Isaki Lacuesta roda una comèdia negra a Girona

Amb la màxima discreció possible tenint en compte que es tracta d'un rodatge cinematogràfic, el cineasta Isaki Lacuesta (Los pasos dobles) ha començat a filmar a la ciutat de Girona les primeres seqüències del seu nou film, que porta per títol Murieron por encima de sus posibilidades. Sense voler revelar encara el repartiment amb què compta (entre ells una estrella catalana), sí que ha avançat que es tracta d'una comèdia “negra i esbojarrada” que estarà centrada en el segrest i posterior tortura d'un banquer en el que vol ser una mena de retrat de l'Espanya en crisi actual.

L'argument girarà al voltant de cinc persones anònimes que no es coneixen de res i, que després d'un períodes d'alienació mental transitòria, acaben en un manicomi. Allà decideixen traçar un pla per treure Espanya de la crisi, segrestant i torturant un banquer. Segons el mateix cineasta gironí, probablement serà la més comercial de les seves pel·lícules.

Per ara, ha rodat escenes al carrer Emili Grahit i a Montjuïc.

El film gironí «La lapidation de Saint Étienne» al festival de Karlovy Vary

El realitzador Pere Vilà s'ha mostrat molt satisfet pel que considera «un gran premi» i ja treballa en un nou projecte, «El vell Caront».

La Lapidation de Saint Étienne, un llarmetratge de producció gironina dirigit per Pere Vilà, ha estat seleccionar per participar al Festival Internacional de Karlovy Vary, que es celebrarà a principis de juliol a aquesta ciutat Txeca, notícia que ha estat rebuda pel realitzador Pere Vilà com "un gran premi", va dir ahir.

L'estiu passat, Pere Vilà Barceló va rodar a diferents indrets de Girona, entre ells una sala en desús del cinema Truffaut de la ciutat, el seu segon llargmetratge La Lapidation de Saint Étienne, fruit d'una coproducció entre Catalunya i França, amb les productores gironines DDM visual i Manium produccions, juntament amb Eddie Saeta. La pel·lícula ha comptat amb finançament de TV3, l'ICEC, Diputació de Girona i la Région du Provence-Alpes-Côte d'Azur.

Aquest és un drama social que narra la història d'Étienne, interpretat per l'actor Lou Castel, un ancià que es resisteix a abandonar casa seva perquè està convençut que els esperits de la seva dona i la seva filla segueixen allà. Per la seva banda, la propietària del pis on viu, personatge al qual dóna vida l'actriu francesa Marie Payen, intentarà fer-lo fora per qualsevol mitjà, en el que constitueix un cas de mobbing immobiliari.

La colpidora història d'aquesta pel·lícula ha captat l'atenció del Festival Internacional de Karlovy Vary. Es tracta d'un festival de reconegut prestigi i dels pocs d'Europa de classe A, la categoria més important d'aquest tipus de certamen que també comparteixen Canes, Venècia o Berlín.

Fa cinc anys, Pere Vilà Barceló va fer el seu primer llargmetratge, Pas a nivell, una pel·lícula ambientada a la Costa Brava que també es va poder veure a una vintena de festivals com els de: Rotterdam, Gijón, San Sebastià, Londres, Lisboa, Buenos Aires, Nova York, etc. Actualment ja està preparant un nou projecte anomenat El vell Caront i que ja compta amb una ajuda Kreas de l'Ajuntament de Girona per portar-se a terme.

Rodatge de 1212 L'Any de la Croada, al Monestir de Sant Daniel

El Monestir de Sant Daniel de Girona, un lloc que ens trasportarà al segle XIII.

Avui la Croada ha tingut lloc en el cinquè Monestir de comarques gironines per realitzar rodatges de la pel.lícula històrica. Aquesta vegada i gràcies a l'amable acollida de les monges benedictines, l'escenari ha estat en el Monestir de Sant Daniel de Girona, un lloc que ens trasportarà al segle XIII, concretament a l'any 1212, quan el papa Innocenci III, i davant el períll que els àrabs envaïssin Europa, va declarar una croada contra els almohades pel maig de 1212 i va ordenar als reis cristians que deixessin de banda les seves picabaralles. Mentres l’exèrcit almohade anava creixent amb tropes arribades del vast imperi del nord d’Àfrica que travessaven l’estret, el rei castellà també demanava ajuda als altres reis de la península.

El Truffaut, convidat a Canes

El cinema gironí formarà part del jurat europeu de la 15a de Realitzadors que atorga el premi d'Europa Cinemas.

La 65a edició del Festival de Canes aquest any tindrà una destacada presència gironina. El cinema Truffaut, que des de fa més de deu anys pertany a la xarxa Europa Cinemas (que actualment té 1.057 cinemes amb aquest distintiu de qualitat), ha estat escollit per formar part d'un jurat internacional de tan sols quatre membres que atorgarà el premi a la millor pel·lícula europea de la prestigiosa secció 15a de Realitzadors. Francesc Vilallonga, professor de la Universitat Ramon Llull i membre d'aquest cinema municipal que gestiona el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, representarà el Truffaut i, juntament amb els tres membres restants del jurat (format per tres cinemes més d'Hongria, Alemanya i Finlàndia) tindrà la tasca de decidir qui és mereixedor de l'Europa Cinemas Label. El premi, no només suposa un segell de qualitat per a la pel·lícula guanyadora (recordem que es tracta d'un palmarès del festival més important del món) sinó que també aporta avantatges a l'hora de distribuir i difondre el film.

Pesos pesants
Per altra banda, tot és a punt per a la nova edició d'aquest festival, que tindrà lloc del 16 al 27 de maig, i de la qual ahir es van fer públics les pel·lícules i els respectius directors que competiran per la desitjada Palma d'Or. Una aclaparadora col·lecció de directors, la majoria habituals al certamen, com són David Cronenberg (Cosmopolis), Abbas Kiarostami (Like someone in love), Leos Carax (Holy motors), Jacques Audiard (Rust and bone) i Alain Resnais (Vous n'avez encore rien vu), destaquen d'un conjunt en què tampoc no hi faltaran cineastes que ja saben el que és guanyar-lo, com ara l'austríac Michael Haneke (Amour/Love), el britànic Ken Loach (The Angels Share) i el romanès Cristian Mungiu (Beyond the Hills).

De la llista es confirma una àmplia presència de cinema nord-americà, que es completa amb la participació dels films d'Andrew Dominik, Lee Daniels, John Hillcoat i Jeff Nichols.

Com ja estava anunciat prèviament, Wes Anderson inaugurarà el festival amb Moonrise Kingdom, i el film pòstum de Claude Miller, Thérèse Desqueyroux, el clourà. Nanni Moretti presideix el jurat de la secció oficial i l'actriu Bérénice Bejo (The artist) presentarà les gales en una edició que tindrà el glamour d'estrelles com ara Brad Pitt, Nicole Kidman, Kirsten Dunst i Robert Pattinson.

Marilyn bufa l'espelma
Marilyn Monroe no va passejar mai per La Croissette. Però aquest any, en què es compleix el 50è aniversari de la mort d'aquest mite cinematogràfic, deixarà com mai la seva empremta a Canes protagonitzant el cartell de la 65a edició del certamen. La cèlebre actriu apareix en una foto en blanc i negre bufant una espelma d'un pastís dins d'una limusina. Es tracta d'una foto presa per Otto l. Bettman amb la qual els organitzadors del certamen destaquen que podria ser el de Canes, que celebra 65 anys. “Ens embruixa amb un gest que promet, una bufada en forma de petó”, indiquen en una nota. “50 anys després de la seva desaparició, Marilyn continua sent una de les figures més importants del cinema mundial, referència eterna [...] de la gràcia, el misteri i la seducció”, ressalten.

L´actor Mario Casas revoluciona Girona amb el rodatge de "Tengo ganas de ti".

Centenars de fans es congreguen a plaça Independència per veure de prop el seu ídol.

"Mig miler de fans histèriques de Girona esperant que surti l'actor Mario Casas d'un restaurant", "Que boniques les cases de l'Onyar gràcies als focus d'en Mario Casas, que està rodant a Girona Tengo ganas de ti!", "Caminar per Girona: ponts tallats, aglomeració de persones, crits, xisclets, corregudes, focus... = rodatge de Mario Casas", i el contundent "Girona is... beautiful! ", escrit pel mateix protagonista de la història i acompanyat d'una fotografia seva de les cases de l'Onyar. Aquests són només alguns dels tuits que ahir van córrer per una xarxa gairebé tan atapeïda com els voltants de la plaça Independència que ahir van acollir el rodatge de Tengo ganas de ti.

Aquesta és la segona part de la cinta espanyola més taquillera de l'any passat, 3 metros sobre el cielo, i a tenor de l'expectació que va aixecar la presència de l'actor a la ciutat, la seqüela tornarà a tenir igual o més èxit que l'original quan s'estreni el 22 de juny de 2012.

Girona es va convertir ahir en l'escenari perfecte per aquesta "història d'amor des del desamor", com l'ha definit el seu director, Fernando González. Al repartiment hi repeteixen l'ídol d'adolescents Casas i María Valverde, tot i que en la història hi entra una tercera en discòrdia, Clara Lago; precisament, aquesta segona adaptació d'una novel·la de Federico Moccia suposa "una tornada de Hache (Mario Casas) a la ciutat on va viure el seu primer gran amor i va perdre el seu millor amic, tres anys enrere", en una història "menys lluminosa que l'anterior, sobre com n'és, de fotut, fer-se gran".

Focus a les cases de l'Onyar.

Des de primera hora de la tarda, l'equip de rodatge es va instal·lar a plaça Independència i al passeig Josep Canalejas; en primera instància el rodatge es va centrar en interiors, concretament en una popular pizzeria del centre de la ciutat. La brama no va trigar a córrer entre les fans i ben aviat van ser legió les que van aparèixer a la zona armades amb pósters i esperant poder aconseguir un autògraf del seu ídol, o en el pitjor dels casos, una simple instantània.

Cap al vespre, l'acció es va traslladar al pont de la Princesa; precisament, el mateix Casas havia tuitejat de bon matí un enigmàtic "Today..." ("avui...") acompanyat d'unes imatges d'uns candaus. Sens dubte, l'actor feia referència als que han començat a aparèixer en aquest pont que va a parar a la pujada de Sant Fèlix, i que ahir va estar il·luminat per enormes focus ubicats a diversos balcons de les cases de l'Onyar.

Aquesta producció de Zeta Audiovisual va arrencar la gravació a primers del passat mes de novembre, a Barcelona, i com en el cas de la seva predecessora, ja s'ha anunciat que estarà plena d'acció, curses de motos i és clar, d'amor. Al repartiment original s'hi ha sumat Carme Elias com la mare del protagonista, Antonio Velázquez i Andrew Tarbet.

El primer dels lliuraments va ser la millor estrena en taquilla del nostre país, amb una recaptació de més de 2 milions d'euros, i un total de 8,5 en tancar el 2010.

"El monje" de Cassel, rodada a Girona, passarà pel festival de Sant Sebastià.

El film protagonitzat per Vincent Cassel compartirà espai a Zabaltegi amb Scorsese, Rulfo i Lacuesta.

Ara ja fa més d'un any que el Barri Vell de Girona es va paralitzar durant uns dies per transformar-se de nou en un enorme plató de cinema a l'aire lliure; la producció hispanofrancesa El Monje, protagonitzada per Vincent Cassel, va invadir els carrers de pedra i fins i tot, va representar una monumental processó a les escales de la catedral, amb la participació d'uns 300 figurants.

A la propera tardor es podrà veure el resultat del projecte de Dominik Moll a les grans pantalles; i tot just ahir, es va confirmar la presència del llargmetratge a la 59a edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. Serà dins de la secció Zabaltegi - Especial, on ja s'havia anunciat la projecció del documental del gironí Isaki Lacuesta El cuaderno de barro, basat en l'artista Miquel Barceló. A Cassel l'acompanyen al repartiment Sergi López i Geraldine Chaplin, entre d'altres.

