La zona coneguda popularment com el Bou d'Or es troba a la vessant occidental del turó de Montjuïc, al barri de Pont Major. En aquest indret hi tenia el seu cementiri la comunitat jueva gironina fins al moment de l'expulsió el 1492. Possiblement aquest fet, i les conseqüents troballes accidentals de restes humanes, va generar tot un seguit de suposicions que, degudament amanides amb supersticions, es transformarien en llegendes sobre tresors amagats. Segurament hi contribuïrien les "misterioses" inscripcions a les làpides sepulcrals, totalment indesxifrables pel poble ignorant. (Ampliar) - Tomba antropomorfa al cementiri jueu del Bou d'Or. Publicat per Lluís Palahí Grimal, op. cit. El tesor del Bou d'Or. Amb l'expulsió dels jueus i la seva sortida precipitada, es va començar a estendre la creença que havien deixat enterrat un fabulós tresor, la peça més important del qual era un gran bou d'or massís. Una de les llegendes esmenta un jueu molt ric, anomenat Alfabis, que havia estat enterrat en aquell indret amb una gran caixa que contenia el seu tresor personal, i que, a més de joies i monedes, contenia el bou d'or. Molta gent, provant d'enriquir-se ràpidament, varen intentar trobar-lo, però cada vegada que algú s'acostava al lloc encertat, un terrible bramul del bou ressonava de forma esfereïdora i l'obligava a fugir espaordit. (Ampliar) - Tombes antropomorfes al cementiri jueu del Bou d'Or. 1994-1999. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona. La font del Bou d'Or.
Una altra llegenda diu que, al peu del cementiri, a la carretera de Pedret, hi havia una font anomenada del Bou d'Or perquè tenia la sortida de l'aigua col·locada a la boca d'un cap de bou tallat en pedra. Explicaven que el dimoni, com que l'aigua era excel·lent i els vianants tots s'hi aturaven, se li va ocórrer de treure el mascaró de pedra i posar-n'hi un d'igual, però d'or massís, per despertar la cobdícia de qui si aturés. Però els gironins, ensumant-se la treta del diable, passaven de llarg fent el senyal de la creu. Llavors el dimoni, furiós, hi anà una nit i ho enderrocà tot. (Ampliar) - Tomba antropomorfa al cementiri jueu del Bou d'Or. Publicat per Lluís Palahí Grimal, op. cit. La caixa encantada.
La tercera llegenda relacionava els jueus amb els poders infernals. Explicava que al bell mig del paratge del Bou d'Or hi havia una làpida de pedra plana, regular i escairada, de força grandària, que era, en realitat, una de les portes de l'Infern. Per aquell indret el dimoni tenia el costum a sortir al món a caçar ànimes. Si bé era un lloc perillós per la presència habitual del diable, també era fascinant perquè el llarg recorregut subterrani, ple de passadissos, escales i coves que portaven de cap a l'Infern, tenia a mig camí una caverna plena de tresors fabulosos.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. 1946. Barcelona. - "Memòria d'Excavació: Bou d'Or". Lluís Palahí Grimal. 1999. Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural. Gencat. |
El dimoni a la font del Bou d'Or. Dibuix de Carles Vivó i Siqués.
(Ampliar) - Article de Rafael Masó i Valentí sobre el descobriment d'esteles funeràries jueves al Bou d'Or. Publicat al "Diario de Gerona de avisos y notícias" de l'1/07/1931.
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |