Durant un temps, Òscar Pérez va acompanyar Sefa Ponsatí en les sessions de cinema per a nens programades per Cinètic. Era la mateixa època, a mitjan anys 90, en què es reunia amb els seus amics gironins per rodar curts amb els quals sentir que era possible fer pel·lícules. Després se'n va anar a Londres a estudiar cinema i va tornar disposat a exercir com un documentalista discret i laboriós capaç de reflectir la societat actual. Una opció que no obre grans portes, però que va trobar el suport de Gran Angular, el programa de La 2 de TVE a Catalunya que, entre altres documentals d'Òscar Pérez, ha emès Xavó-Xaví, sobre una escola a Can Tunis, Al vol, L'últim pagès i Al marge.

Un dia, passejant pel Raval, va fixar-se en la petita botiga d'un sastre pakistanès. No va trigar a entrar-hi amb la seva càmera per rodar-hi El sastre, amb el qual va guanyar l'any 2007 el premi al millor curt a l'IDFA, festival celebrat a Amsterdam que potser és el més reconegut entre els dedicats al documental. Així és que tenim entre nosaltres un gran documentalista amagat darrere la seva discreció i la humilitat amb què assumeix el seu treball.


Imma Merino. Publicat al Punt diari, 30/11/2009

Article original---------------------------------------------------------------------------


Index