Temptació, pecat i misteri

El Monje és l'adaptació de la cèlebre novel·la gòtica de Matthew G. Lewis, publicada l'any 1796, i explica el destí tràgic del germà Amgrosi a l'Espanya del segle XVII. Abandonat en néixer a les portes d'un convent, és educat pels frares i es converteix en un predicador admirat pel seu fervor però també temut per la intransigència. Tot i que es creu lliure de tota temptació, el paper de Sergi López com a el dimoni remourà les seves certeses i el durà pel camí del pecat.

A Zabaltegi, la producció compartirà espai amb les noves pel·lícules de Martin Scorsese, Frederick Wiseman, Hirokazu Kore-eda, Juan Carlos Rulfo i Joann Sfar. En total, deu pel·lícules completen la programació de projeccions especials d'una secció on també hi haurà Leila Kilani. La guanyadora del premi Cine en Movimiento en l'anterior edició del festival hi presentarà Sur la planche.

"Sense subvencions; ni un euro dels teus impostos ha anat a parar a aquest film".

El proper dijous 22 de juliol s'estrena a tot Catalunya -a Girona, als Ocine- l'"opera prima" del gironí Robert Bellsolà, "Passi el que passi". Malgrat ser rodat pràcticament sense mitjans, el film de Bellsolà ja ha estat triat per participar als festivals de Nova York i Moscou.

A la vida s'ha de ser agosarat?

S'ha de ser agosarat, i s'ha de tirar endavant passi el que passi. De fet el títol té a veure molt amb tot el procés de rodatge i les dificultats que hem anat trobant, perquè originalment no s'havia de dir així. Entre aquestes dificultats, imagino que hi ha les econòmiques.
No vam aconseguir cap subvenció, però vam tirar endavant passi el que passi. Al final és una mena de certificació: "100% sense subvencions, ni un euro dels teus impostos ha anat a parar a aquest film". Ha servit de màrqueting.

I d'orgull?

Si per puta llet tinguéssim molta taquilla aleshores tindríem dret a subvencions. Doncs si és així, no la pensem demanar, ja és una qüestió de principis.

Està dolgut?

En absolut. El més normal és que no donin subvencions, perquè hi ha un piló que en demanen. I ni jo havia rodat mai un film, ni cap de l'equip havia participat en cap. Tots érem novells.

La salut s'acaba ressentint de treballar en aquestes condicions?

La veritat? No val la pena, és molt dur. Ara estic molt content, però seria collonut poder treballar amb un pressupost amb cara i ulls. Però si no ens hem gastat ni 40.000 euros! Cap actor ha cobrat, això em fa sentir fatal. Avui mateix vaig jo a penjar pòsters per Girona.

Ha de tremolar Harry Potter, que estrena en les mateixes dates?

Afortunadament per Harry, estrenem una setmana després que ell. Li deixem una setmana de tranquil·litat i després li farem tremolar la vareta.
El film ha estat acceptat als festivals de Nova York, Moscou i Detroit. Els diners no fan la qualitat? Ser admesos a aquests festivals indica que reuneix almenys un mínim de qualitat. Tot i que penso que és més una pel·li de públic que de crítica.
Ha trigat dos anys, quan Déu només va trigar una setmana a fer el món, i també sense subvencions. Però Ell té més poder. I de fet, han sigut dos anys treballant alhora en altres coses. En total han sigut 12 dies de rodatge... repartits en dos anys. Ens ho hem agafat amb més calma que Déu.

L'argument gira al voltant d'una noia que es planteja fer quatre cops l'amor en un cap de setmana. Li va costar que no sortís un film porno?

He, he. El detonant són les dificultats per... follar d'una parella amb fills. Però mai vaig tenir temptacions de tirar cap al porno, no ensenyo ni una teta. De fet, el meu pare l'ha vist i diu que només hi falta marro (riu).

Ha rodat a Aiguaviva, Estanyol i Bescanó. Qui necessita la Toscana?

El que necessitem és creure'ns que tenim aquí a tocar un entorn meravellós. I explotar-lo audiovisualment.

Què sent quan crida "Acció"?

Felicitat. Segurament els millors moments de tot el procés tenen lloc just després de dir acció. Encara que l'escena surti malament.