Síntesi:
Construït damunt les restes d'un convent caputxí abandonat del segle XVI, el fort va ser edificat el 1708, en plena Guerra de Successió. Va estar en ú fins acabada la Guerra del Francès; al 1814, amb la retirada de les tropes napoleòniques, va ser volat. Anys més tard, el 1924, a la zona s'hi va construir un segon polvorí no massa allunyat de l'encara existent. Cal destacar-hi la gran cisterna, construïda amb el convent caputxí, amb arcs ogivals i una capacitat per a 700 metres cúbics d'aigua, amb comunicacion subterrànies amb la resta de forts de les Pedreres.