La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La zona coneguda popularment com el Bou d'Or es troba a la vessant occidental del turó de Montjuïc, al barri de Pont Major. En aquest indret hi tenia el seu cementiri la comunitat jueva gironina fins al moment de l'expulsió el 1492. Possiblement aquest fet, i les conseqüents troballes accidentals de restes humanes, va generar tot un seguit de suposicions que, degudament amanides amb supersticions, es transformarien en llegendes sobre tresors amagats. Segurament hi contribuïrien les "misterioses" inscripcions a les làpides sepulcrals, totalment indesxifrables pel poble ignorant.

Tomba antropomorfa al cementiri jueu del Bou d'Or

(Ampliar) - Tomba antropomorfa al cementiri jueu del Bou d'Or. Publicat per Lluís Palahí Grimal, op. cit.

El tesor del Bou d'Or. Amb l'expulsió dels jueus i la seva sortida precipitada, es va començar a estendre la creença que havien deixat enterrat un fabulós tresor, la peça més important del qual era un gran bou d'or massís. Una de les llegendes esmenta un jueu molt ric, anomenat Alfabis, que havia estat enterrat en aquell indret amb una gran caixa que contenia el seu tresor personal, i que, a més de joies i monedes, contenia el bou d'or. Molta gent, provant d'enriquir-se ràpidament, varen intentar trobar-lo, però cada vegada que algú s'acostava al lloc encertat, un terrible bramul del bou ressonava de forma esfereïdora i l'obligava a fugir espaordit.

Tombes antropomorfes al cementiri jueu del Bou d'Or

(Ampliar) - Tombes antropomorfes al cementiri jueu del Bou d'Or. 1994-1999. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

La font del Bou d'Or. Una altra llegenda diu que, al peu del cementiri, a la carretera de Pedret, hi havia una font anomenada del Bou d'Or perquè tenia la sortida de l'aigua col·locada a la boca d'un cap de bou tallat en pedra. Explicaven que el dimoni, com que l'aigua era excel·lent i els vianants tots s'hi aturaven, se li va ocórrer de treure el mascaró de pedra i posar-n'hi un d'igual, però d'or massís, per despertar la cobdícia de qui si aturés. Però els gironins, ensumant-se la treta del diable, passaven de llarg fent el senyal de la creu. Llavors el dimoni, furiós, hi anà una nit i ho enderrocà tot.
Sembla que aquesta font havia existit realment, i a principis del segle XX encara n'eren visibles les runes en el torrent que hi havia a l'indret.

Tomba antropomorfa al cementiri jueu del Bou d'Or

(Ampliar) - Tomba antropomorfa al cementiri jueu del Bou d'Or. Publicat per Lluís Palahí Grimal, op. cit.

La caixa encantada. La tercera llegenda relacionava els jueus amb els poders infernals. Explicava que al bell mig del paratge del Bou d'Or hi havia una làpida de pedra plana, regular i escairada, de força grandària, que era, en realitat, una de les portes de l'Infern. Per aquell indret el dimoni tenia el costum a sortir al món a caçar ànimes. Si bé era un lloc perillós per la presència habitual del diable, també era fascinant perquè el llarg recorregut subterrani, ple de passadissos, escales i coves que portaven de cap a l'Infern, tenia a mig camí una caverna plena de tresors fabulosos.
Prop de la pedra hi havia un pou i, un bon dia, dos lladres varen decidir anar a trobar el tresor sense haver d'entrar per la porta que vigilaba el dimoni. Varen entrar al pou, baixant per una escala de corda, i, en arribar al fons varen trobar un passadís que s'introduïa a les profunditats de la terra. El camí s'anava convertint en un laberint, i els lladres, a la llum de le torxes, ja no sabien què fer per sortir-se'n, fins que a un d'ells se li va acudir demanar ajuda a la Mare de Déu.
Una vegada pronunciat el Sant Nom, una terrible explosió va commoure el soterrani, i en mig de sorolls espantosos i fums amb pudor de sofre, els dos lladres varen sortir disparats a gran distància per la força de l'explosió. L'endemà en varen trobar un, mig mort de por, agafat amb mans i peus a la campana "Feliua", que era la major de la Col·legiata de Sant Feliu, i l'altre el varen trobar penjat per les mans de la barana del Pont de l'Aigua del Pont Major.


Bibliografia

- "Llegendes i misteris de Girona". Carles Vivó. 1989. Diputació de Girona. ISB 84-86377-60-9.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. 1946. Barcelona.
- "Memòria d'Excavació: Bou d'Or". Lluís Palahí Grimal. 1999. Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural. Gencat.


El dimoni a la font del Bou d'Or

El dimoni a la font del Bou d'Or. Dibuix de Carles Vivó i Siqués.

Article de Rafael Masó i Valentí sobre el descobriment d'esteles funeràries jueves al Bou d'Or

(Ampliar) - Article de Rafael Masó i Valentí sobre el descobriment d'esteles funeràries jueves al Bou d'Or. Publicat al "Diario de Gerona de avisos y notícias" de l'1/07/1931.


Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés