del 2n Regiment d'Infanteria de Línia de Westfàlia. Setge de Girona. 1809. Dibuix de M. Boisselier. Viquipèdia.
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |